⛔Què és el Bullying?⛔
El Bullying o assetjament escolar és l’exposició que pateix un nen o una nena a abusos físics i/o psicològics de manera intencionada i reiterada per part d’una persona o grup en el context escolar.

🚨Vegem algunes xifres…
❗El 94,2% de l’alumnat considera que hi ha alumnes maltractats als centres educatius catalans.📈
❗El 23,3% percep algun cas a classe 👀
❗El 10% afirmen haver patit assetjament 🙇🏼‍♀️
❗El 38% de les víctimes ho comenten a la família  o a l’escola, l’altre 62% queda callat 🤐

Per definir una situació de Bullying cal que hi hagi els factors següents:
🔄 Repetició de les accions al llarg del temps.
🎯 Intencionalitat per part de qui exerceix l’agressió.
⚖️ Desequilibri (abús) de poder.
🔥 Un entorn que ho permet o tolera.

🔸Tipus de violència que ocorren al Bullying
– Física.
– Verbal o psicològica.
– Exclusió social.
– Sexual.
– Ciberassetjament.

🔹Qui participen en el Bullying?
– Agressor/a.
– Seguidors.
– Partidaris/àries.
– Possible defensor/a.
– Defensor/a.
– Víctima

❓Les altes capacitats són un conjunt de característiques que impliquen utilitzar la intel·ligència d’una manera diferent. A diferència de fa uns anys, quan les altes capacitats se centraven només en les habilitats cognitives, actualment també es dóna importància a les emocions i la creativitat.

🔸Els nens amb altes capacitats comparteixen una sèrie de característiques:
-Alt potencial intel·lectual i creatiu.
– Alta sensibilitat emocional i perceptiva.
– Són curiosos i observadors.
– Aprenentatge ràpid d’allò que els interessa.
– Pensament crític i profund (temes abstractes o transcendentals).
– Reaccions emocionals intenses davant de fets quotidians.
– Alta exigència amb ells mateixos i/o amb els altres.
– Dificultats per acceptar l’autoritat.
– Empatia i/o elevat sentit de la justícia.

🔎Es poden començar a detectar a partir dels 4 anys, abans dels 11 anys parlem d’un perfil precoç. Posteriorment, ens podem trobar davant de nens talentosos que poden ser talents simples o complexos segons les aptituds que hi dominin, o de nens superdotats, que tenen un potencial elevat a totes les àrees cognitives i creatives.

👨‍👧Com acompanyar les Altes Capacitats?
Cal comprendre com se sent el nen, validar allò que sent i ajudar-lo a canalitzar les seves emocions, en comptes de minimitzar-lo, ja que així és com farem que confiï en allò que sent i que se senti acompanyat. Si creus que el teu fill/a té altes capacitats pots consultar amb els nostres especialistes especialitzats,
Una abraçada🥰.

El TDAH és un dels trastorns amb més prevalença dels darrers anys.

Als espais de reeducació psicològica de CIM utilitzem estratègies concretes per treballar i millorar els seus 3 principals símptomes (Inatenció, Hiperactivitat i Impulsivitat). Es fa un treball en relació amb:

⏰ Els hàbits i els temps dels nens per fomentar un bon ambient d’estudi i aprenentatge. Es fomenta l’ús d’horaris de treball i planificació mensual, setmanal i diària de l’agenda segons les activitats acadèmiques.

📚 S’ensenyen tècniques i estratègies d’estudis: cercar un espai il·luminat, amb cadira còmoda, sense distractors. Es treballa amb la realització de resums, esquemes, identificar idees principals, utilització de diversos colors segons l’estil d’aprenentatge més bo per al nen/a. També s’usen fitxes d’autoinstruccions individualitzades per guiar l’activitat/tasca/examen que ha de fer el nen/a.

🌟 Reduir conductes desafiadores i inadequades, conversant sobre elles i lliurant reforços positius: mantenir-se asseguts a la cadira, pensar abans de parlar i respondre, finalitzar les seves tasques, respectar torns, aprendre a demanar les coses, seguir instruccions, entre d’altres.

Es reforcen les conductes apropiades que faciliten l’adaptació del nen en el context i el mateix procés d’aprenentatge, identificant-ne les capacitats i habilitats, per així lliurar-los reforç positiu, reforçar-les, potenciar-les i anar desenvolupant més seguretat al moment de treballar. El que alhora sol millorar el concepte que tenen de si mateixos i la seva autoestima.

Al Post d’avui us parlarem dels trastorns d’aprenentatge.⠀

❓Els trastorns de l’aprenentatge són trastorns del neurodesenvolupament que dificulten l’adquisició de l’aprenentatge acadèmic i/o social. Hi ha diferents tipus de trastorns i la seva afectació pot variar segons els recursos de la persona, el nivell cognitiu i el suport i tractament que rebi.

📌 Dins dels trastorns de l’aprenentatge amb els que es pot intervenir són la Dislèxia, TEL, Discalculia, TDAH, entre d’altres.

