Las familias afectadas por Dana han vivido una situación traumática de carácter grave y la mayoría de la población está en “modo” supervivencia. Algunas personas han perdido a seres queridos y todas las posesiones que conformaban su vida: la casa, la ropa, el coche, los negocios…

¿Qué hacer en una situación catastrófica para intentar preservar nuestra salud mental y la de nuestros hijos e hijas?

¿Qué podemos hacer como adultos como autoayuda?

• Seguramente todavía estás en “estado de shock”, respeta las emociones que tengas, haz lo que puedas y se compasivo contigo mismo/mismo.
  Conectado con otras personas, si puedes con la comunidad, la compañía y compartir te ayudará emocionalmente a seguir adelante.
• Pide ayuda si la necesitas en familia, amigos, en la comunidad…
• Intentar mantener un mínimo la rutina de higiene, alimentación y son. Si no tienes hambre come poquito ya menudo.
• Si estás ayudando a los demás respeta momentos de descanso y desconexión para no agotarte.
• Si tienes hijos/hijas dedícales un tiempo, necesitan tu compañía para comprender la situación y sentirse seguros.
• Plantea que hacer día a día, intenta ahora no ir más allá, todo llegará. Si pensamos en todo a la vez nos colapsamos.
• Para controlar la ansiedad concentrarte en cómo respiras e intentar respirar profundamente manteniendo algún mantra mental como: “todo irá bien”, “vamos a salir”, “paso a paso”.
• Mantenerte informada de lo que ocurre a tu alrededor, pero también desconectar si ves que aún te encuentras peor.
• Escribir un pequeño diario (en el móvil…)
• Generalmente, si estás haciendo durante los días tareas de ayuda y limpieza por un lado te sentirás mejor, pero quizás lo que vas viendo te va cargando y necesitas momentos para llorar o desahogarte escribiendo, leyendo, haciendo ejercicio…
• Trate de mantener el pensamiento en positivo, es normal que te sientas indignada y que tengas mucha rabia por lo que ha sucedido, pero si puedes, descansa de la queja y de la crítica y centrado en los aspectos positivos que puedas rescatar de tu día. La solidaridad de la gente, la sonrisa de tu hijo…
• No te pidas más de lo que puedes hacer.

Orientaciones para ayudar a niños, niñas y adolescentes:

Hagamos lo que podemos, seamos compasivos con nosotros mismos.

• Tener en cuenta que los adultos ofrecemos un modelo, así que va la pena intentar gestionar las emociones lo mejor que podamos. También estar con nuestros hijos puede ayudar a calmarnos, serenarnos y sentir momento de tranquilidad en un momento del presente.
• Será normal que los niños y niñas y adolescentes experimenten un desbordamiento emocional. Sentimientos como la inseguridad incertidumbre, el miedo, la rabia, el enfado, la tristeza, y la impotencia pueden estar presentes de forma intensa y de forma simultánea. Estas emociones se manifestarán a través de una desregulación del apetito, el sueño, pueden aparecer pesadillas, también cambios en la conducta (irritabilidad, agresividad…).

Los niños y adolescentes también han perdido muchos su hogar, su escuela. Además algunos de ellos pueden haber perdido a un ser querido.

Muchos adolescentes han perdido su cueva, las pertenencias que les daban estructura y seguridad y además de su hogar.

También han perdido su rutina, el encuentro diario con sus compañeros y amigos; en algunos sitios no tienen conexión a internet.

• Necesitan entender lo ocurrido y mensajes de esperanza y de salida de la situación. Los niños y niñas, los adolescentes nos ven inquietos, preocupados, quizás llorando, es norma. Esto les dará una sensación de seguridad. Trate de responder a todas sus preguntas con sinceridad.
• Una forma de afrontar la situación es hacerles sentir útiles, que sientan que los necesitamos que son importantes para nosotros y para la sociedad y que forman parte de la solución. Ya hemos visto cómo los jóvenes y adolescentes han actuado de forma rápida , empática y responsable.
• Valida las emociones de toda la familia, explica que es normal que aparezcan diferentes emociones y que en ciertos momentos estemos más inquietos, enojados y/o en otros quizás lloramos un poco.
• Los más pequeños necesitarán mucha compañía y proximidad física, abrazos, dormir juntos.
• Busca momentos, aunque sean muy cortos para desconectar del mundo y estar con ellos dando espacios de conexión y expresión y escucha, espacios para jugar, dibujar (si se puede), cantar, contar cuentos lo posible.
• Practica sencillos ejercicios de respiración y relajación «La estrella o el cuadrado». Si dispones de conexión a internet puedes buscar una meditación guiada.
• Trate de que se encuentren con otros amigos, vecinos. Puede que se pueda organizar para cuidar a algunos niños y niñas por turnos hasta que puedan volver a la escuela.
• Dentro de lo posible les va muy bien establecer una rutina, aunque sea el momento de acostarse.
• Evita la sobre información, intenta mantenerlos al margen de más informaciones que puedan ser traumáticas, muertes, enfermedades, problemas económicos, sentimientos de desprotección.

