Las familias afectadas por Dana han vivido una situación traumática de carácter grave y la mayoría de la población está en “modo” supervivencia. Algunas personas han perdido a seres queridos y todas las posesiones que conformaban su vida: la casa, la ropa, el coche, los negocios…

¿Qué hacer en una situación catastrófica para intentar preservar nuestra salud mental y la de nuestros hijos e hijas?

¿Qué podemos hacer como adultos como autoayuda?

• Seguramente todavía estás en “estado de shock”, respeta las emociones que tengas, haz lo que puedas y se compasivo contigo mismo/mismo.
  Conectado con otras personas, si puedes con la comunidad, la compañía y compartir te ayudará emocionalmente a seguir adelante.
• Pide ayuda si la necesitas en familia, amigos, en la comunidad…
• Intentar mantener un mínimo la rutina de higiene, alimentación y son. Si no tienes hambre come poquito ya menudo.
• Si estás ayudando a los demás respeta momentos de descanso y desconexión para no agotarte.
• Si tienes hijos/hijas dedícales un tiempo, necesitan tu compañía para comprender la situación y sentirse seguros.
• Plantea que hacer día a día, intenta ahora no ir más allá, todo llegará. Si pensamos en todo a la vez nos colapsamos.
• Para controlar la ansiedad concentrarte en cómo respiras e intentar respirar profundamente manteniendo algún mantra mental como: “todo irá bien”, “vamos a salir”, “paso a paso”.
• Mantenerte informada de lo que ocurre a tu alrededor, pero también desconectar si ves que aún te encuentras peor.
• Escribir un pequeño diario (en el móvil…)
• Generalmente, si estás haciendo durante los días tareas de ayuda y limpieza por un lado te sentirás mejor, pero quizás lo que vas viendo te va cargando y necesitas momentos para llorar o desahogarte escribiendo, leyendo, haciendo ejercicio…
• Trate de mantener el pensamiento en positivo, es normal que te sientas indignada y que tengas mucha rabia por lo que ha sucedido, pero si puedes, descansa de la queja y de la crítica y centrado en los aspectos positivos que puedas rescatar de tu día. La solidaridad de la gente, la sonrisa de tu hijo…
• No te pidas más de lo que puedes hacer.

Orientaciones para ayudar a niños, niñas y adolescentes:

Hagamos lo que podemos, seamos compasivos con nosotros mismos.

• Tener en cuenta que los adultos ofrecemos un modelo, así que va la pena intentar gestionar las emociones lo mejor que podamos. También estar con nuestros hijos puede ayudar a calmarnos, serenarnos y sentir momento de tranquilidad en un momento del presente.
• Será normal que los niños y niñas y adolescentes experimenten un desbordamiento emocional. Sentimientos como la inseguridad incertidumbre, el miedo, la rabia, el enfado, la tristeza, y la impotencia pueden estar presentes de forma intensa y de forma simultánea. Estas emociones se manifestarán a través de una desregulación del apetito, el sueño, pueden aparecer pesadillas, también cambios en la conducta (irritabilidad, agresividad…).

Los niños y adolescentes también han perdido muchos su hogar, su escuela. Además algunos de ellos pueden haber perdido a un ser querido.

Muchos adolescentes han perdido su cueva, las pertenencias que les daban estructura y seguridad y además de su hogar.

También han perdido su rutina, el encuentro diario con sus compañeros y amigos; en algunos sitios no tienen conexión a internet.

