Què és?

🔸 La depressió major és un trastorn de l’estat d’ànim on conflueixen símptomes de tipus afectiu (tristesa, apatia, irritabilitat…) amb símptomes de tipus cognitiu, volitiu i físic. Tots aquests símptomes afecten el funcionament global de la persona, especialment a l’esfera afectiva.  La depressió es presenta amb freqüència associada a altres trastorns com per exemple l’ansietat.

⚠️Símptomes a la infància en menors de 7 anys:

• Ansietat
• Irritabilitat
• Poca gana
• Trastorns del son
• Enrabiades freqüents
• Plors sense motiu
• Queixes somàtiques
• Poc interès en el joc
• Cansament
• Poca activitat motora
• Fòbies escolars

🔴Factors de risc:

• Genètica
• Història de trastorns afectius pels pares
• Afectivitat negativa
• Fets vitals estressants
• Conflictes familiars
• Maltractament o abús
• Bullying
• Circumstàncies socials adverses

🟢Factors protectors:

• Bon sentit de l’humor
• Bones relacions d’amistat
• Confiança amb l’entorn familiar
• Èxits personals valorats socialment
• Pràctica d’activitat física
• Participació en activitats extraescolars, esplais i/o voluntariat.

💊👩🏻‍⚕️🩺Tractament

• Teràpia psicològica
• Tractament farmacològic
• Combinació d’ambdós

✨ Si en vols més informació, escriu-nos!

Què és?

🔹La fòbia escolar és la incapacitat total o parcial d’un infant per anar a l’escola com a conseqüència d’una por irracional a algun aspecte relacionat amb la situació escolar.

Què passa?
🔹Normalment es presenta com una ansietat anticipatòria i l’infant experimenta símptomes com mal de cap o de panxa, vòmits, tremolors, etc. Aquest malestar fa que l’infant es quedi a casa i així eviti la situació que l’angoixa, però com a conseqüència, es reforça la fòbia.

Per què passa?

🔹Aquesta por irracional a anar a l’escola està relacionada amb factors psicosocials relacionats amb la vida acadèmica com: els canvis d’escola, la repetició de curs, el fracàs acadèmic, la falta d’habilitats socials, la por a fer el ridícul, a ser rebutjat, una mala experiència, la fòbia social o el bullying.

Què podem fer? 
🔹Si ens trobem en aquesta situació amb els nostres fills, hem de mostrar una actitud comprensiva i d’acceptació respecte el seu malestar, però no s’ha de permetre l’evitació d’anar a l’escola.
🔹Amb l’ajuda d’un professional es poden dur a terme diverses estratègies d’intervenció, les que han demostrat ser més efectives són aquelles de caire cognitiu-conductual, com pot ser la teràpia d’exposició progressiva.

✨Si et trobes en aquesta situació, demana ajuda!

⚠️ Intervenció al Bullying ⚠️
A l’hora de prevenir i intervenir davant de l’assetjament escolar, cal tenir en compte que l’enfocament adoptat ha de ser integral. Això significa que la intervenció ha d’incloure, en la mesura del possible, totes les persones que hi estan implicades directament o indirectament.

🔁Enfocament Integral 🔁
L’enfocament integral intervé específicament amb les persones involucrades, agressor/a – víctima – observadors, grup curs, famílies involucrades i comunitat educativa.

❓Com actuar o intervenir?… Si el nostre fill/a està en el rol d’agressor/a
🔅 Acompanyar a prendre responsabilitat dels seus actes i reparar.
🔅 Creure en la capacitat de canvi.
🔅 Revisar creences amb el/la i com se sent quan agradi.
🔅 Construir acords o compromisos amb sentit.
🔅 Reflexionar sobre com es poden sentir els altres amb els nostres actes.

❓Com actuar o intervenir?… Si el nostre fill/a està en el rol de víctima
🔅 No ho treguis importància si el teu fill diu que se’n riuen.
🔅 Reforça les seves potencialitats i no ho/la culpabilitzades de la situació.
🔅 Ajuda i acompanya a pensar un pla de seguretat i identificar-ne els suports.
🔅 Realitza contenció emocional i escolta activa sobre el que està sentint.

❓Com actuar o intervenir?… Si el nostre fill/a està en el rol d’observador/a
🔅 Transmetre que el suport de qui observa és de gran ajuda, és un acte de persones valentes i no de “xivats”.
🔅 Fomentar la confiança i la comunicació amb els nostres fills/es perquè puguin conversar del que estan vivenciant.
🔅 Ensenyar que si hi ha un altre/a que no ho està passant bé amb un acudit, llavors no riure.
🔅 Interessa’t per les famílies tant de l’agressor/a com de lavíctia.
Pots preguntar-nos i/o consultar el teu cas sense cap compromís!

