Què és?

🔸 La depressió major és un trastorn de l’estat d’ànim on conflueixen símptomes de tipus afectiu (tristesa, apatia, irritabilitat…) amb símptomes de tipus cognitiu, volitiu i físic. Tots aquests símptomes afecten el funcionament global de la persona, especialment a l’esfera afectiva.  La depressió es presenta amb freqüència associada a altres trastorns com per exemple l’ansietat.

⚠️Símptomes a la infància en menors de 7 anys:

• Ansietat
• Irritabilitat
• Poca gana
• Trastorns del son
• Enrabiades freqüents
• Plors sense motiu
• Queixes somàtiques
• Poc interès en el joc
• Cansament
• Poca activitat motora
• Fòbies escolars

🔴Factors de risc:

• Genètica
• Història de trastorns afectius pels pares
• Afectivitat negativa
• Fets vitals estressants
• Conflictes familiars
• Maltractament o abús
• Bullying
• Circumstàncies socials adverses

🟢Factors protectors:

• Bon sentit de l’humor
• Bones relacions d’amistat
• Confiança amb l’entorn familiar
• Èxits personals valorats socialment
• Pràctica d’activitat física
• Participació en activitats extraescolars, esplais i/o voluntariat.

💊👩🏻‍⚕️🩺Tractament

• Teràpia psicològica
• Tractament farmacològic
• Combinació d’ambdós

✨ Si en vols més informació, escriu-nos!

Què és?

🔹La fòbia escolar és la incapacitat total o parcial d’un infant per anar a l’escola com a conseqüència d’una por irracional a algun aspecte relacionat amb la situació escolar.

Què passa?
🔹Normalment es presenta com una ansietat anticipatòria i l’infant experimenta símptomes com mal de cap o de panxa, vòmits, tremolors, etc. Aquest malestar fa que l’infant es quedi a casa i així eviti la situació que l’angoixa, però com a conseqüència, es reforça la fòbia.

Per què passa?

🔹Aquesta por irracional a anar a l’escola està relacionada amb factors psicosocials relacionats amb la vida acadèmica com: els canvis d’escola, la repetició de curs, el fracàs acadèmic, la falta d’habilitats socials, la por a fer el ridícul, a ser rebutjat, una mala experiència, la fòbia social o el bullying.

Què podem fer? 
🔹Si ens trobem en aquesta situació amb els nostres fills, hem de mostrar una actitud comprensiva i d’acceptació respecte el seu malestar, però no s’ha de permetre l’evitació d’anar a l’escola.
🔹Amb l’ajuda d’un professional es poden dur a terme diverses estratègies d’intervenció, les que han demostrat ser més efectives són aquelles de caire cognitiu-conductual, com pot ser la teràpia d’exposició progressiva.

✨Si et trobes en aquesta situació, demana ajuda!

El ciberassetjament 💻consisteix en l’ús de mitjans tecnològics per assetjar, donar, intimidar i maltractar companys o iguals. Ocorre en enviar, comentar, publicar o compartir voluntàriament i en repetides ocasions contingut negatiu, fals o cruel sobre altres persones a internet.

Dins les seves principals característiques es troben:
– L’agressió pot ser anònima i de diferent tipus (missatge, foto, rumor, comentaris negatius, entre d’altres).
– La víctima pot ser assetjada durant 24 hores
– Les agressions es difonen amb rapidesa i per diversos mitjans.
– El contingut (vídeos, fotos, missatges…) són difícils d’eliminar

Què puc fer com a pare?
*1. Prevenir:*
– Tenir un estil educatiu que es basa en el suport i la comunicació amb els fills i ensenyar sobre l’ús correcte de les tecnologies (conèixer els riscos, explicar sobre el ciberassetjament, establir normes per regular l’ús de tecnologia, supervisar el ús) ajuda a la prevenció del ciberassetjament.

*2. Detecció:*
Hem d’estar atents a: canvis físics, canvis emocionals, canvis en les seves relacions, en l’ús que donen a la tecnologia.

