🔸L’Ansietat social és una por desproporcionada a les situacions d’interacció social. Es creu que allò que es faci en públic serà considerat pels altres inadequat, ridícul o fins i tot, humiliant.

🔸Tot això genera una activació fisiològica intensa que comporta l’evitació d’aquestes situacions.
🔸L’edat mitjana d’inici se situa sobre els 14-16 anys.
🔸Per al tractament d’aquest trastorn es poden fer diferents intervencions com entrenament en habilitats socials, teràpia d’exposició, aprendre tècniques de relaxació i/o teràpia cognitiva-conductual.

⚠️Factors influents

Hi ha diversos factors que poden influir en aquest trastorn com el temperament de la persona, els models d’habilitats socials que es té, la vivència de situacions traumàtiques, l’aprenentatge de creences disfuncionals, la falta d’autoestima, canvis en el context social…

✨ Si en vols més informació, consulta’ns!

Igual que els adults, els nens i nenes presenten molta ansietat, de fet s’estima que entre un 15 i un 20% de nens, nenes i adolescents tenen un trastorn d’ansietat.

Què és l’ansietat?
🌱L’ansietat és una reacció normal i bàsica que s’activa quan sentim que estem davant d’una situació en la qual ens veiem amenaçats o davant d’un perill. Sense ansietat no podríem identificar allò que ens fa por i, per tant, el nostre cos no es podria preparar per afrontar-lo, de manera que té una funció adaptativa.

‼️El problema comença quan aquesta reacció és exagerada i desproporcionada tant a nivell d’intensitat com de freqüència i durada. Així mateix, és signe d’alerta quan es presenta sense haver-hi cap motiu que la desencadeni, a través del pensament i la imaginació.!!

Són diversos els trastorns d’ansietat que es coneixen i, per tant, moltes maneres en què es poden expressar. Per identificar que el nostre fill/a pateix ansietat és important estar atents als CANVIS que mostra.

Els símptomes són diversos, tot i això n’hi ha alguns que es repeteixen, aquests són alguns d’ells:
▪️Problemes en el somni.😴
▪️Somatització (nàusees, vòmits, mal de budell, mals de cap). 😖
▪️Canvis a la gana.😋
▪️Preocupacions constants.
▪️Inquietud, nerviosisme, excessiva necessitat de moure’s. 😵‍💫
▪️Aparició de pors que anteriorment no es tenien. 😰
▪️Problemes de concentració.
▪️Canvis en l’humor manifestats en forma de rebequeries, plor, tristesa…
▪️Respiració agitada, dificultat per respirar, tensió.

🌟Com ajudem a transitar aquesta sensació d’angoixa?🌟
RECORDA que els adults no som més que el mirall on es miren els nostres fills i filles. És primordial començar per servir com a models de conducta, hem de ser-ne un bon exemple.
A més…
🔸Crea un ambient de confiança.
🔸Ajuda’l a entendre què li passa i anima a afrontar la seva por.
🔸Enforteix la seva autoestima: reconeix els seus èxits i esforços. 💪🏼
🔸Fes-li saber que pot confiar en tu.

Al Post d’avui us parlarem dels trastorns d’aprenentatge.⠀

❓Els trastorns de l’aprenentatge són trastorns del neurodesenvolupament que dificulten l’adquisició de l’aprenentatge acadèmic i/o social. Hi ha diferents tipus de trastorns i la seva afectació pot variar segons els recursos de la persona, el nivell cognitiu i el suport i tractament que rebi.

📌 Dins dels trastorns de l’aprenentatge amb els que es pot intervenir són la Dislèxia, TEL, Discalculia, TDAH, entre d’altres.

🛠️ Una de les eines per treballar els TA és la reeducació psicològica, que és una intervenció psicoeducativa realitzada per psicòlegs o professionals de l’educació. Principalment, es treballa entorn del desenvolupament i la millora de les capacitats emocionals i intel·lectuals que es veuen implicades durant el procés d’aprenentatge Van dirigides a nens/es que presenten un trastorn que en dificulta el rendiment acadèmic i l’aprenentatge.

👀 En els propers post, parlarem detalladament sobre els tipus de trastorns de l’aprenentatge, com treballar-los, com es realitza el seu diagnòstic i alguns consells!

