La psicologia clínica infanto-juvenil vetlla per aconseguir un desenvolupament emocional equilibrat i harmònic en les diferents etapes vitals, per les quals van passant els nens fins arribar a la vida adulta. La psicologia pretén orientar i incidir en la conducta i les emocions per tal que l’infant, adolescent o jove pugui sentir-se segur, estimat i capaç.

En el dia a dia, tots els nens es veuen immersos en situacions que poden generar, por, ansietat o estrès. Tot i que la majoria tenen recursos per anar treballant aquestes emocions i seguir el curs evolutiu de forma natural, hi ha ocasions e que la situació supera la capacitat adaptativa del noi, i és en aquest moment quan pot aparèixer una dificultat.

Els pares podem deduir que està passant alguna cosa perquè generalment observem un canvi a la conducta del nostre fill. Aquest canvi pot afectar a la seva son, alimentació, esfínters etc. Podem observar conductes més extremes, com irritabilitat, agressivitat, tristesa, plor incontrolat, negativisme, pors exagerades o ansietat elevada.

És en aquest moment quan cal esbrinar què està passant per tal d’ajudar al nen per a que aprengui a gestionar les seves emocions i desenvolupi estratègies d’afrontament. En algunes ocasions, aquests signes d’alarma també ens ajuden a detectar situacions que si es mantenen amb el pas del temps, poden generar un alt patiment en l’infant, com per exemple en les víctimes d’un assetjament escolar.


Què fem

La nostra intervenció parteix d’un estudi detallat de les dificultats i de la situació – problema, és important entendre què està passant, com se sent el nen  i dissenyar un pla d’intervenció específic que sigui el més eficient possible i que porti a una solució real i duradora.

A través d’orientacions als pares i/o d’intervenció terapèutica emocion al amb el nen, donem estratègies a nivell conductual i cognitiu. Aquestes estratègies s’aniran incorporant per tal d’adoptar nous estils de comportament i de pensament. Això no solament portarà a la cura del menor, sinó que afectarà de forma positiva també als seus germans i a la resta dels integrants de la unitat familiar.


Quan anar al psicòleg clínic

Per buscar assessorament psicoeducatiu: Hi ha etapes en la vida del nen (naixement, primera infància, adolescència, etc.) o situacions estressores que es presenten en la seva vida (separació, canvi de residència, mort d’un familiar, assetjament escolar, fracàs escolar, etc.) on els pares no sabem com actuar. En aquests casos és convenient que un psicòleg ens pugui orientar per tal d’ajudar als nens a restablir el seu equilibri.

Quan les coses “no funcionen”: quan veiem que el nostre fill no és feliç, observem un canvi en la seva conducta (irritabilitat, agressivitat, canvis en la gana o la son, baixada del rendiment escolar, plora sense motius, etc.). Aquests canvis són signes d’alarma que, si es mantenen més d’un més, cal que siguin consultats a un psicòleg.

Davant de situacions vitals que generen un estrès i que requereixen un esforç d’adaptació: com adopcions, separacions, mort d’un familiar, intervencions quirúrgiques, malalties cròniques, al·lèrgies, etapes on existeixen canvis com l’adolesecència.


Dificultats i trastorns

 

Ir a la barra de herramientas