La meva vocació per ajudar als altres ha estat sempre present en la meva vida, d’una manera o altra, a través del meu propi entorn i anant més enllà a través de voluntariats. Poder convertir la meva passió amb la meva vocació ha estat una decisió de la qual no puc estar més satisfeta.

En un inici era un camí desconegut per a mi, podria haver fet medicina, infermeria… però finalment em vaig decantar per la psicologia per la familiaritat d’un tracte més personal i profund. A més, sempre m’ha cridat l’atenció el que amaga el nostre cervell, la ment, la part més desconeguda de l’ésser humà i a la vegada la que ens fa ser més nosaltres, més humans.

És per això que penso que la formació com a psicòleg és un no parar! cada cas és un nou món i un repte per a tots nosaltres i ens cal seguir formant-nos per poder actualitzar-nos i respondre a les demandes de la millor manera possible.

El fet de treballar amb nens va ser quelcom més espontani. Em va tocar en una de les rotacions del practicum i sens dubte ho vaig repetir. Des de llavors m’he dedicat plenament a la població infanto-juvenil i a les seves famílies, ja que és una part molt important d’ells. He tingut la sort de trobar-me amb molt bons professionals que m’han fet apreciar una bona feina i veure com amb l’ajuda adequada els nens són com esponges.

I tot i que sovint costa desconnectar d’una feina tant vocacional… sovint em recordo que fer-ho és una part molt important per poder cuidar als altres. M’agrada passar estones llegint, envoltar-me de les persones que estimo i sobretot d’un entorn agradable com pot ser la muntanya! Sempre que puc m’escapo!