🔸L’Ansietat social és una por desproporcionada a les situacions d’interacció social. Es creu que allò que es faci en públic serà considerat pels altres inadequat, ridícul o fins i tot, humiliant.

🔸Tot això genera una activació fisiològica intensa que comporta l’evitació d’aquestes situacions.
🔸L’edat mitjana d’inici se situa sobre els 14-16 anys.
🔸Per al tractament d’aquest trastorn es poden fer diferents intervencions com entrenament en habilitats socials, teràpia d’exposició, aprendre tècniques de relaxació i/o teràpia cognitiva-conductual.

⚠️Factors influents

Hi ha diversos factors que poden influir en aquest trastorn com el temperament de la persona, els models d’habilitats socials que es té, la vivència de situacions traumàtiques, l’aprenentatge de creences disfuncionals, la falta d’autoestima, canvis en el context social…

✨ Si en vols més informació, consulta’ns!

Igual que els adults, els nens i nenes presenten molta ansietat, de fet s’estima que entre un 15 i un 20% de nens, nenes i adolescents tenen un trastorn d’ansietat.

Què és l’ansietat?
🌱L’ansietat és una reacció normal i bàsica que s’activa quan sentim que estem davant d’una situació en la qual ens veiem amenaçats o davant d’un perill. Sense ansietat no podríem identificar allò que ens fa por i, per tant, el nostre cos no es podria preparar per afrontar-lo, de manera que té una funció adaptativa.

‼️El problema comença quan aquesta reacció és exagerada i desproporcionada tant a nivell d’intensitat com de freqüència i durada. Així mateix, és signe d’alerta quan es presenta sense haver-hi cap motiu que la desencadeni, a través del pensament i la imaginació.!!

Són diversos els trastorns d’ansietat que es coneixen i, per tant, moltes maneres en què es poden expressar. Per identificar que el nostre fill/a pateix ansietat és important estar atents als CANVIS que mostra.

Els símptomes són diversos, tot i això n’hi ha alguns que es repeteixen, aquests són alguns d’ells:
▪️Problemes en el somni.😴
▪️Somatització (nàusees, vòmits, mal de budell, mals de cap). 😖
▪️Canvis a la gana.😋
▪️Preocupacions constants.
▪️Inquietud, nerviosisme, excessiva necessitat de moure’s. 😵‍💫
▪️Aparició de pors que anteriorment no es tenien. 😰
▪️Problemes de concentració.
▪️Canvis en l’humor manifestats en forma de rebequeries, plor, tristesa…
▪️Respiració agitada, dificultat per respirar, tensió.

🌟Com ajudem a transitar aquesta sensació d’angoixa?🌟
RECORDA que els adults no som més que el mirall on es miren els nostres fills i filles. És primordial començar per servir com a models de conducta, hem de ser-ne un bon exemple.
A més…
🔸Crea un ambient de confiança.
🔸Ajuda’l a entendre què li passa i anima a afrontar la seva por.
🔸Enforteix la seva autoestima: reconeix els seus èxits i esforços. 💪🏼
🔸Fes-li saber que pot confiar en tu.

· Alguns MITES sobre la dislèxia:

“Si jo tinc dislèxia la meva filla/o tindrà dislèxia”

“És una malaltia i per tant es pot curar amb el temps o amb un tractament adequat”

“Tenir dislèxia significa ser menys intel·ligent”

“La dislèxia no es manifesta fins que el nen/a comença la primària”

“Si llegís més, no tindria dislèxia”

Aquests són alguns dels molts mites que s’associen a la dislèxia. Però no deixen de ser això, mites.
⠀
· Cap d’aquestes afirmacions són certes, per això comencem a desmitificar…
⠀
🔹 NO, si tu tens dislèxia, el teu fill o filla no ha de tenir dislèxia. Els antecedents familiars no asseguren que un/a nen/a tingui dislèxia, però sí que ho fan vulnerable.
⠀
🔹 La ​​dislèxia no és una malaltia i per tant no es pot curar. Tot i així, si intervenim de manera precoç i realitzem un tractament adequat, el grau de millora serà més gran.
⠀
🔹 Un dels criteris per poder establir un diagnòstic de dislèxia és el següent: “Les dificultats d’aprenentatge no s’expliquen millor per altres causes: deficiències intel·lectuals (Coeficient Intel·lectual > 70)”. Per tant, NO. Tenir dislèxia no té relació amb ser més o menys intel·ligent.
⠀
🔹 És important no esperar fins que el nen tingui una certa edat, així doncs, si detectes possibles signes de dislèxia, acudeix a un professional, LA DETECCIÓ PRECOÇ ÉS FONAMENTAL.
⠀
🔹 Tenir un bon hàbit de lectura ajudarà que el pronòstic sigui favorable per al nen o nena però haver llegit més no hauria suposat la no aparició daquest trastorn.
⠀
💭 Aleshores, què és la dislèxia?
⠀
La dislèxia és una dificultat específica de l’aprenentatge del llenguatge escrit d’origen neurobiològic, que es caracteritza per problemes en el reconeixement fluid de les paraules, l’ortografia i la descodificació. És una dificultat inesperada que es dóna a l’hora d’aprendre a llegir que presenten alguns nens i nenes amb intel·ligència, motivació i escolarització adequades.
⠀
⚠️ Són molts els factors que afecten els nivells d’autoestima i ansietat d’aquests nens i nenes, però un d’ells parteix d’aquestes creences falses que s’han anat difonent i estenent amb el temps. Per això és important comptar amb la informació adequada, així podrem ajudar a millorar el seu rendiment escolar i benestar general.