🛠️ Una de les eines per treballar els TA és la reeducació psicològica, que és una intervenció psicoeducativa realitzada per psicòlegs o professionals de l’educació. Principalment, es treballa entorn del desenvolupament i la millora de les capacitats emocionals i intel·lectuals que es veuen implicades durant el procés d’aprenentatge Van dirigides a nens/es que presenten un trastorn que en dificulta el rendiment acadèmic i l’aprenentatge.

👀 En els propers post, parlarem detalladament sobre els tipus de trastorns de l’aprenentatge, com treballar-los, com es realitza el seu diagnòstic i alguns consells!

Tal com expliquem a l’anterior post, la tristesa, igual que les altres emocions, té la seva funció i per tant, és molt important que escoltem què ens vol dir.
⠀
Com a pares és molt difícil veure els nostres fills o filles tristos i podem sentir que no sabem com actuar amb ells. Per això us donem unes estratègies que us poden ajudar:
⠀
💫 Normalitzar la tristesa: és normal que no vulguis veure el teu fill/a trist però la millor solució no és intentar evitar-la sinó normalitzar-la com una emoció més.
⠀
💫 Escoltar: Si bé és cert que els adolescents poden tancar-se més, és important que sàpiguen que hi som per escoltar-los, encara que en aquell moment no volen obrir-se.
⠀
💫 Respectar el que necessitin: alguns nens i nenes necessiten abraçades o demanaran estar sols. Hem de respectar el que necessitin, indicant-los que hi sou.
⠀
💫 Ajudar a identificar la seva emoció: podem ajudar a expressar què està sentint i identificant les seves emocions mitjançant dibuixos, jocs, conversa amb ells…
⠀
💫 Validar la seva emoció: amb expressions com “entenc que et sentis així”.
⠀
💫 Ser un model per al teu fill o filla: si tu mostres la tristesa i parles sobre ella, ells també ho faran.
⠀
Us volem compartir també algunes coses que podem fer que no ajuden a poder gestionar de manera correcta la tristesa.
⠀
– No preguntar-los com se senten: encara que podem pensar que és una forma de respecte per les seves emocions, els nens i adolescents necessiten saber que ens preocupem i si no ho fem, es poden crear altres idees.
⠀
– Renyar-los o castigar-los: és important que el fet d’estar tristos no generi més tristesa pel fet d’una conseqüència negativa.
⠀
– Obligar-los a estar contents: els nens i nenes han de tenir el seu espai i moment per sentir la tristesa.
⠀
🚨Si després de posar en pràctica aquestes estratègies, el teu fill o filla segueix sentint-se molt trist i això afecta la seva vida diària, ens hem de plantejar visitar un/a psicòleg/a infantil perquè ens ajudi.

La tristesa és una de les emocions més evitades. Tant és així que, veieu normalment persones plorant pel carrer? Segurament la vostra resposta és no. Ara pensem, veiem pel carrer gent enfadada? Segurament sí. I és que l’emoció de la ràbia està molt més permesa que la tristesa.
⠀
📌Quina és la funció de la tristesa?
⠀
– Disminuir el nostre nivell funcional, cosa que fa que tinguem un estat més pausat per poder pensar sobre la situació.
⠀
-Facilitar la introspecció: ens permet analitzar la situació de manera reflexiva.
⠀
-Fomentar el suport social: la conducta que apareix amb la tristesa fa que els altres s’acostin a nosaltres brindant-nos ajuda.
⠀
En conclusió, la tristesa té una funció protectora que ens ajuda a readaptar-nos a les situacions que se’ns presenten.
⠀
Com a adults, segur que reconeixem aquesta emoció en nosaltres, i és important saber que els nens, també la senten, així com no intentar evitar-la, sinó enfrontar-nos-hi i intentar que també ho facin els més petits.
⠀
📌Com es manifesta en els nens? La tristesa en els nens es manifesta de diverses maneres, així podem trobar:
⠀
– Nens decaiguts, que no tenen ganes de fer res, que dormen molt, amb plors freqüents, els costa fer les coses, no volen menjar…
– Nens ansiosos, que mengen en excés, amb problemes de son, irascibles…
⠀
Com veiem, la tristesa en els nens es manifesta de diverses maneres, per això, el més important és que estiguem atents als canvis en els comportaments. Si l’Anna era una nena molt parladora i de sobte es torna introvertida, o si l’Albert a qui abans li encantava sortir amb els amics, ara prefereix quedar-se a casa.
⠀
📌Què posa trist els nens?
⠀
Hem de tenir en compte que allò que posa tristos els adults no és el mateix que allò que posa tristos els nens. Poden sentir-se tristos perquè no l’han deixat jugar a l’esbarjo, perquè ha tret una mala nota, perquè el seu amic s’hi ha enfadat… Hi ha moltes situacions possibles i les hem de validar, sense dir-los que són ximpleries o que no tenen importància.

Segur que heu sentit parlar de les enrabiades i teniu una idea sobre el que són però… Com podem actuar davant d’elles?

