Las familias afectadas por Dana han vivido una situación traumática de carácter grave y la mayoría de la población está en “modo” supervivencia. Algunas personas han perdido a seres queridos y todas las posesiones que conformaban su vida: la casa, la ropa, el coche, los negocios…

¿Qué hacer en una situación catastrófica para intentar preservar nuestra salud mental y la de nuestros hijos e hijas?

¿Qué podemos hacer como adultos como autoayuda?

• Seguramente todavía estás en “estado de shock”, respeta las emociones que tengas, haz lo que puedas y se compasivo contigo mismo/mismo.
  Conectado con otras personas, si puedes con la comunidad, la compañía y compartir te ayudará emocionalmente a seguir adelante.
• Pide ayuda si la necesitas en familia, amigos, en la comunidad…
• Intentar mantener un mínimo la rutina de higiene, alimentación y son. Si no tienes hambre come poquito ya menudo.
• Si estás ayudando a los demás respeta momentos de descanso y desconexión para no agotarte.
• Si tienes hijos/hijas dedícales un tiempo, necesitan tu compañía para comprender la situación y sentirse seguros.
• Plantea que hacer día a día, intenta ahora no ir más allá, todo llegará. Si pensamos en todo a la vez nos colapsamos.
• Para controlar la ansiedad concentrarte en cómo respiras e intentar respirar profundamente manteniendo algún mantra mental como: “todo irá bien”, “vamos a salir”, “paso a paso”.
• Mantenerte informada de lo que ocurre a tu alrededor, pero también desconectar si ves que aún te encuentras peor.
• Escribir un pequeño diario (en el móvil…)
• Generalmente, si estás haciendo durante los días tareas de ayuda y limpieza por un lado te sentirás mejor, pero quizás lo que vas viendo te va cargando y necesitas momentos para llorar o desahogarte escribiendo, leyendo, haciendo ejercicio…
• Trate de mantener el pensamiento en positivo, es normal que te sientas indignada y que tengas mucha rabia por lo que ha sucedido, pero si puedes, descansa de la queja y de la crítica y centrado en los aspectos positivos que puedas rescatar de tu día. La solidaridad de la gente, la sonrisa de tu hijo…
• No te pidas más de lo que puedes hacer.

Orientaciones para ayudar a niños, niñas y adolescentes:

Hagamos lo que podemos, seamos compasivos con nosotros mismos.

• Tener en cuenta que los adultos ofrecemos un modelo, así que va la pena intentar gestionar las emociones lo mejor que podamos. También estar con nuestros hijos puede ayudar a calmarnos, serenarnos y sentir momento de tranquilidad en un momento del presente.
• Será normal que los niños y niñas y adolescentes experimenten un desbordamiento emocional. Sentimientos como la inseguridad incertidumbre, el miedo, la rabia, el enfado, la tristeza, y la impotencia pueden estar presentes de forma intensa y de forma simultánea. Estas emociones se manifestarán a través de una desregulación del apetito, el sueño, pueden aparecer pesadillas, también cambios en la conducta (irritabilidad, agresividad…).

Los niños y adolescentes también han perdido muchos su hogar, su escuela. Además algunos de ellos pueden haber perdido a un ser querido.

Muchos adolescentes han perdido su cueva, las pertenencias que les daban estructura y seguridad y además de su hogar.

También han perdido su rutina, el encuentro diario con sus compañeros y amigos; en algunos sitios no tienen conexión a internet.

• Necesitan entender lo ocurrido y mensajes de esperanza y de salida de la situación. Los niños y niñas, los adolescentes nos ven inquietos, preocupados, quizás llorando, es norma. Esto les dará una sensación de seguridad. Trate de responder a todas sus preguntas con sinceridad.
• Una forma de afrontar la situación es hacerles sentir útiles, que sientan que los necesitamos que son importantes para nosotros y para la sociedad y que forman parte de la solución. Ya hemos visto cómo los jóvenes y adolescentes han actuado de forma rápida , empática y responsable.
• Valida las emociones de toda la familia, explica que es normal que aparezcan diferentes emociones y que en ciertos momentos estemos más inquietos, enojados y/o en otros quizás lloramos un poco.
• Los más pequeños necesitarán mucha compañía y proximidad física, abrazos, dormir juntos.
• Busca momentos, aunque sean muy cortos para desconectar del mundo y estar con ellos dando espacios de conexión y expresión y escucha, espacios para jugar, dibujar (si se puede), cantar, contar cuentos lo posible.
• Practica sencillos ejercicios de respiración y relajación «La estrella o el cuadrado». Si dispones de conexión a internet puedes buscar una meditación guiada.
• Trate de que se encuentren con otros amigos, vecinos. Puede que se pueda organizar para cuidar a algunos niños y niñas por turnos hasta que puedan volver a la escuela.
• Dentro de lo posible les va muy bien establecer una rutina, aunque sea el momento de acostarse.
• Evita la sobre información, intenta mantenerlos al margen de más informaciones que puedan ser traumáticas, muertes, enfermedades, problemas económicos, sentimientos de desprotección.