Esperamos que muy pronto pueda reanudar sus vidas y que Dana se convierta en un recuerdo. El recuerdo de una experiencia intensa, pero que lleva el calor de los cientos y miles de personas que se han volcado para ayudar a los necesitados.

Mercedes Soler Soriano

Psicóloga Infanto-Juvenil

Què és?

🔸 La depressió major és un trastorn de l’estat d’ànim on conflueixen símptomes de tipus afectiu (tristesa, apatia, irritabilitat…) amb símptomes de tipus cognitiu, volitiu i físic. Tots aquests símptomes afecten el funcionament global de la persona, especialment a l’esfera afectiva.  La depressió es presenta amb freqüència associada a altres trastorns com per exemple l’ansietat.

⚠️Símptomes a la infància en menors de 7 anys:

• Ansietat
• Irritabilitat
• Poca gana
• Trastorns del son
• Enrabiades freqüents
• Plors sense motiu
• Queixes somàtiques
• Poc interès en el joc
• Cansament
• Poca activitat motora
• Fòbies escolars

🔴Factors de risc:

• Genètica
• Història de trastorns afectius pels pares
• Afectivitat negativa
• Fets vitals estressants
• Conflictes familiars
• Maltractament o abús
• Bullying
• Circumstàncies socials adverses

🟢Factors protectors:

• Bon sentit de l’humor
• Bones relacions d’amistat
• Confiança amb l’entorn familiar
• Èxits personals valorats socialment
• Pràctica d’activitat física
• Participació en activitats extraescolars, esplais i/o voluntariat.

💊👩🏻‍⚕️🩺Tractament

• Teràpia psicològica
• Tractament farmacològic
• Combinació d’ambdós

✨ Si en vols més informació, escriu-nos!

⚠️ Intervenció al Bullying ⚠️
A l’hora de prevenir i intervenir davant de l’assetjament escolar, cal tenir en compte que l’enfocament adoptat ha de ser integral. Això significa que la intervenció ha d’incloure, en la mesura del possible, totes les persones que hi estan implicades directament o indirectament.

🔁Enfocament Integral 🔁
L’enfocament integral intervé específicament amb les persones involucrades, agressor/a – víctima – observadors, grup curs, famílies involucrades i comunitat educativa.

❓Com actuar o intervenir?… Si el nostre fill/a està en el rol d’agressor/a
🔅 Acompanyar a prendre responsabilitat dels seus actes i reparar.
🔅 Creure en la capacitat de canvi.
🔅 Revisar creences amb el/la i com se sent quan agradi.
🔅 Construir acords o compromisos amb sentit.
🔅 Reflexionar sobre com es poden sentir els altres amb els nostres actes.

❓Com actuar o intervenir?… Si el nostre fill/a està en el rol de víctima
🔅 No ho treguis importància si el teu fill diu que se’n riuen.
🔅 Reforça les seves potencialitats i no ho/la culpabilitzades de la situació.
🔅 Ajuda i acompanya a pensar un pla de seguretat i identificar-ne els suports.
🔅 Realitza contenció emocional i escolta activa sobre el que està sentint.

❓Com actuar o intervenir?… Si el nostre fill/a està en el rol d’observador/a
🔅 Transmetre que el suport de qui observa és de gran ajuda, és un acte de persones valentes i no de “xivats”.
🔅 Fomentar la confiança i la comunicació amb els nostres fills/es perquè puguin conversar del que estan vivenciant.
🔅 Ensenyar que si hi ha un altre/a que no ho està passant bé amb un acudit, llavors no riure.
🔅 Interessa’t per les famílies tant de l’agressor/a com de lavíctia.
Pots preguntar-nos i/o consultar el teu cas sense cap compromís!

⛔Què és el Bullying?⛔
El Bullying o assetjament escolar és l’exposició que pateix un nen o una nena a abusos físics i/o psicològics de manera intencionada i reiterada per part d’una persona o grup en el context escolar.

