L’estimulació neurofuncional és una teràpia que va dirigida a tots els nens i nenes que presenten alguna disfunció, alguna asimetria o algun tipus de problemàtica en el procés de desenvolupament neurofuncional. Per mitjà de la teràpia es pretén arribar a una correcta simetria funcional amb la total incorporació de les funcions bàsiques de coordinació psicomotriu, indispensables per a un correcte desenvolupament i aprenentatge escolar.

La lateralitat

La lateralitat és la conseqüència de la distribució de funcions que s’estableixen entre els dos hemisferis cerebrals. D’aquesta distribució depèn la utilització preferent d’un costat o l’altre del cos (dret o esquerre) per executar determinades respostes o accions.

Quan s’inicia l’aprenentatge,  sobretot l’escriptura i la lectura, el control i distribució d’aquestes funcions suposen un pas previ fonamental per adquirir i comprendre els símbols com les lletres i els números.

Per tant tenir una bona lateralització és primordial per poder portar un desenvolupament de forma correcta: un ordre corporal, un bon coneixement de l’espai, una motricitat precisa i una bona lateralització, imprescindibles per desenvolupar un bon aprenentatge escolar.


Cóm ho fem?

La teràpia s’estructura en una primera etapa, més curta, que és quan es du a terme la detecció i el diagnòstic de la dificultat neurofuncional i segueix amb el tractament del pacient, que acostuma a tenir una durada de sis mesos aproximadament.

Detecció i diagnòstic: Es tracta de dues sessions normalment on es dur a terme l’observació de la conducta i els predominis corporals de l’infant per mitjà de:

la observació preventiva continuada dels pares i els mestres del comportament del nen tant a casa com a l’escola;

i de l’exploració directa al centre on, per mitjà d’una exploració diagnòstica, es detecten les dominàncies i asimetries.

Tractament: Per mitjà  del moviment dels exercicis d’estimulació neurofuncional, s’aconsegueix l’activació cortical dels hemisferis cerebrals en els que s’integra un reconeixement de l’esquema corporal, per arribar a  desenvolupar una bona coordinació contralateral, un reconeixement espacial i de l’entorn. Això és necessari per entrar al procés de lateralització, i finalment un bon desenvolupament del llenguatge i de l’escriptura.


Quan anar al psicomotricista?

Quan hi ha dificultats en l’adquisició d’aprenentatges bàsics tant en la lectura com en l’escriptura, s’aprecien dificultats psicomotrius (dificultats en reflexos, en activitats manuals, ritme) o dificultats en l’automatització del coneixement dreta-esquerra.

Dificultats i trastorns

  • Dificultats en l’automatització de la lectura, l’escriptura i el càlcul.
  • Llegeix molt lent i amb pauses, es perd sovint, s’aprecia falta de ritme.
  • Inversions en la lectura i en l’escriptura de lletres i números.
  • Dificultats amb els conceptes bàsics matemàtics: dificultat en la comprensió de la desena i la centena, confusió entre la suma, la resta, la multiplicació i la divisió.
  • Desorientació espacial i temporal: no s’aprèn els dies de la setmana, mesos, estacions etc.
  • Dificultats psicomotrius, falta de ritme: confusions dreta– esquerre, dificultats per seguir el ritme d’una melodia, lent en reaccionar a reflexos immediats i dificultat en activitats manuals.
  • Millor nivell de comprensió de les explicacions verbals que de tasques escrites.
Ir a la barra de herramientas