Esperamos que muy pronto pueda reanudar sus vidas y que Dana se convierta en un recuerdo. El recuerdo de una experiencia intensa, pero que lleva el calor de los cientos y miles de personas que se han volcado para ayudar a los necesitados.

Mercedes Soler Soriano

Psicóloga Infanto-Juvenil

Què és?

🔸 La depressió major és un trastorn de l’estat d’ànim on conflueixen símptomes de tipus afectiu (tristesa, apatia, irritabilitat…) amb símptomes de tipus cognitiu, volitiu i físic. Tots aquests símptomes afecten el funcionament global de la persona, especialment a l’esfera afectiva.  La depressió es presenta amb freqüència associada a altres trastorns com per exemple l’ansietat.

⚠️Símptomes a la infància en menors de 7 anys:

• Ansietat
• Irritabilitat
• Poca gana
• Trastorns del son
• Enrabiades freqüents
• Plors sense motiu
• Queixes somàtiques
• Poc interès en el joc
• Cansament
• Poca activitat motora
• Fòbies escolars

🔴Factors de risc:

• Genètica
• Història de trastorns afectius pels pares
• Afectivitat negativa
• Fets vitals estressants
• Conflictes familiars
• Maltractament o abús
• Bullying
• Circumstàncies socials adverses

🟢Factors protectors:

• Bon sentit de l’humor
• Bones relacions d’amistat
• Confiança amb l’entorn familiar
• Èxits personals valorats socialment
• Pràctica d’activitat física
• Participació en activitats extraescolars, esplais i/o voluntariat.

💊👩🏻‍⚕️🩺Tractament

• Teràpia psicològica
• Tractament farmacològic
• Combinació d’ambdós

✨ Si en vols més informació, escriu-nos!

Què és?

🔹La fòbia escolar és la incapacitat total o parcial d’un infant per anar a l’escola com a conseqüència d’una por irracional a algun aspecte relacionat amb la situació escolar.

Què passa?
🔹Normalment es presenta com una ansietat anticipatòria i l’infant experimenta símptomes com mal de cap o de panxa, vòmits, tremolors, etc. Aquest malestar fa que l’infant es quedi a casa i així eviti la situació que l’angoixa, però com a conseqüència, es reforça la fòbia.

Per què passa?

🔹Aquesta por irracional a anar a l’escola està relacionada amb factors psicosocials relacionats amb la vida acadèmica com: els canvis d’escola, la repetició de curs, el fracàs acadèmic, la falta d’habilitats socials, la por a fer el ridícul, a ser rebutjat, una mala experiència, la fòbia social o el bullying.

Què podem fer? 
🔹Si ens trobem en aquesta situació amb els nostres fills, hem de mostrar una actitud comprensiva i d’acceptació respecte el seu malestar, però no s’ha de permetre l’evitació d’anar a l’escola.
🔹Amb l’ajuda d’un professional es poden dur a terme diverses estratègies d’intervenció, les que han demostrat ser més efectives són aquelles de caire cognitiu-conductual, com pot ser la teràpia d’exposició progressiva.

✨Si et trobes en aquesta situació, demana ajuda!

El ciberassetjament 💻consisteix en l’ús de mitjans tecnològics per assetjar, donar, intimidar i maltractar companys o iguals. Ocorre en enviar, comentar, publicar o compartir voluntàriament i en repetides ocasions contingut negatiu, fals o cruel sobre altres persones a internet.

Dins les seves principals característiques es troben:
– L’agressió pot ser anònima i de diferent tipus (missatge, foto, rumor, comentaris negatius, entre d’altres).
– La víctima pot ser assetjada durant 24 hores
– Les agressions es difonen amb rapidesa i per diversos mitjans.
– El contingut (vídeos, fotos, missatges…) són difícils d’eliminar

Què puc fer com a pare?
*1. Prevenir:*
– Tenir un estil educatiu que es basa en el suport i la comunicació amb els fills i ensenyar sobre l’ús correcte de les tecnologies (conèixer els riscos, explicar sobre el ciberassetjament, establir normes per regular l’ús de tecnologia, supervisar el ús) ajuda a la prevenció del ciberassetjament.

*2. Detecció:*
Hem d’estar atents a: canvis físics, canvis emocionals, canvis en les seves relacions, en l’ús que donen a la tecnologia.