🚨Vegem algunes xifres…
❗El 94,2% de l’alumnat considera que hi ha alumnes maltractats als centres educatius catalans.📈
❗El 23,3% percep algun cas a classe 👀
❗El 10% afirmen haver patit assetjament 🙇🏼‍♀️
❗El 38% de les víctimes ho comenten a la família  o a l’escola, l’altre 62% queda callat 🤐

Per definir una situació de Bullying cal que hi hagi els factors següents:
🔄 Repetició de les accions al llarg del temps.
🎯 Intencionalitat per part de qui exerceix l’agressió.
⚖️ Desequilibri (abús) de poder.
🔥 Un entorn que ho permet o tolera.

🔸Tipus de violència que ocorren al Bullying
– Física.
– Verbal o psicològica.
– Exclusió social.
– Sexual.
– Ciberassetjament.

🔹Qui participen en el Bullying?
– Agressor/a.
– Seguidors.
– Partidaris/àries.
– Possible defensor/a.
– Defensor/a.
– Víctima

❓Les altes capacitats són un conjunt de característiques que impliquen utilitzar la intel·ligència d’una manera diferent. A diferència de fa uns anys, quan les altes capacitats se centraven només en les habilitats cognitives, actualment també es dóna importància a les emocions i la creativitat.

🔸Els nens amb altes capacitats comparteixen una sèrie de característiques:
-Alt potencial intel·lectual i creatiu.
– Alta sensibilitat emocional i perceptiva.
– Són curiosos i observadors.
– Aprenentatge ràpid d’allò que els interessa.
– Pensament crític i profund (temes abstractes o transcendentals).
– Reaccions emocionals intenses davant de fets quotidians.
– Alta exigència amb ells mateixos i/o amb els altres.
– Dificultats per acceptar l’autoritat.
– Empatia i/o elevat sentit de la justícia.

🔎Es poden començar a detectar a partir dels 4 anys, abans dels 11 anys parlem d’un perfil precoç. Posteriorment, ens podem trobar davant de nens talentosos que poden ser talents simples o complexos segons les aptituds que hi dominin, o de nens superdotats, que tenen un potencial elevat a totes les àrees cognitives i creatives.

👨‍👧Com acompanyar les Altes Capacitats?
Cal comprendre com se sent el nen, validar allò que sent i ajudar-lo a canalitzar les seves emocions, en comptes de minimitzar-lo, ja que així és com farem que confiï en allò que sent i que se senti acompanyat. Si creus que el teu fill/a té altes capacitats pots consultar amb els nostres especialistes especialitzats,
Una abraçada🥰.

De què tracta la discalcúlia?
🔍 És un trastorn específic de l’aprenentatge caracteritzat per les dificultats per fer càlculs matemàtics i comprendre’ls. Aquesta àrea es veu afectada de manera significativa al rendiment escolar ia les activitats de la vida quotidiana que requereixen capacitat per al càlcul.
🔍 També conegut com a Trastorn específic del càlcul, que en simples paraules, és la dificultat per comprendre conceptes matemàtics i seqüències de fets o informació. A més de dificultat a reconèixer símbols matemàtics i numèrics, alinear números o inserir decimals, aprendre les taules de multiplicar o manejar regles aritmètiques.
⚠️A què estar atents amb els nostres nens i nenes?⚠️
🚸 Senyals dins de l’escola:
– Dificultats per reconèixer números.
– Trigar més a aprendre a comptar.
– Tenir dificultat per connectar els símbols numèrics (5) amb les paraules corresponents (cinc).
– Tenir dificultats per fer càlculs mentals.
– Confondre els números i signes matemàtics.
🏡 Senyals fora de l’escola:
– Dificultats per recordar números (codis postals, números de telèfon o el marcador als jocs).
– Experimenten desafiaments amb qüestions de diners, com calcular quant és el canvi, comptar bitllets, calcular una propina, dividir el compte o estimar quant costarà alguna cosa.
– Dificultats per comprendre la longitud de les distàncies i quant de temps prendrà arribar d’un lloc a l’altre.
– Dificultat per llegir els rellotges i dir lhora.
💡Quines estratègies podem utilitzar?
– Ensenyar des del més concret al més abstracte.
– Dissenyar adequacions de l’aprenentatge que convidin el nen o la nena a comprendre mitjançant l’experimentació i l’ús dels sentits.
– Prioritzar la comprensió de conceptes abans que els processos de mecanització.
– Ensenyar les regles logicomatemàtiques des d’una perspectiva pràctica.
– Reconèixer i reforçar les moltes altres habilitats i destreses dels infants. Si tens algun dubte ens pots consultar, t’ajudarem💪🏼👏

