La dutxa calenta ha deixat tot el mirall entelat. Així i tot, la Neus s’està mirant al mirall.
–No Berta, prefereixo quedar-me i anar a la biblioteca amb en Lluc. Si, és clar, i que més!… a mi m’agrada estar amb en Lluc perquè així em poso al dia de tot el que s’ha explicat a classe i no tenir tanta feina al capvespre.
La silueta, tot just abans intuïda, ara es mostra amb força claredat. Pendent de la seva mirada reflectida on la Neus hi veu la Berta.
–No entenc que et costi tant d’entendre!
Una contracció del llavi dóna pas a un somriure.
– Neus, m’acompanyes a la biblio? Haig de tornar el llibre i veure si pillo la segona part.
En Lluc ha esperat el moment que ha cregut oportú. Recorda que aquest matí ha pogut sentir com la Berta li clavava una altra llambregada. Sospira posant els ulls en blanc.

Llegir entrada

– De què tens por?
– Em fa por el llop que hi ha dins l’armari.
– No hi ha cap llop a l’armari.
Començo a treure tota la roba del nen, m’acabo ficant a dins de l’armari i repeteixo una nit més allò de “ho veus? no hi ha ningú aquí dins!” I en tancar les portes de l’armari sé que el meu fill tornarà a pensar: “els papes diuen que no, però el llop està a l’armari”.

Llegir entrada