*3. Resolució:*
– Mostrar suport, escortar i dialogar amb el seu fill i reforzar la seva autoestima
– Conversar sobre per què és important enfrontar-se al problema.
– Junts, han fet un pla d’acció
– Mantenir-se informat sobre els passos que el seu fill vagi fent i Tingueu en compte la possibilitat que el vostre fill pugui necessitar ajuda d’un professional.

✏️Els nens i nenes aprendran:
✴️ Què és l’assetjament escolar?

✴️ Tipologies

✴️ Personatges implicats (víctima, agressor i observadors)

✴️ Com actuar si ets la víctima?

✴️ Com actuar si ets observador?

✴️ Intel·ligència Emocional

✴️ Empatia

✴️ Acceptació i Humilitat

✴️ Les Pors

✴️ Estratègies de prevenció

📜 Metodologia
– Explicació teòrica interactiva
– Visionat vídeo
– Debat
– Dinàmiques experiencials

Si t’interessa que a l’escola dels teus fills/es se’n faci una, pregunta a: contacta@cim-psicologia.com

☎️Truca’ns al 933876050

⏰El nostre horari d’atenció és de dilluns a divendres de 16:00 a 20:00

⚠️ Intervenció al Bullying ⚠️
A l’hora de prevenir i intervenir davant de l’assetjament escolar, cal tenir en compte que l’enfocament adoptat ha de ser integral. Això significa que la intervenció ha d’incloure, en la mesura del possible, totes les persones que hi estan implicades directament o indirectament.

🔁Enfocament Integral 🔁
L’enfocament integral intervé específicament amb les persones involucrades, agressor/a – víctima – observadors, grup curs, famílies involucrades i comunitat educativa.

❓Com actuar o intervenir?… Si el nostre fill/a està en el rol d’agressor/a
🔅 Acompanyar a prendre responsabilitat dels seus actes i reparar.
🔅 Creure en la capacitat de canvi.
🔅 Revisar creences amb el/la i com se sent quan agradi.
🔅 Construir acords o compromisos amb sentit.
🔅 Reflexionar sobre com es poden sentir els altres amb els nostres actes.

❓Com actuar o intervenir?… Si el nostre fill/a està en el rol de víctima
🔅 No ho treguis importància si el teu fill diu que se’n riuen.
🔅 Reforça les seves potencialitats i no ho/la culpabilitzades de la situació.
🔅 Ajuda i acompanya a pensar un pla de seguretat i identificar-ne els suports.
🔅 Realitza contenció emocional i escolta activa sobre el que està sentint.

❓Com actuar o intervenir?… Si el nostre fill/a està en el rol d’observador/a
🔅 Transmetre que el suport de qui observa és de gran ajuda, és un acte de persones valentes i no de “xivats”.
🔅 Fomentar la confiança i la comunicació amb els nostres fills/es perquè puguin conversar del que estan vivenciant.
🔅 Ensenyar que si hi ha un altre/a que no ho està passant bé amb un acudit, llavors no riure.
🔅 Interessa’t per les famílies tant de l’agressor/a com de lavíctia.
Pots preguntar-nos i/o consultar el teu cas sense cap compromís!

⛔Què és el Bullying?⛔
El Bullying o assetjament escolar és l’exposició que pateix un nen o una nena a abusos físics i/o psicològics de manera intencionada i reiterada per part d’una persona o grup en el context escolar.

🚨Vegem algunes xifres…
❗El 94,2% de l’alumnat considera que hi ha alumnes maltractats als centres educatius catalans.📈
❗El 23,3% percep algun cas a classe 👀
❗El 10% afirmen haver patit assetjament 🙇🏼‍♀️
❗El 38% de les víctimes ho comenten a la família  o a l’escola, l’altre 62% queda callat 🤐

Per definir una situació de Bullying cal que hi hagi els factors següents:
🔄 Repetició de les accions al llarg del temps.
🎯 Intencionalitat per part de qui exerceix l’agressió.
⚖️ Desequilibri (abús) de poder.
🔥 Un entorn que ho permet o tolera.

🔸Tipus de violència que ocorren al Bullying
– Física.
– Verbal o psicològica.
– Exclusió social.
– Sexual.
– Ciberassetjament.

🔹Qui participen en el Bullying?
– Agressor/a.
– Seguidors.
– Partidaris/àries.
– Possible defensor/a.
– Defensor/a.
– Víctima

🔸L’Ansietat social és una por desproporcionada a les situacions d’interacció social. Es creu que allò que es faci en públic serà considerat pels altres inadequat, ridícul o fins i tot, humiliant.

