Necessites més informació? Vols concertar una visita?

Pots contactar amb nosaltres emplenant el següent formulari:

Accepto els termes i condicions
Si, sóc major d'edat

UNITAT TDAH

EL CIM està especialitzat en el diagnòstic diferencial del TDAH. Portem 20 anys d’experiència en aquest transtorn. Considerem que una detecció precoç permet l’inici d’un acompanyament emocional i psicopedagògic que permet al nen seguir els aprenentatges amb normalitat i li ofereix eines per aconseguir una bona socialització i autoestima. Considerem fonamental el treball en èquip amb la família i l’escola. En la majoria dels casos és realitza una adaptació curricular per adaptar-se a les necessitats d’aprenentatge del nen.

QUÈ ÉS EL TDAH?

El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) és el diagnòstic més comú en l’edat escolar. Afecta al voltant d’un 5% de la població escolar i és més comú en nens que en nenes, en una proporció de 2:1.

Es considera un trastorn del neuro-desenvolupament, que afecta al individu al llarg de tota la seva vida, encara que l’afectació pot variar segons les distintes etapes evolutives.

La simptomatologia del TDAH, juntament amb les taxes elevades de comorbiditat que presenta (presència d’altres dificultats afegides), té un impacte fort en la vida dels nens que el pateixen. Veient-se afectats els àmbits familiar, escolar i social.

Els símptomes nuclears del TDAH són:

Les dificultats d’atenció poden manifestar-se en situacions socials, acadèmiques o laborals. Aquestes es presenten en una intensitat superior a la resta de nens i en discordància amb el nivell de desenvolupament present. Aquestes dificultats generen malestar a qui les pateix.

Equival a una falta d’autocontrol o a una incapacitat per inhibir la conducta. Els nens amb TDAH mostren moltes dificultats per frenar les respostes espontànies que generen. Presenten problemes per a controlar la seva conducta, les seves emocions i els seus pensaments, fet que genera malestar en un mateix i en els qui els envolten. Aquesta forma de funcionar pot portar a problemes greus de socialització o adaptació escolar.

Es tracta de l’activitat excessiva o inapropiada, ja sigui a nivell motor o verbal. Aquest excés d’activitat també pot aparèixer en contextos on es requereix estar-se quiet i calmat. Es tractaria d’una inquietud que no té cap fi productiu en sí mateixa, causant problemes d’adaptació significatius als nens.

La manifestació de la simptomatologia nuclear variarà a mesura que el nen es vagi desenvolupant, afectant de manera diferent l’adaptació del nen amb l’entorn segons l’etapa del desenvolupament en la que es trobi.

Signes d’alerta per a pares i mestres

Distracció fàcil, problemes de concentració, dificultat per seguir instruccions, sembla que no escolten, apareixen problemes d’obediència.

Moviment excessiu, constant i inapropiat per la situació i la intensitat. Mostren curiositat per tot el que els rodeja. Presenten conductes de risc (no valoren les conseqüències). Parla abundant, incapacitat per realitzar activitats tranquil·les i en silenci. Dificultat per persistir en tasques o activitats (van canviant constantment).

Nens que “no tenen por”. Presenten un joc destructiu i/o agressiu. Dificultats per esperar el seu torn. Reclamen l’atenció de forma constant, es precipiten a l’hora de respondre i no respecten els torns de paraula. Solen ficar-se en activitats o converses alienes.

Desorganització, semblen descuidats amb les seves activitats diàries. Els falta constància en els estudis i mostren poca autonomia en relació a l’edat. Semblen irresponsables davant de les demandes (hàbits a casa i en l’estudi).

La conducta hiperactiva aparent disminueix però es mantenen els sentiments d’intranquil·litat interna. Sensació interna de necessitat de moviment. Poden aparèixer conductes de risc (esports de risc, consum de substàncies, etc.).

Aparició de conductes de risc (activitat sexual, consum de substàncies, conducció temerària, etc.). Problemes en les relacions socials (amics, companys, pares i figura d’autoritat).

Problemes d’organització (en tasques de casa i del treball), falta de planificació, poca constància, no finalitzen les tasques, projectes, etc. S’obliden freqüentment del que han de fer.

Es manté la sensació d’inquietud interna, persones molt actives. Buscadors de sensacions, poden canviar diversos cops de treball, amics i parella.

Es mantenen les dificultats en les relacions socials i en l’autocontrol emocional. Hi ha poca constància en les activitats que emprenen, així com canvis freqüents en la feina o de parella.