Ja sabem que la por te una funció i que existeixen unes pors evolutives que aniran desapareixen però, puc fer alguna cosa com a pare o mare, per ajudar a enfrontar aquestes pors al meu fill o filla? Et donem alguns consells que us ajudaran.

• Parlar de les pors amb naturalitat: permetre’ls que s’expressin i que intentin comprendre el què és la por. En deixar-los parlar de les seves emocions els propis nens normalitzen la situació, se senten escoltats i això els ajuda a tranquil·litzar-se.

• Intentar comprendre-ho: com a adults hem de parar esment al que el nen ens explica, sense jutjar ni ridiculitzar la seva por, només així sabrem què és el que necessita i què podem fer per a fer-li sentir millor.

• Evitar utilitzar la por com a aprenentatge: utilitzant la por com amenaça pot fer que les pors que volem eliminar augmentin sense adonar-nos.

• Ajudar-los a desenvolupar la seva autonomia: quan el nen reforça la seva autoestima, comença a confiar més en si mateix i a tenir una certa autonomia, aquestes pors evolutives van desapareixent. Per això és important fomentar aquesta autonomia, evitant la sobreprotecció.

• Ser aquí per a ajudar-los i donar-los ànim: per als més petits, saber que l’entens i que li dónes suport és molt important. Donar-los ànims i parlar amb ells perquè comprenguin que és normal sentir por a vegades, o donar-los suport i valorar aquests petits assoliments relacionats amb les seves pors, els permetrà tenir un bon desenvolupament emocional.

• Tenir molta paciència: no hem de pressionar al nen perquè superi com més aviat millor les seves pors. Aquestes pors formen part del seu procés evolutiu i pot ser que algun trigui més que un altre. Per això és important donar-los el temps que cadascun necessiti per a superar la seva por i mostrar-nos disponibles per a ajudar-los a aconseguir-lo a poc a poc.

Hem parlat de les funcions de les emocions, i de la importància de la ràbia, però que en fem d’ella quan apareix?
.
Sovint devant d’una injustícia que ens dispara la ràbia prenem una de dues opcions. O bé responem cridant o intervenint de manera agressiva🌋, o bé intentem tragar-nos l’emoció evitant l’expressió violenta de la mateixa i no fer mal a ninguna persona propera.
.
I si bé és molt millor la segona opció que la primera, el cert és que aguantar l’enuig i la ràbia a dins nostre s’assembla molt a inflar un globus 🎈.
Si devant el que ens va enfadant anem inflant el globus, no importa quan tardem, tard o d’hora tindrem el globus tan plè que petarem.
.
El que hem d’aconseguir, és trobar el camí del mig, en el qual no ens “traguem” la ràbia, si no que l’expressem, però sense explotar ni fer mal a ningú, i per fer-ho, hem de parlar i dir-li a qui ens faci sentir així com ens fa sentir.🌄
.
La comunicació no-violència i l’assertivitat són eines molt potents que ens ajudaran a aconseguir aquest equilibri tan necessari.

¿QUIERES MEJORAR LA RELACIÓN CON TUS HIJOS?
PUES DEBES EVITAR ESTOS CUATRO ESTILOS DE COMUNICACIÓNLlegir entrada

Psicología: El contador a cero nos ayudara a gestionar mejor nuestro día a día en casa y poco a poco estaréis todos mejor.
Orientaciones psicoeducativas para el confinamiento COVID-19 Consejos psicología familiar en el confinamiento actual.
Esperamos que os ayuden Gracias, gracias, gracias.

Terapia Online

#psicologia #yomequedoencasa #joemquedoacasa #psicologiaonline #telefonoaconcamara #educacioemocional #psicologiaenelconfinament #psicologiacoronavirus #badalona #barcelona #maresme #masnou #terapiasaludable #psicologiasocial #psicologiacognitiva #psicologiafamiliar #psicologiainfantojuvenil #psicologiapositiva #psicologiaporamor #Tiana #mediacionfamiliar #mediació #aprendemosjuntos