🔸Tot això genera una activació fisiològica intensa que comporta l’evitació d’aquestes situacions.
🔸L’edat mitjana d’inici se situa sobre els 14-16 anys.
🔸Per al tractament d’aquest trastorn es poden fer diferents intervencions com entrenament en habilitats socials, teràpia d’exposició, aprendre tècniques de relaxació i/o teràpia cognitiva-conductual.

⚠️Factors influents

Hi ha diversos factors que poden influir en aquest trastorn com el temperament de la persona, els models d’habilitats socials que es té, la vivència de situacions traumàtiques, l’aprenentatge de creences disfuncionals, la falta d’autoestima, canvis en el context social…

✨ Si en vols més informació, consulta’ns!

Igual que els adults, els nens i nenes presenten molta ansietat, de fet s’estima que entre un 15 i un 20% de nens, nenes i adolescents tenen un trastorn d’ansietat.

Què és l’ansietat?
🌱L’ansietat és una reacció normal i bàsica que s’activa quan sentim que estem davant d’una situació en la qual ens veiem amenaçats o davant d’un perill. Sense ansietat no podríem identificar allò que ens fa por i, per tant, el nostre cos no es podria preparar per afrontar-lo, de manera que té una funció adaptativa.

‼️El problema comença quan aquesta reacció és exagerada i desproporcionada tant a nivell d’intensitat com de freqüència i durada. Així mateix, és signe d’alerta quan es presenta sense haver-hi cap motiu que la desencadeni, a través del pensament i la imaginació.!!

Són diversos els trastorns d’ansietat que es coneixen i, per tant, moltes maneres en què es poden expressar. Per identificar que el nostre fill/a pateix ansietat és important estar atents als CANVIS que mostra.

Els símptomes són diversos, tot i això n’hi ha alguns que es repeteixen, aquests són alguns d’ells:
▪️Problemes en el somni.😴
▪️Somatització (nàusees, vòmits, mal de budell, mals de cap). 😖
▪️Canvis a la gana.😋
▪️Preocupacions constants.
▪️Inquietud, nerviosisme, excessiva necessitat de moure’s. 😵‍💫
▪️Aparició de pors que anteriorment no es tenien. 😰
▪️Problemes de concentració.
▪️Canvis en l’humor manifestats en forma de rebequeries, plor, tristesa…
▪️Respiració agitada, dificultat per respirar, tensió.

🌟Com ajudem a transitar aquesta sensació d’angoixa?🌟
RECORDA que els adults no som més que el mirall on es miren els nostres fills i filles. És primordial començar per servir com a models de conducta, hem de ser-ne un bon exemple.
A més…
🔸Crea un ambient de confiança.
🔸Ajuda’l a entendre què li passa i anima a afrontar la seva por.
🔸Enforteix la seva autoestima: reconeix els seus èxits i esforços. 💪🏼
🔸Fes-li saber que pot confiar en tu.

🔆Què és l’autoestima?🔆
L’autoestima és la valoració que fem d’un mateix en relació amb diverses variables que configuren la nostra personalitat. Aquesta valoració pot variar amb l’edat i segons les característiques de cada persona. Aquesta fluctua amb els esdeveniments de la vida i depèn del context.

Què incideix a la nostra autoestima?
🪞Aspecte Físic.
🤝Fortaleses i debilitats personals.
📚Competències acadèmiques.
💬Opinió dels altres sobre un mateix.
👩🏻‍🤝‍👨🏽Habilitats socials.

Característiques d’una autoestima alta:
🔸Afronta nous desafiaments.
🔸Seguretat en si mateixos.
🔸Toleren el fracàs.
🔸Reconeix tant les seves fortaleses com debilitats.

🔸Autosuficients.
🔸Establir relacions sanes.
Característiques d’una autoestima baixa:
🔹Por al desconegut.
🔹Inseguretat.
🔹Baixa tolerància a la frustració.
🔹No aprecien les seves fortaleses.
🔹Influenciables.
🔹Establir relacions dependents.

Com ajudar els nostres fills i filles a construir una bona autoestima?
⭐Reconéixer les seues fortaleses i debilitats.
⭐Corregir l’error, no la persona: Centrar-se en la conducta i no emetre judicis de valor sobre el nen o la nena.
⭐Permetre equivocar-se: Hem de fomentar que els nostres fills i filles experimentin amb nous reptes i donar-los suport fins i tot quan s’equivoquen.
⭐Valorar l’esforç, no el resultat: és fonamental que valorem l’esforç dels nens, fins i tot en cas que l’objectiu no l’hagi pogut realitzar amb èxit.
⭐Demostrar el nostre amor i suport incondicional.