*3. Resolució:*
– Mostrar suport, escortar i dialogar amb el seu fill i reforzar la seva autoestima
– Conversar sobre per què és important enfrontar-se al problema.
– Junts, han fet un pla d’acció
– Mantenir-se informat sobre els passos que el seu fill vagi fent i Tingueu en compte la possibilitat que el vostre fill pugui necessitar ajuda d’un professional.

✏️Els nens i nenes aprendran:
✴️ Què és l’assetjament escolar?

✴️ Tipologies

✴️ Personatges implicats (víctima, agressor i observadors)

✴️ Com actuar si ets la víctima?

✴️ Com actuar si ets observador?

✴️ Intel·ligència Emocional

✴️ Empatia

✴️ Acceptació i Humilitat

✴️ Les Pors

✴️ Estratègies de prevenció

📜 Metodologia
– Explicació teòrica interactiva
– Visionat vídeo
– Debat
– Dinàmiques experiencials

Si t’interessa que a l’escola dels teus fills/es se’n faci una, pregunta a: contacta@cim-psicologia.com

☎️Truca’ns al 933876050

⏰El nostre horari d’atenció és de dilluns a divendres de 16:00 a 20:00

⚠️ Intervenció al Bullying ⚠️
A l’hora de prevenir i intervenir davant de l’assetjament escolar, cal tenir en compte que l’enfocament adoptat ha de ser integral. Això significa que la intervenció ha d’incloure, en la mesura del possible, totes les persones que hi estan implicades directament o indirectament.

🔁Enfocament Integral 🔁
L’enfocament integral intervé específicament amb les persones involucrades, agressor/a – víctima – observadors, grup curs, famílies involucrades i comunitat educativa.

❓Com actuar o intervenir?… Si el nostre fill/a està en el rol d’agressor/a
🔅 Acompanyar a prendre responsabilitat dels seus actes i reparar.
🔅 Creure en la capacitat de canvi.
🔅 Revisar creences amb el/la i com se sent quan agradi.
🔅 Construir acords o compromisos amb sentit.
🔅 Reflexionar sobre com es poden sentir els altres amb els nostres actes.

❓Com actuar o intervenir?… Si el nostre fill/a està en el rol de víctima
🔅 No ho treguis importància si el teu fill diu que se’n riuen.
🔅 Reforça les seves potencialitats i no ho/la culpabilitzades de la situació.
🔅 Ajuda i acompanya a pensar un pla de seguretat i identificar-ne els suports.
🔅 Realitza contenció emocional i escolta activa sobre el que està sentint.

❓Com actuar o intervenir?… Si el nostre fill/a està en el rol d’observador/a
🔅 Transmetre que el suport de qui observa és de gran ajuda, és un acte de persones valentes i no de “xivats”.
🔅 Fomentar la confiança i la comunicació amb els nostres fills/es perquè puguin conversar del que estan vivenciant.
🔅 Ensenyar que si hi ha un altre/a que no ho està passant bé amb un acudit, llavors no riure.
🔅 Interessa’t per les famílies tant de l’agressor/a com de lavíctia.
Pots preguntar-nos i/o consultar el teu cas sense cap compromís!

🔸L’Ansietat social és una por desproporcionada a les situacions d’interacció social. Es creu que allò que es faci en públic serà considerat pels altres inadequat, ridícul o fins i tot, humiliant.

🔸Tot això genera una activació fisiològica intensa que comporta l’evitació d’aquestes situacions.
🔸L’edat mitjana d’inici se situa sobre els 14-16 anys.
🔸Per al tractament d’aquest trastorn es poden fer diferents intervencions com entrenament en habilitats socials, teràpia d’exposició, aprendre tècniques de relaxació i/o teràpia cognitiva-conductual.

⚠️Factors influents

Hi ha diversos factors que poden influir en aquest trastorn com el temperament de la persona, els models d’habilitats socials que es té, la vivència de situacions traumàtiques, l’aprenentatge de creences disfuncionals, la falta d’autoestima, canvis en el context social…

✨ Si en vols més informació, consulta’ns!

