Necessites més informació? Vols concertar una visita?

Pots contactar amb nosaltres emplenant el següent formulari:



    Psicologia escolar

    La psicologia escolar pretén aconseguir que els nens puguin assolir els aprenentatges d’acord a les seves capacitats i potencialitats, buscant sempre un equilibri entre les capacitats cognitives i emocionals.

    Sabem que quan apareix un baix rendiment escolar alguna cosa està passant en els nostres fills; de vegades poden ser qüestions emocionals-temporals o causes pròpies de les etapes evolutives (entrada a l’adolescència etc), o bé com a resultat d’un fet estressant (separació dels pares, canvi de residència etc.), però d’altres vegades, la causa és un trastorn específic en els aprenentatges. És en aquest moment que un diagnòstic precoç i acurat per delimitar concretament les dificultats, pot ajudar a el nen a seguir els aprenentatges d’una forma adequada, amb seguretat i autoestima.

    Com treballem al CIM?

    La primera visita és una de les més importants ja que el psicòleg recollirà tota la informació necessària per conèixer el problema. Es valorarà  la dinàmica de la família i tot l’entorn del nen, a nivell escolar i social. A la primera visita s’aportaran tots els diagnòstics i informes anteriors que puguin tenir del nen, així com les proves que els pares o tutors considerin que puguin aportar informació significativa. El psicòleg anirà fent una entrevista de caire semiestructurat, en la qual les famílies  aniran explicant el problema de forma lliure i aniran de la mateixa manera responen a les preguntes del professional. En la majoria d’ocasions es donen pautes i estratègies  orientades a iniciar la millora de la situació.

    Un correcte diagnòstic ens permet comprendre i entendre la dinàmica interna i externa que està generant i mantenint el problema. Tanmateix comptem amb els tests i qüestionaris més actualitzats i específics. Proves cognitives, atencionals, conductuals, psico-socials, emocionals i adaptatives formen part del nostre ventall.

    No tots els nens avaluats obtenen un diagnòstic de trastorn clínic com un TDAH, trastorn d’aprenentatge, trastorn de la parla, trastorn d’ansietat, trastorn de conducta etc, però si que ens trobem simptomatologia subclínica que una intervenció específic ens permet, en la majoria d’ocasions, capgirar-la amb cap a l’estat saludable.

    A l’entrevista devolutiva es donaran els resultats del diagnòstic a la família i al nen (generalment per separat). En aquesta, se explicaran els factors causals y les variables que mantenen el problema així com la dinàmica de funcionament i el pla de tractament. Els resultats es recolliran en un informe per escrit i signat pel psicòleg o psicòloga que s’entregarà a la família. Tanmateix es donaran orientacions i eines per començar a treballar.

    Partint d’una orientació psicològica cognitivo-conductal, es treballa setmanalment amb el terapeuta seguint un tractament dinàmic i creat a mida segons les necessitats del nen.

    De forma mensual es constatarà si s’han assolit bé els objectius i es procedirà a donar l’alta al pacient.

    Què fem

    La reeducació és un model d’intervenció que pretén treballar les dificultats acadèmiques, transmetre estratègies d’aprenentatge i potenciar la capacitat de treball autònom i organitzat. Va dirigit a infants i adolescents amb dificultats d’aprenentatge i/o manca d’estratègies i hàbits d‘estudi.

    Quan cal fer una exploració

    És important visitar el psicòleg quan observem en els nostres fills:

    Conducta

    Conducta negativa en tot allò relacionat amb les tasques escolars

    Lectura

    Dificultats en la comprensió en l’inici de la lectura o, posteriorment en la lectura d’enunciats i textos

    Coneixements

    Es poden apreciar dificultats a l’hora d’aprendre els dies de la setmana, els mesos de l’any, les hores…

    A la escola

    Una davallada en el rendiment escolar

    Estat d’ànim

    Desmotivació per anar a l’escola

    Lecto-escriptura

    Dificultats en l’aprenentatge de la lecto-escriptura

    Trastorns en l’aprenentatge

    A continuació podreu trobar alguns trastorns en l’aprenentatge freqüents i els seus símptomes:

    El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat és un trastorn a nivell neurobiològic originat a la infància i es caracteritza per presentar dificultats en el manteniment de l’atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat.

