Què és?

🔸 La depressió major és un trastorn de l’estat d’ànim on conflueixen símptomes de tipus afectiu (tristesa, apatia, irritabilitat…) amb símptomes de tipus cognitiu, volitiu i físic. Tots aquests símptomes afecten el funcionament global de la persona, especialment a l’esfera afectiva.  La depressió es presenta amb freqüència associada a altres trastorns com per exemple l’ansietat.

⚠️Símptomes a la infància en menors de 7 anys:

• Ansietat
• Irritabilitat
• Poca gana
• Trastorns del son
• Enrabiades freqüents
• Plors sense motiu
• Queixes somàtiques
• Poc interès en el joc
• Cansament
• Poca activitat motora
• Fòbies escolars

🔴Factors de risc:

• Genètica
• Història de trastorns afectius pels pares
• Afectivitat negativa
• Fets vitals estressants
• Conflictes familiars
• Maltractament o abús
• Bullying
• Circumstàncies socials adverses

🟢Factors protectors:

• Bon sentit de l’humor
• Bones relacions d’amistat
• Confiança amb l’entorn familiar
• Èxits personals valorats socialment
• Pràctica d’activitat física
• Participació en activitats extraescolars, esplais i/o voluntariat.

💊👩🏻‍⚕️🩺Tractament

• Teràpia psicològica
• Tractament farmacològic
• Combinació d’ambdós

✨ Si en vols més informació, escriu-nos!

⛔Què és el Bullying?⛔
El Bullying o assetjament escolar és l’exposició que pateix un nen o una nena a abusos físics i/o psicològics de manera intencionada i reiterada per part d’una persona o grup en el context escolar.

🚨Vegem algunes xifres…
❗El 94,2% de l’alumnat considera que hi ha alumnes maltractats als centres educatius catalans.📈
❗El 23,3% percep algun cas a classe 👀
❗El 10% afirmen haver patit assetjament 🙇🏼‍♀️
❗El 38% de les víctimes ho comenten a la família  o a l’escola, l’altre 62% queda callat 🤐

Per definir una situació de Bullying cal que hi hagi els factors següents:
🔄 Repetició de les accions al llarg del temps.
🎯 Intencionalitat per part de qui exerceix l’agressió.
⚖️ Desequilibri (abús) de poder.
🔥 Un entorn que ho permet o tolera.

🔸Tipus de violència que ocorren al Bullying
– Física.
– Verbal o psicològica.
– Exclusió social.
– Sexual.
– Ciberassetjament.

🔹Qui participen en el Bullying?
– Agressor/a.
– Seguidors.
– Partidaris/àries.
– Possible defensor/a.
– Defensor/a.
– Víctima

· Alguns MITES sobre la dislèxia:

«Si jo tinc dislèxia la meva filla/o tindrà dislèxia»

«És una malaltia i per tant es pot curar amb el temps o amb un tractament adequat»

«Tenir dislèxia significa ser menys intel·ligent»

«La dislèxia no es manifesta fins que el nen/a comença la primària»

«Si llegís més, no tindria dislèxia»

Aquests són alguns dels molts mites que s’associen a la dislèxia. Però no deixen de ser això, mites.
⠀
· Cap d’aquestes afirmacions són certes, per això comencem a desmitificar…
⠀
🔹 NO, si tu tens dislèxia, el teu fill o filla no ha de tenir dislèxia. Els antecedents familiars no asseguren que un/a nen/a tingui dislèxia, però sí que ho fan vulnerable.
⠀
🔹 La ​​dislèxia no és una malaltia i per tant no es pot curar. Tot i així, si intervenim de manera precoç i realitzem un tractament adequat, el grau de millora serà més gran.
⠀
🔹 Un dels criteris per poder establir un diagnòstic de dislèxia és el següent: «Les dificultats d’aprenentatge no s’expliquen millor per altres causes: deficiències intel·lectuals (Coeficient Intel·lectual > 70)». Per tant, NO. Tenir dislèxia no té relació amb ser més o menys intel·ligent.
⠀
🔹 És important no esperar fins que el nen tingui una certa edat, així doncs, si detectes possibles signes de dislèxia, acudeix a un professional, LA DETECCIÓ PRECOÇ ÉS FONAMENTAL.
⠀
🔹 Tenir un bon hàbit de lectura ajudarà que el pronòstic sigui favorable per al nen o nena però haver llegit més no hauria suposat la no aparició daquest trastorn.
⠀
💭 Aleshores, què és la dislèxia?
⠀
La dislèxia és una dificultat específica de l’aprenentatge del llenguatge escrit d’origen neurobiològic, que es caracteritza per problemes en el reconeixement fluid de les paraules, l’ortografia i la descodificació. És una dificultat inesperada que es dóna a l’hora d’aprendre a llegir que presenten alguns nens i nenes amb intel·ligència, motivació i escolarització adequades.
⠀
⚠️ Són molts els factors que afecten els nivells d’autoestima i ansietat d’aquests nens i nenes, però un d’ells parteix d’aquestes creences falses que s’han anat difonent i estenent amb el temps. Per això és important comptar amb la informació adequada, així podrem ajudar a millorar el seu rendiment escolar i benestar general.