🔆Què és l’autoestima?🔆
L’autoestima és la valoració que fem d’un mateix en relació amb diverses variables que configuren la nostra personalitat. Aquesta valoració pot variar amb l’edat i segons les característiques de cada persona. Aquesta fluctua amb els esdeveniments de la vida i depèn del context.

Què incideix a la nostra autoestima?
🪞Aspecte Físic.
🤝Fortaleses i debilitats personals.
📚Competències acadèmiques.
💬Opinió dels altres sobre un mateix.
👩🏻‍🤝‍👨🏽Habilitats socials.

Característiques d’una autoestima alta:
🔸Afronta nous desafiaments.
🔸Seguretat en si mateixos.
🔸Toleren el fracàs.
🔸Reconeix tant les seves fortaleses com debilitats.

🔸Autosuficients.
🔸Establir relacions sanes.
Característiques d’una autoestima baixa:
🔹Por al desconegut.
🔹Inseguretat.
🔹Baixa tolerància a la frustració.
🔹No aprecien les seves fortaleses.
🔹Influenciables.
🔹Establir relacions dependents.

Com ajudar els nostres fills i filles a construir una bona autoestima?
⭐Reconéixer les seues fortaleses i debilitats.
⭐Corregir l’error, no la persona: Centrar-se en la conducta i no emetre judicis de valor sobre el nen o la nena.
⭐Permetre equivocar-se: Hem de fomentar que els nostres fills i filles experimentin amb nous reptes i donar-los suport fins i tot quan s’equivoquen.
⭐Valorar l’esforç, no el resultat: és fonamental que valorem l’esforç dels nens, fins i tot en cas que l’objectiu no l’hagi pogut realitzar amb èxit.
⭐Demostrar el nostre amor i suport incondicional.

De què tracta la discalcúlia?
🔍 És un trastorn específic de l’aprenentatge caracteritzat per les dificultats per fer càlculs matemàtics i comprendre’ls. Aquesta àrea es veu afectada de manera significativa al rendiment escolar ia les activitats de la vida quotidiana que requereixen capacitat per al càlcul.
🔍 També conegut com a Trastorn específic del càlcul, que en simples paraules, és la dificultat per comprendre conceptes matemàtics i seqüències de fets o informació. A més de dificultat a reconèixer símbols matemàtics i numèrics, alinear números o inserir decimals, aprendre les taules de multiplicar o manejar regles aritmètiques.
⚠️A què estar atents amb els nostres nens i nenes?⚠️
🚸 Senyals dins de l’escola:
– Dificultats per reconèixer números.
– Trigar més a aprendre a comptar.
– Tenir dificultat per connectar els símbols numèrics (5) amb les paraules corresponents (cinc).
– Tenir dificultats per fer càlculs mentals.
– Confondre els números i signes matemàtics.
🏡 Senyals fora de l’escola:
– Dificultats per recordar números (codis postals, números de telèfon o el marcador als jocs).
– Experimenten desafiaments amb qüestions de diners, com calcular quant és el canvi, comptar bitllets, calcular una propina, dividir el compte o estimar quant costarà alguna cosa.
– Dificultats per comprendre la longitud de les distàncies i quant de temps prendrà arribar d’un lloc a l’altre.
– Dificultat per llegir els rellotges i dir lhora.
💡Quines estratègies podem utilitzar?
– Ensenyar des del més concret al més abstracte.
– Dissenyar adequacions de l’aprenentatge que convidin el nen o la nena a comprendre mitjançant l’experimentació i l’ús dels sentits.
– Prioritzar la comprensió de conceptes abans que els processos de mecanització.
– Ensenyar les regles logicomatemàtiques des d’una perspectiva pràctica.
– Reconèixer i reforçar les moltes altres habilitats i destreses dels infants. Si tens algun dubte ens pots consultar, t’ajudarem💪🏼👏

· Alguns MITES sobre la dislèxia:

«Si jo tinc dislèxia la meva filla/o tindrà dislèxia»

«És una malaltia i per tant es pot curar amb el temps o amb un tractament adequat»

«Tenir dislèxia significa ser menys intel·ligent»

«La dislèxia no es manifesta fins que el nen/a comença la primària»