La tristesa és una de les emocions més evitades. Tant és així que, veieu normalment persones plorant pel carrer? Segurament la vostra resposta és no. Ara pensem, veiem pel carrer gent enfadada? Segurament sí. I és que l’emoció de la ràbia està molt més permesa que la tristesa.
⠀
📌Quina és la funció de la tristesa?
⠀
– Disminuir el nostre nivell funcional, cosa que fa que tinguem un estat més pausat per poder pensar sobre la situació.
⠀
-Facilitar la introspecció: ens permet analitzar la situació de manera reflexiva.
⠀
-Fomentar el suport social: la conducta que apareix amb la tristesa fa que els altres s’acostin a nosaltres brindant-nos ajuda.
⠀
En conclusió, la tristesa té una funció protectora que ens ajuda a readaptar-nos a les situacions que se’ns presenten.
⠀
Com a adults, segur que reconeixem aquesta emoció en nosaltres, i és important saber que els nens, també la senten, així com no intentar evitar-la, sinó enfrontar-nos-hi i intentar que també ho facin els més petits.
⠀
📌Com es manifesta en els nens? La tristesa en els nens es manifesta de diverses maneres, així podem trobar:
⠀
– Nens decaiguts, que no tenen ganes de fer res, que dormen molt, amb plors freqüents, els costa fer les coses, no volen menjar…
– Nens ansiosos, que mengen en excés, amb problemes de son, irascibles…
⠀
Com veiem, la tristesa en els nens es manifesta de diverses maneres, per això, el més important és que estiguem atents als canvis en els comportaments. Si l’Anna era una nena molt parladora i de sobte es torna introvertida, o si l’Albert a qui abans li encantava sortir amb els amics, ara prefereix quedar-se a casa.
⠀
📌Què posa trist els nens?
⠀
Hem de tenir en compte que allò que posa tristos els adults no és el mateix que allò que posa tristos els nens. Poden sentir-se tristos perquè no l’han deixat jugar a l’esbarjo, perquè ha tret una mala nota, perquè el seu amic s’hi ha enfadat… Hi ha moltes situacions possibles i les hem de validar, sense dir-los que són ximpleries o que no tenen importància.

Ja sabem que la por te una funció i que existeixen unes pors evolutives que aniran desapareixen però, puc fer alguna cosa com a pare o mare, per ajudar a enfrontar aquestes pors al meu fill o filla? Et donem alguns consells que us ajudaran.

• Parlar de les pors amb naturalitat: permetre’ls que s’expressin i que intentin comprendre el què és la por. En deixar-los parlar de les seves emocions els propis nens normalitzen la situació, se senten escoltats i això els ajuda a tranquil·litzar-se.

• Intentar comprendre-ho: com a adults hem de parar esment al que el nen ens explica, sense jutjar ni ridiculitzar la seva por, només així sabrem què és el que necessita i què podem fer per a fer-li sentir millor.

• Evitar utilitzar la por com a aprenentatge: utilitzant la por com amenaça pot fer que les pors que volem eliminar augmentin sense adonar-nos.

• Ajudar-los a desenvolupar la seva autonomia: quan el nen reforça la seva autoestima, comença a confiar més en si mateix i a tenir una certa autonomia, aquestes pors evolutives van desapareixent. Per això és important fomentar aquesta autonomia, evitant la sobreprotecció.

• Ser aquí per a ajudar-los i donar-los ànim: per als més petits, saber que l’entens i que li dónes suport és molt important. Donar-los ànims i parlar amb ells perquè comprenguin que és normal sentir por a vegades, o donar-los suport i valorar aquests petits assoliments relacionats amb les seves pors, els permetrà tenir un bon desenvolupament emocional.

• Tenir molta paciència: no hem de pressionar al nen perquè superi com més aviat millor les seves pors. Aquestes pors formen part del seu procés evolutiu i pot ser que algun trigui més que un altre. Per això és important donar-los el temps que cadascun necessiti per a superar la seva por i mostrar-nos disponibles per a ajudar-los a aconseguir-lo a poc a poc.

Us heu preguntat mai que són les emocions? 🧐
Per a què serveixen i quina funció tenen?
Són el mateix les emocions i els sentiments?
És el mateix l’emoció que la reacció o la ràbia que la violència?

Aquests són temes transversals i cabdals a qualsevol de les intervencions que realitzem a CIM, tant sigui amb infants i joves com amb persones adultes, des de la psicologia, la logopèdia i la mediació, i és per això que volem iniciar les publicacions d’aquest espai durant els pròxims dies amb reflexions, consells, llibres i altres informació sobre les emocions i el treball amb les mateixes per part dels i les diferents professionals del centre.

En les següents publicacions podreu trobar informació sobre com gestionar diferents emocions com, per exemple, la ràbia, la por, la tristesa… 😄😔😖

“… Que Pol, estava bo l’entrepà que t’he preparat, oi? Segur que el meus no es queden podrint-se a la motxilla com els altres (com els que et fa la mare…)”
“… Aquest cap de setmana, com sempre, farem moltes coses. Oi que les nostres activitats són les més divertides? (Són millors que les que fas amb el pare).

Llegir entrada

Badalona, CIM Centre de Psicologia Mèdica – Estem a punt de finalitzar els TAEE (Tallers d’Educació Emocional) a les escoles.

Llegir entrada

És important triar el moment oportú per parlar amb els nostres fills. Moltes vegades ens precipitem moguts per la nostra preocupació, perdent així l’eficàcia que haguéssim obtingut si comptar fins a 60 i fer respiracions profundes fos un hàbit instaurat. Com t’ha anat el dia?, amb qui has jugat al pati?, amb qui faràs el treball de grup?, ja saps amb qui seuràs en l’autocar?, algú s’ha ficat amb tu?

Llegir entrada

«Em sento…» així haurien de començar moltes de les frases que dirigim als nostres fills. Com a pares, volem que els nostres nens ens expliquin les coses del seu dia a dia i que siguin capaços de confiar en nosaltres les seves angoixes i preocupacions. Per aquest motiu hem d’actuar primerament com a MODELS i mostrar les nostres emocions posant nom a aquell sentiment que experimentem, per així anar-los familiaritzant amb l’art de prendre consciència d’un mateix i de saber comunicar que em passa i sento per dintre.

Llegir entrada