Ja sabem que la por te una funció i que existeixen unes pors evolutives que aniran desapareixen però, puc fer alguna cosa com a pare o mare, per ajudar a enfrontar aquestes pors al meu fill o filla? Et donem alguns consells que us ajudaran.

• Parlar de les pors amb naturalitat: permetre’ls que s’expressin i que intentin comprendre el què és la por. En deixar-los parlar de les seves emocions els propis nens normalitzen la situació, se senten escoltats i això els ajuda a tranquil·litzar-se.

• Intentar comprendre-ho: com a adults hem de parar esment al que el nen ens explica, sense jutjar ni ridiculitzar la seva por, només així sabrem què és el que necessita i què podem fer per a fer-li sentir millor.

• Evitar utilitzar la por com a aprenentatge: utilitzant la por com amenaça pot fer que les pors que volem eliminar augmentin sense adonar-nos.

• Ajudar-los a desenvolupar la seva autonomia: quan el nen reforça la seva autoestima, comença a confiar més en si mateix i a tenir una certa autonomia, aquestes pors evolutives van desapareixent. Per això és important fomentar aquesta autonomia, evitant la sobreprotecció.

• Ser aquí per a ajudar-los i donar-los ànim: per als més petits, saber que l’entens i que li dónes suport és molt important. Donar-los ànims i parlar amb ells perquè comprenguin que és normal sentir por a vegades, o donar-los suport i valorar aquests petits assoliments relacionats amb les seves pors, els permetrà tenir un bon desenvolupament emocional.

• Tenir molta paciència: no hem de pressionar al nen perquè superi com més aviat millor les seves pors. Aquestes pors formen part del seu procés evolutiu i pot ser que algun trigui més que un altre. Per això és important donar-los el temps que cadascun necessiti per a superar la seva por i mostrar-nos disponibles per a ajudar-los a aconseguir-lo a poc a poc.

La por és una de les emocions que més ens preocupen i que intentem evitar. Però, és útil la por? Ens serveix d’alguna cosa?
⠀
📌 Doncs si, la por té un paper molt important en les nostres vides i es que, és fonamental per la nostra supervivència. Si els humans no sentíssim mai por ens posaríem en perill constantment i acabaríem morint. La reacció de por que tenim davant una amenaça imminent és el que ens fa retirar-nos d’aquesta situació.
⠀
🐺Imaginem que no tinguéssim por a un llop. En el cas que ens trobéssim davant d’aquest, no intentaríem posar-nos fora de perill.
⠀
Davant d’aquest llop, en canvi, el nostre cos es prepara per sortir de la situació. Se’ns dilaten les pupil·les per poder veure millor, la sang es dirigeix cap a les extremitats inferiors perquè puguem córrer, el cor comença a bategar més fort per poder enviar sang més ràpid a les cames… Com veiem, totes aquestes sensacions tenen la seva funció.
⠀
La por, per tant, ens és de gran utilitat com a mecanisme adaptatiu. Fonamentalment, ens serveix per a reaccionar i escapar de qualsevol situació que simbolitzi un perill per a nosaltres, sigui real o imaginari. És com si pitgéssim un botó i tot el nostre cos es posés en estat d’alerta, preparat per a actuar, ja sigui per a fugir, per a enfrontar-nos o per a quedar-nos immòbils davant l’amenaça.
⠀
Una gran sensació de malestar ens pot abordar, però malgrat ser una emoció desagradable, sense ella no podríem viure.