«Si llegís més, no tindria dislèxia»

Aquests són alguns dels molts mites que s’associen a la dislèxia. Però no deixen de ser això, mites.
⠀
· Cap d’aquestes afirmacions són certes, per això comencem a desmitificar…
⠀
🔹 NO, si tu tens dislèxia, el teu fill o filla no ha de tenir dislèxia. Els antecedents familiars no asseguren que un/a nen/a tingui dislèxia, però sí que ho fan vulnerable.
⠀
🔹 La ​​dislèxia no és una malaltia i per tant no es pot curar. Tot i així, si intervenim de manera precoç i realitzem un tractament adequat, el grau de millora serà més gran.
⠀
🔹 Un dels criteris per poder establir un diagnòstic de dislèxia és el següent: «Les dificultats d’aprenentatge no s’expliquen millor per altres causes: deficiències intel·lectuals (Coeficient Intel·lectual > 70)». Per tant, NO. Tenir dislèxia no té relació amb ser més o menys intel·ligent.
⠀
🔹 És important no esperar fins que el nen tingui una certa edat, així doncs, si detectes possibles signes de dislèxia, acudeix a un professional, LA DETECCIÓ PRECOÇ ÉS FONAMENTAL.
⠀
🔹 Tenir un bon hàbit de lectura ajudarà que el pronòstic sigui favorable per al nen o nena però haver llegit més no hauria suposat la no aparició daquest trastorn.
⠀
💭 Aleshores, què és la dislèxia?
⠀
La dislèxia és una dificultat específica de l’aprenentatge del llenguatge escrit d’origen neurobiològic, que es caracteritza per problemes en el reconeixement fluid de les paraules, l’ortografia i la descodificació. És una dificultat inesperada que es dóna a l’hora d’aprendre a llegir que presenten alguns nens i nenes amb intel·ligència, motivació i escolarització adequades.
⠀
⚠️ Són molts els factors que afecten els nivells d’autoestima i ansietat d’aquests nens i nenes, però un d’ells parteix d’aquestes creences falses que s’han anat difonent i estenent amb el temps. Per això és important comptar amb la informació adequada, així podrem ajudar a millorar el seu rendiment escolar i benestar general.

Ja sabem que la por te una funció i que existeixen unes pors evolutives que aniran desapareixen però, puc fer alguna cosa com a pare o mare, per ajudar a enfrontar aquestes pors al meu fill o filla? Et donem alguns consells que us ajudaran.

• Parlar de les pors amb naturalitat: permetre’ls que s’expressin i que intentin comprendre el què és la por. En deixar-los parlar de les seves emocions els propis nens normalitzen la situació, se senten escoltats i això els ajuda a tranquil·litzar-se.

• Intentar comprendre-ho: com a adults hem de parar esment al que el nen ens explica, sense jutjar ni ridiculitzar la seva por, només així sabrem què és el que necessita i què podem fer per a fer-li sentir millor.

• Evitar utilitzar la por com a aprenentatge: utilitzant la por com amenaça pot fer que les pors que volem eliminar augmentin sense adonar-nos.

• Ajudar-los a desenvolupar la seva autonomia: quan el nen reforça la seva autoestima, comença a confiar més en si mateix i a tenir una certa autonomia, aquestes pors evolutives van desapareixent. Per això és important fomentar aquesta autonomia, evitant la sobreprotecció.

• Ser aquí per a ajudar-los i donar-los ànim: per als més petits, saber que l’entens i que li dónes suport és molt important. Donar-los ànims i parlar amb ells perquè comprenguin que és normal sentir por a vegades, o donar-los suport i valorar aquests petits assoliments relacionats amb les seves pors, els permetrà tenir un bon desenvolupament emocional.

• Tenir molta paciència: no hem de pressionar al nen perquè superi com més aviat millor les seves pors. Aquestes pors formen part del seu procés evolutiu i pot ser que algun trigui més que un altre. Per això és important donar-los el temps que cadascun necessiti per a superar la seva por i mostrar-nos disponibles per a ajudar-los a aconseguir-lo a poc a poc.