• Necesitan entender lo ocurrido y mensajes de esperanza y de salida de la situación. Los niños y niñas, los adolescentes nos ven inquietos, preocupados, quizás llorando, es norma. Esto les dará una sensación de seguridad. Trate de responder a todas sus preguntas con sinceridad.
• Una forma de afrontar la situación es hacerles sentir útiles, que sientan que los necesitamos que son importantes para nosotros y para la sociedad y que forman parte de la solución. Ya hemos visto cómo los jóvenes y adolescentes han actuado de forma rápida , empática y responsable.
• Valida las emociones de toda la familia, explica que es normal que aparezcan diferentes emociones y que en ciertos momentos estemos más inquietos, enojados y/o en otros quizás lloramos un poco.
• Los más pequeños necesitarán mucha compañía y proximidad física, abrazos, dormir juntos.
• Busca momentos, aunque sean muy cortos para desconectar del mundo y estar con ellos dando espacios de conexión y expresión y escucha, espacios para jugar, dibujar (si se puede), cantar, contar cuentos lo posible.
• Practica sencillos ejercicios de respiración y relajación «La estrella o el cuadrado». Si dispones de conexión a internet puedes buscar una meditación guiada.
• Trate de que se encuentren con otros amigos, vecinos. Puede que se pueda organizar para cuidar a algunos niños y niñas por turnos hasta que puedan volver a la escuela.
• Dentro de lo posible les va muy bien establecer una rutina, aunque sea el momento de acostarse.
• Evita la sobre información, intenta mantenerlos al margen de más informaciones que puedan ser traumáticas, muertes, enfermedades, problemas económicos, sentimientos de desprotección.

Esperamos que muy pronto pueda reanudar sus vidas y que Dana se convierta en un recuerdo. El recuerdo de una experiencia intensa, pero que lleva el calor de los cientos y miles de personas que se han volcado para ayudar a los necesitados.

Mercedes Soler Soriano

Psicóloga Infanto-Juvenil

De què tracta la discalcúlia?
🔍 És un trastorn específic de l’aprenentatge caracteritzat per les dificultats per fer càlculs matemàtics i comprendre’ls. Aquesta àrea es veu afectada de manera significativa al rendiment escolar ia les activitats de la vida quotidiana que requereixen capacitat per al càlcul.
🔍 També conegut com a Trastorn específic del càlcul, que en simples paraules, és la dificultat per comprendre conceptes matemàtics i seqüències de fets o informació. A més de dificultat a reconèixer símbols matemàtics i numèrics, alinear números o inserir decimals, aprendre les taules de multiplicar o manejar regles aritmètiques.
⚠️A què estar atents amb els nostres nens i nenes?⚠️
🚸 Senyals dins de l’escola:
– Dificultats per reconèixer números.
– Trigar més a aprendre a comptar.
– Tenir dificultat per connectar els símbols numèrics (5) amb les paraules corresponents (cinc).
– Tenir dificultats per fer càlculs mentals.
– Confondre els números i signes matemàtics.
🏡 Senyals fora de l’escola:
– Dificultats per recordar números (codis postals, números de telèfon o el marcador als jocs).
– Experimenten desafiaments amb qüestions de diners, com calcular quant és el canvi, comptar bitllets, calcular una propina, dividir el compte o estimar quant costarà alguna cosa.
– Dificultats per comprendre la longitud de les distàncies i quant de temps prendrà arribar d’un lloc a l’altre.
– Dificultat per llegir els rellotges i dir lhora.
💡Quines estratègies podem utilitzar?
– Ensenyar des del més concret al més abstracte.
– Dissenyar adequacions de l’aprenentatge que convidin el nen o la nena a comprendre mitjançant l’experimentació i l’ús dels sentits.
– Prioritzar la comprensió de conceptes abans que els processos de mecanització.
– Ensenyar les regles logicomatemàtiques des d’una perspectiva pràctica.
– Reconèixer i reforçar les moltes altres habilitats i destreses dels infants. Si tens algun dubte ens pots consultar, t’ajudarem💪🏼👏

Ja sabem que la por te una funció i que existeixen unes pors evolutives que aniran desapareixen però, puc fer alguna cosa com a pare o mare, per ajudar a enfrontar aquestes pors al meu fill o filla? Et donem alguns consells que us ajudaran.