Aquí us donem uns consells que ajudaran a augmentar o disminuir les enrabiades, tant en intensitat com en freqüència.
⠀
✅Com ajudar en una enrabiada:
⠀
– Entendre que és una etapa normal del desenvolupament, no ens està intentant fastiguejar, està aprenent a gestionar les seves emocions.
⠀
– Esperar i deixar que es relaxi, perquè pugui aprendre a gestionar els seus enuigs i guanyi autonomia: “t’espero carinyo, quan vulguis, en podem parlar”.
⠀
– Respectar el seu espai, no angoixar. Ni donant sermons ni corporalment, preguntar si vol que se li abraci en lloc de fer-ho directament.
⠀
– Validar la seva emoció: “entenc que sentis enuig” “és normal que sentis aquestes coses”.
⠀
– Després de l’enrabiada, parlar del que ha passat: “quina emoció has sentit, molta ràbia, potser tristesa?”
⠀
⚠️ Com augmentar les enrabiades.
⠀
– Cedir davant la demanda material. El nen o nena aprendrà que mitjançant l’enrabiada pot aconseguir premis “si deixes de plorar t’ho compro”. Això no vol dir no consolar, no abraçar o no fer-li cas, però és important fer això posant límits de manera afectuosa i respectuosa.
⠀
– Dir-li que deixi de plorar. A la llarga aprendrà que no ha d’expressar les seves emocions i sortiran en forma de ràbia: “plorar és de nens petits/es”.
⠀
– Donar sermons i explicacions, ja que, en el moment àlgid de la rebequeria, el nen o nena no ens escoltarà.
⠀
– Cridar o enfadar-se: el nen o nena entendrà que som el model a seguir i que «qui s’enfada més té la raó», facilitant l’aparició de més enrabiades(i més intenses).
⠀
💚 Cada nen i cada nena és diferent i és important adaptar-nos a les vostres necessitats.

Tots i totes hem sentit a parlar de les emocions i els sentiments. Hi pensem com si fossin iguals, però en realitat no és així. Sabeu que és cadascuna? Coneixeu quina és la diferència entre elles? Continua llegint per saber-ho:

🎉L’emoció és la reacció psicofísica davant de determinats estímuls externs o interns. És la reacció immediata que sentim al cos. Per exemple, la sorpresa inicial davant d’un regal inesperat.
💭El sentiment, en canvi, és la suma de l’emoció i el pensament. L’emoció es transforma en sentiment a mesura que hi pensem. Quan pensem en el regal que ens han fet sentim satisfacció, alegria.

Emocions i sentiments es diferencien en diversos aspectes:

🕒 Les emocions són transitòries, duren poc, a diferència dels sentiments, que són més duradors en el temps.
.
📶 Les emocions són més intenses que els sentiments.
.
🧠 Les emocions sorgeixen de manera molt ràpida i inconscientment; en canvi, els sentiments sorgeixen de la interpretació de les emocions, després d’un procés conscient.
.
↪️ Els sentiments sempre apareixen després de l’emoció; podem dir que no hi ha sentiment sense emoció.
.
No totes les persones som capaces de reconèixer i gestionar les emocions. Encara que a la pràctica són difícils de diferenciar, comprendre-les pot ajudar a entendre millor les nostres primeres reaccions emocionals.
. ⠀
Us animeu a estar pendents de les vostres emocions i sentiments al llarg del vostre dia?

Us heu preguntat mai que són les emocions? 🧐
Per a què serveixen i quina funció tenen?
Són el mateix les emocions i els sentiments?
És el mateix l’emoció que la reacció o la ràbia que la violència?

Aquests són temes transversals i cabdals a qualsevol de les intervencions que realitzem a CIM, tant sigui amb infants i joves com amb persones adultes, des de la psicologia, la logopèdia i la mediació, i és per això que volem iniciar les publicacions d’aquest espai durant els pròxims dies amb reflexions, consells, llibres i altres informació sobre les emocions i el treball amb les mateixes per part dels i les diferents professionals del centre.

En les següents publicacions podreu trobar informació sobre com gestionar diferents emocions com, per exemple, la ràbia, la por, la tristesa… 😄😔😖

Una de les emocions que més ens activen i més ens impulsen, és sens dubte, la ràbia. Però, és útil la ràbia? És positiu enfadar-se?

Imagineu que teniu un hort, i que hi dediqueu hores durant setmanes per preparar la terra, comprar i plantar les llavors, regar les plantes, vigilar plagues, podar quan és necessari, posar canyes perquè aquestes creixin, netejar les plantes, aconseguir que apareguin tomàquets, que a aquests els hi doni el sol perquè es posin vermells; I, imagineu que després de tot aquest esforç, de mesos de dur treball, un diumenge al matí, arribeu a l’hort amb tot preparat per recollir els vostres tomàquets… I veieu que no n’hi ha cap, que algú ha passat abans que vosaltres i se’ls ha emportat.

.
Això que ha passat és injust, i és davant la sensació d’injustícia que apareix la ràbia, i la ràbia ens ajuda a posar límits, a protegir el camp perquè no ens puguin robar els tomàquets, a lluitar pels nostres drets.
L’important aquí és, també, aprendre a expressar la ràbia de forma sana i sense fer mal a ningú.
.
I vosaltres? Us heu sentit mai amb molta ràbia, però no ho heu sabut expressar? A vegades heu expressat de formes que no han ajudat a resoldre el conflicte?