La por és una de les emocions que més ens preocupen i que intentem evitar. Però, és útil la por? Ens serveix d’alguna cosa?
⠀
📌 Doncs si, la por té un paper molt important en les nostres vides i es que, és fonamental per la nostra supervivència. Si els humans no sentíssim mai por ens posaríem en perill constantment i acabaríem morint. La reacció de por que tenim davant una amenaça imminent és el que ens fa retirar-nos d’aquesta situació.
⠀
🐺Imaginem que no tinguéssim por a un llop. En el cas que ens trobéssim davant d’aquest, no intentaríem posar-nos fora de perill.
⠀
Davant d’aquest llop, en canvi, el nostre cos es prepara per sortir de la situació. Se’ns dilaten les pupil·les per poder veure millor, la sang es dirigeix cap a les extremitats inferiors perquè puguem córrer, el cor comença a bategar més fort per poder enviar sang més ràpid a les cames… Com veiem, totes aquestes sensacions tenen la seva funció.
⠀
La por, per tant, ens és de gran utilitat com a mecanisme adaptatiu. Fonamentalment, ens serveix per a reaccionar i escapar de qualsevol situació que simbolitzi un perill per a nosaltres, sigui real o imaginari. És com si pitgéssim un botó i tot el nostre cos es posés en estat d’alerta, preparat per a actuar, ja sigui per a fugir, per a enfrontar-nos o per a quedar-nos immòbils davant l’amenaça.
⠀
Una gran sensació de malestar ens pot abordar, però malgrat ser una emoció desagradable, sense ella no podríem viure.

Segur que heu sentit parlar de les enrabiades i teniu una idea sobre el que són però… Com podem actuar davant d’elles?

Aquí us donem uns consells que ajudaran a augmentar o disminuir les enrabiades, tant en intensitat com en freqüència.
⠀
✅Com ajudar en una enrabiada:
⠀
– Entendre que és una etapa normal del desenvolupament, no ens està intentant fastiguejar, està aprenent a gestionar les seves emocions.
⠀
– Esperar i deixar que es relaxi, perquè pugui aprendre a gestionar els seus enuigs i guanyi autonomia: “t’espero carinyo, quan vulguis, en podem parlar”.
⠀
– Respectar el seu espai, no angoixar. Ni donant sermons ni corporalment, preguntar si vol que se li abraci en lloc de fer-ho directament.
⠀
– Validar la seva emoció: “entenc que sentis enuig” “és normal que sentis aquestes coses”.
⠀
– Després de l’enrabiada, parlar del que ha passat: “quina emoció has sentit, molta ràbia, potser tristesa?”
⠀
⚠️ Com augmentar les enrabiades.
⠀
– Cedir davant la demanda material. El nen o nena aprendrà que mitjançant l’enrabiada pot aconseguir premis “si deixes de plorar t’ho compro”. Això no vol dir no consolar, no abraçar o no fer-li cas, però és important fer això posant límits de manera afectuosa i respectuosa.
⠀
– Dir-li que deixi de plorar. A la llarga aprendrà que no ha d’expressar les seves emocions i sortiran en forma de ràbia: “plorar és de nens petits/es”.
⠀
– Donar sermons i explicacions, ja que, en el moment àlgid de la rebequeria, el nen o nena no ens escoltarà.
⠀
– Cridar o enfadar-se: el nen o nena entendrà que som el model a seguir i que «qui s’enfada més té la raó», facilitant l’aparició de més enrabiades(i més intenses).
⠀
💚 Cada nen i cada nena és diferent i és important adaptar-nos a les vostres necessitats.

Cada cop més AMPES d’escoles prioritzen l’Educació Emocional com activitat formativa per excel·lència, i l’AMPA del Col·legi Jesús Maria de Badalona n’és exemple.

Llegir entrada

Per tercer any consecutiu, l’equip del CIM Centre de Psicologia Mèdica, dirigits per la Mercè Soler, porten a l’Escola Lola Anglada de Tiana la possibilitat d’ampliar l’educació emocional dels alumnes en horari extraescolar.
Com molts de vosaltres ja sabeu, el Taller d’Educació Emocional (TAEE) és un procés educatiu que portem realitzant al nostre centre des de fa anys -a més d’altres tallers-, i que té com a objectiu potenciar el desenvolupament de les competències emocionals dels infants i adolescents, com a element essencial per la seva evolució integral, capacitant-los per afrontar millor els reptes que es plantegen a la vida quotidiana.

Llegir entrada