• Parlar de les pors amb naturalitat: permetre’ls que s’expressin i que intentin comprendre el què és la por. En deixar-los parlar de les seves emocions els propis nens normalitzen la situació, se senten escoltats i això els ajuda a tranquil·litzar-se.

• Intentar comprendre-ho: com a adults hem de parar esment al que el nen ens explica, sense jutjar ni ridiculitzar la seva por, només així sabrem què és el que necessita i què podem fer per a fer-li sentir millor.

• Evitar utilitzar la por com a aprenentatge: utilitzant la por com amenaça pot fer que les pors que volem eliminar augmentin sense adonar-nos.

• Ajudar-los a desenvolupar la seva autonomia: quan el nen reforça la seva autoestima, comença a confiar més en si mateix i a tenir una certa autonomia, aquestes pors evolutives van desapareixent. Per això és important fomentar aquesta autonomia, evitant la sobreprotecció.

• Ser aquí per a ajudar-los i donar-los ànim: per als més petits, saber que l’entens i que li dónes suport és molt important. Donar-los ànims i parlar amb ells perquè comprenguin que és normal sentir por a vegades, o donar-los suport i valorar aquests petits assoliments relacionats amb les seves pors, els permetrà tenir un bon desenvolupament emocional.

• Tenir molta paciència: no hem de pressionar al nen perquè superi com més aviat millor les seves pors. Aquestes pors formen part del seu procés evolutiu i pot ser que algun trigui més que un altre. Per això és important donar-los el temps que cadascun necessiti per a superar la seva por i mostrar-nos disponibles per a ajudar-los a aconseguir-lo a poc a poc.

La por és una de les emocions que més ens preocupen i que intentem evitar. Però, és útil la por? Ens serveix d’alguna cosa?
⠀
📌 Doncs si, la por té un paper molt important en les nostres vides i es que, és fonamental per la nostra supervivència. Si els humans no sentíssim mai por ens posaríem en perill constantment i acabaríem morint. La reacció de por que tenim davant una amenaça imminent és el que ens fa retirar-nos d’aquesta situació.
⠀
🐺Imaginem que no tinguéssim por a un llop. En el cas que ens trobéssim davant d’aquest, no intentaríem posar-nos fora de perill.
⠀
Davant d’aquest llop, en canvi, el nostre cos es prepara per sortir de la situació. Se’ns dilaten les pupil·les per poder veure millor, la sang es dirigeix cap a les extremitats inferiors perquè puguem córrer, el cor comença a bategar més fort per poder enviar sang més ràpid a les cames… Com veiem, totes aquestes sensacions tenen la seva funció.
⠀
La por, per tant, ens és de gran utilitat com a mecanisme adaptatiu. Fonamentalment, ens serveix per a reaccionar i escapar de qualsevol situació que simbolitzi un perill per a nosaltres, sigui real o imaginari. És com si pitgéssim un botó i tot el nostre cos es posés en estat d’alerta, preparat per a actuar, ja sigui per a fugir, per a enfrontar-nos o per a quedar-nos immòbils davant l’amenaça.
⠀
Una gran sensació de malestar ens pot abordar, però malgrat ser una emoció desagradable, sense ella no podríem viure.

Tots i totes hem sentit a parlar de les emocions i els sentiments. Hi pensem com si fossin iguals, però en realitat no és així. Sabeu que és cadascuna? Coneixeu quina és la diferència entre elles? Continua llegint per saber-ho:

🎉L’emoció és la reacció psicofísica davant de determinats estímuls externs o interns. És la reacció immediata que sentim al cos. Per exemple, la sorpresa inicial davant d’un regal inesperat.
💭El sentiment, en canvi, és la suma de l’emoció i el pensament. L’emoció es transforma en sentiment a mesura que hi pensem. Quan pensem en el regal que ens han fet sentim satisfacció, alegria.