    Alguns símptomes d’aquest trastorn són: Es mou excessivament i en moments on no és adequat, li costa saber estar quiet i mantenir-se assegut en una cadira, parla en excés, mostra dificultats per relaxar-se, té dificultat per mantenir l’atenció i concentració, no es fixa en els detalls, és desorganitzat en la tasca i mostra dificultats per acabar-la, es distreu amb facilitat i li costa escoltar i seguir ordres, perd objectes, evita les activitats llargues i difícils, interromp i es mostra impacient, en el joc té dificultats per seguir les normes, té l’impuls de tocar tot allò que té al voltant.

    És tracta d’un trastorn del neurodesenvolupament que afecta a la integració visoespaial, les habilitats motrius, cognitives i interactives, l’adquisició i ús de rutines i als aprenentatges escolars.

    Alguns símptomes d’aquest trastorn són: Recorda la informació però no sap per què és important, es fixa en els detalls però mostra dificultats per captar la idea general, dificultats en les relacions socials, dificultats amb la psicomotricitat fina, en l’àrea matemàtica i la comprensió, alt nivell de dependència, desorganització d’idees, dificultats adaptatives.

    El TEL és un trastorn greu que afecta a l’adquisició i desenvolupament del llenguatge des dels inicis i es pot prolongar fins a l’adolescència. Aquest retard i desenvolupament del llenguatge no es relaciona amb possibles afectacions sensorials i motores.

    Alguns dels seus símptomes són: Retard de l’adquisició del llenguatge, incomprensió de la parla, dificultat en l’adquisició de vocabulari, adquisició, comprensió o expressió del llenguatge parlat o escrit anormal, afectació fonològica, semàntica i/o pragmàtica, dificultat en les converses, confusió en la conjugació de verbs.

    El trastorn específic del llenguatge, o més conegut com a dislèxia, és un trastorn de l’aprenentatge de la lectoescriptura, de caràcter persistent i específic, observant alteracions en la capacitat lectora on s’aprecien confusions, inversions i alteració de l’ordre de lletres, que es dona en nens que no presenten cap altre tipus d’afectació a nivell psíquic ni social.

    Alguns dels seus símptomes són: Dificultats en reconèixer lletres, dificultats en la lectura i comprensió d’aquesta, inversió i omissió de lletres, dificultats per associar lletres amb sons, vocabulari reduït, dificultats per veure els errors comesos, dificultats en la comprensió lectora.

    És un trastorn de l’aprenentatge que afecta a l’habilitat d’entendre i treballar amb números i conceptes matemàtics. També afecta a la lògica i presenta dificultats per memoritzar dades numèriques. Aquest trastorn tan sols té afectació a l’àrea matemàtica.

    Alguns dels símptomes són: Dificultats en l’àrea matemàtica, confusió de nombres que sonen semblants, dificultat per aprendre les taules de multiplicar, càlcul mental molt lent, dificultats en la comprensió dels enunciats i la operació que ha de realitzar, dificultats amb el temps, pes, mesura, presenta problemes per canviar de desenes a centenes, molts errors aritmètics.

    Els nens i nenes amb altes capacitats presenten un desenvolupament avançat de manera generalitzada, sobresurten a nivell cognitiu, creatiu i/o artístic, mostren més facilitats en l’aprenentatge i presenten una actitud de lideratge.

    Alguns dels seus símptomes són: Anticipació de la parla, interès per l’aprenentatge i gran facilitat en l’adquisició d’aquest, inquietud motora, actitud cautelosa, gran sensibilitat i nivell d’empatia, desenvolupament desigual, perfeccionisme i individualitat, posició de líder en relació al grup, dificultats en les habilitats socials, gran capacitat de raonament.

    Els nens amb TCL presenten unes característiques conductuals com la somnolència, lentitud motora i cognitiva, alts nivells de conducta a nivell intern i  decreixement de l’estat d’alerta i orientació.

    Alguns dels seus símptomes són: Comportament i pensament lent, dificultat per mantenir l’esforç en tasques senzilles, actitud desmotivada, dificultat en la planificació i organització, mirada fixa, actitud despistada, dificultats en recordar, dificultats en establir objectius, actitud apàtica.