Hem parlat de les funcions de les emocions, i de la importància de la ràbia, però que en fem d’ella quan apareix?
.
Sovint devant d’una injustícia que ens dispara la ràbia prenem una de dues opcions. O bé responem cridant o intervenint de manera agressiva🌋, o bé intentem tragar-nos l’emoció evitant l’expressió violenta de la mateixa i no fer mal a ninguna persona propera.
.
I si bé és molt millor la segona opció que la primera, el cert és que aguantar l’enuig i la ràbia a dins nostre s’assembla molt a inflar un globus 🎈.
Si devant el que ens va enfadant anem inflant el globus, no importa quan tardem, tard o d’hora tindrem el globus tan plè que petarem.
.
El que hem d’aconseguir, és trobar el camí del mig, en el qual no ens «traguem» la ràbia, si no que l’expressem, però sense explotar ni fer mal a ningú, i per fer-ho, hem de parlar i dir-li a qui ens faci sentir així com ens fa sentir.🌄
.
La comunicació no-violència i l’assertivitat són eines molt potents que ens ajudaran a aconseguir aquest equilibri tan necessari.

Tots i totes hem sentit a parlar de les emocions i els sentiments. Hi pensem com si fossin iguals, però en realitat no és així. Sabeu que és cadascuna? Coneixeu quina és la diferència entre elles? Continua llegint per saber-ho:

🎉L’emoció és la reacció psicofísica davant de determinats estímuls externs o interns. És la reacció immediata que sentim al cos. Per exemple, la sorpresa inicial davant d’un regal inesperat.
💭El sentiment, en canvi, és la suma de l’emoció i el pensament. L’emoció es transforma en sentiment a mesura que hi pensem. Quan pensem en el regal que ens han fet sentim satisfacció, alegria.

Emocions i sentiments es diferencien en diversos aspectes:

🕒 Les emocions són transitòries, duren poc, a diferència dels sentiments, que són més duradors en el temps.
.
📶 Les emocions són més intenses que els sentiments.
.
🧠 Les emocions sorgeixen de manera molt ràpida i inconscientment; en canvi, els sentiments sorgeixen de la interpretació de les emocions, després d’un procés conscient.
.
↪️ Els sentiments sempre apareixen després de l’emoció; podem dir que no hi ha sentiment sense emoció.
.
No totes les persones som capaces de reconèixer i gestionar les emocions. Encara que a la pràctica són difícils de diferenciar, comprendre-les pot ajudar a entendre millor les nostres primeres reaccions emocionals.
. ⠀
Us animeu a estar pendents de les vostres emocions i sentiments al llarg del vostre dia?

Us heu preguntat mai que són les emocions? 🧐
Per a què serveixen i quina funció tenen?
Són el mateix les emocions i els sentiments?
És el mateix l’emoció que la reacció o la ràbia que la violència?

Aquests són temes transversals i cabdals a qualsevol de les intervencions que realitzem a CIM, tant sigui amb infants i joves com amb persones adultes, des de la psicologia, la logopèdia i la mediació, i és per això que volem iniciar les publicacions d’aquest espai durant els pròxims dies amb reflexions, consells, llibres i altres informació sobre les emocions i el treball amb les mateixes per part dels i les diferents professionals del centre.

En les següents publicacions podreu trobar informació sobre com gestionar diferents emocions com, per exemple, la ràbia, la por, la tristesa… 😄😔😖

Una de les emocions que més ens activen i més ens impulsen, és sens dubte, la ràbia. Però, és útil la ràbia? És positiu enfadar-se?

Imagineu que teniu un hort, i que hi dediqueu hores durant setmanes per preparar la terra, comprar i plantar les llavors, regar les plantes, vigilar plagues, podar quan és necessari, posar canyes perquè aquestes creixin, netejar les plantes, aconseguir que apareguin tomàquets, que a aquests els hi doni el sol perquè es posin vermells; I, imagineu que després de tot aquest esforç, de mesos de dur treball, un diumenge al matí, arribeu a l’hort amb tot preparat per recollir els vostres tomàquets… I veieu que no n’hi ha cap, que algú ha passat abans que vosaltres i se’ls ha emportat.

.
Això que ha passat és injust, i és davant la sensació d’injustícia que apareix la ràbia, i la ràbia ens ajuda a posar límits, a protegir el camp perquè no ens puguin robar els tomàquets, a lluitar pels nostres drets.
L’important aquí és, també, aprendre a expressar la ràbia de forma sana i sense fer mal a ningú.
.
I vosaltres? Us heu sentit mai amb molta ràbia, però no ho heu sabut expressar? A vegades heu expressat de formes que no han ajudat a resoldre el conflicte?

“… Que Pol, estava bo l’entrepà que t’he preparat, oi? Segur que el meus no es queden podrint-se a la motxilla com els altres (com els que et fa la mare…)”
“… Aquest cap de setmana, com sempre, farem moltes coses. Oi que les nostres activitats són les més divertides? (Són millors que les que fas amb el pare).

Llegir entrada