Emocions i sentiments es diferencien en diversos aspectes:

🕒 Les emocions són transitòries, duren poc, a diferència dels sentiments, que són més duradors en el temps.
.
📶 Les emocions són més intenses que els sentiments.
.
🧠 Les emocions sorgeixen de manera molt ràpida i inconscientment; en canvi, els sentiments sorgeixen de la interpretació de les emocions, després d’un procés conscient.
.
↪️ Els sentiments sempre apareixen després de l’emoció; podem dir que no hi ha sentiment sense emoció.
.
No totes les persones som capaces de reconèixer i gestionar les emocions. Encara que a la pràctica són difícils de diferenciar, comprendre-les pot ajudar a entendre millor les nostres primeres reaccions emocionals.
. ⠀
Us animeu a estar pendents de les vostres emocions i sentiments al llarg del vostre dia?

Us heu preguntat mai que són les emocions? 🧐
Per a què serveixen i quina funció tenen?
Són el mateix les emocions i els sentiments?
És el mateix l’emoció que la reacció o la ràbia que la violència?

Aquests són temes transversals i cabdals a qualsevol de les intervencions que realitzem a CIM, tant sigui amb infants i joves com amb persones adultes, des de la psicologia, la logopèdia i la mediació, i és per això que volem iniciar les publicacions d’aquest espai durant els pròxims dies amb reflexions, consells, llibres i altres informació sobre les emocions i el treball amb les mateixes per part dels i les diferents professionals del centre.

En les següents publicacions podreu trobar informació sobre com gestionar diferents emocions com, per exemple, la ràbia, la por, la tristesa… 😄😔😖

Una de les emocions que més ens activen i més ens impulsen, és sens dubte, la ràbia. Però, és útil la ràbia? És positiu enfadar-se?

Imagineu que teniu un hort, i que hi dediqueu hores durant setmanes per preparar la terra, comprar i plantar les llavors, regar les plantes, vigilar plagues, podar quan és necessari, posar canyes perquè aquestes creixin, netejar les plantes, aconseguir que apareguin tomàquets, que a aquests els hi doni el sol perquè es posin vermells; I, imagineu que després de tot aquest esforç, de mesos de dur treball, un diumenge al matí, arribeu a l’hort amb tot preparat per recollir els vostres tomàquets… I veieu que no n’hi ha cap, que algú ha passat abans que vosaltres i se’ls ha emportat.

.
Això que ha passat és injust, i és davant la sensació d’injustícia que apareix la ràbia, i la ràbia ens ajuda a posar límits, a protegir el camp perquè no ens puguin robar els tomàquets, a lluitar pels nostres drets.
L’important aquí és, també, aprendre a expressar la ràbia de forma sana i sense fer mal a ningú.
.
I vosaltres? Us heu sentit mai amb molta ràbia, però no ho heu sabut expressar? A vegades heu expressat de formes que no han ajudat a resoldre el conflicte?

Badalona, CIM Centre de Psicologia Mèdica – Sin darnos cuenta nos convertimos en padres policías, vamos dando avisos, amenazas y no paramos de poner multas (“castigos”): Ves más rápido que llegamos tarde, pon la ropa a lavar, te dejaste la cucharilla con el vaso de la leche encima la mesa, la bolsa de deporte está por vaciar, esa letra está fatal, haces el mínimo con los deberes, repite el dictado, siéntate derecho en la mesa, coge bien los cubiertos, no te has lavado las manos.

Llegir entrada

Badalona, CIM Centre de Psicologia Mèdica – Estem a punt de finalitzar els TAEE (Tallers d’Educació Emocional) a les escoles.

Llegir entrada

Badalona, CIM Centre de Psicologia Mèdica – Como a muchos de nosotros la vida nos ha empujado a ser quien somos y mi caso no es una excepción. Ahora cuando miro hacia atrás me doy cuenta de que todo ha ido rodado para ejercer una disciplina de servicio a los demás y de crecimiento personal continuo.

Llegir entrada