Las familias afectadas por Dana han vivido una situación traumática de carácter grave y la mayoría de la población está en “modo” supervivencia. Algunas personas han perdido a seres queridos y todas las posesiones que conformaban su vida: la casa, la ropa, el coche, los negocios…

¿Qué hacer en una situación catastrófica para intentar preservar nuestra salud mental y la de nuestros hijos e hijas?

¿Qué podemos hacer como adultos como autoayuda?

• Seguramente todavía estás en “estado de shock”, respeta las emociones que tengas, haz lo que puedas y se compasivo contigo mismo/mismo.
  Conectado con otras personas, si puedes con la comunidad, la compañía y compartir te ayudará emocionalmente a seguir adelante.
• Pide ayuda si la necesitas en familia, amigos, en la comunidad…
• Intentar mantener un mínimo la rutina de higiene, alimentación y son. Si no tienes hambre come poquito ya menudo.
• Si estás ayudando a los demás respeta momentos de descanso y desconexión para no agotarte.
• Si tienes hijos/hijas dedícales un tiempo, necesitan tu compañía para comprender la situación y sentirse seguros.
• Plantea que hacer día a día, intenta ahora no ir más allá, todo llegará. Si pensamos en todo a la vez nos colapsamos.
• Para controlar la ansiedad concentrarte en cómo respiras e intentar respirar profundamente manteniendo algún mantra mental como: “todo irá bien”, “vamos a salir”, “paso a paso”.
• Mantenerte informada de lo que ocurre a tu alrededor, pero también desconectar si ves que aún te encuentras peor.
• Escribir un pequeño diario (en el móvil…)
• Generalmente, si estás haciendo durante los días tareas de ayuda y limpieza por un lado te sentirás mejor, pero quizás lo que vas viendo te va cargando y necesitas momentos para llorar o desahogarte escribiendo, leyendo, haciendo ejercicio…
• Trate de mantener el pensamiento en positivo, es normal que te sientas indignada y que tengas mucha rabia por lo que ha sucedido, pero si puedes, descansa de la queja y de la crítica y centrado en los aspectos positivos que puedas rescatar de tu día. La solidaridad de la gente, la sonrisa de tu hijo…
• No te pidas más de lo que puedes hacer.

Orientaciones para ayudar a niños, niñas y adolescentes:

Hagamos lo que podemos, seamos compasivos con nosotros mismos.

• Tener en cuenta que los adultos ofrecemos un modelo, así que va la pena intentar gestionar las emociones lo mejor que podamos. También estar con nuestros hijos puede ayudar a calmarnos, serenarnos y sentir momento de tranquilidad en un momento del presente.
• Será normal que los niños y niñas y adolescentes experimenten un desbordamiento emocional. Sentimientos como la inseguridad incertidumbre, el miedo, la rabia, el enfado, la tristeza, y la impotencia pueden estar presentes de forma intensa y de forma simultánea. Estas emociones se manifestarán a través de una desregulación del apetito, el sueño, pueden aparecer pesadillas, también cambios en la conducta (irritabilidad, agresividad…).

Los niños y adolescentes también han perdido muchos su hogar, su escuela. Además algunos de ellos pueden haber perdido a un ser querido.

Muchos adolescentes han perdido su cueva, las pertenencias que les daban estructura y seguridad y además de su hogar.

También han perdido su rutina, el encuentro diario con sus compañeros y amigos; en algunos sitios no tienen conexión a internet.

• Necesitan entender lo ocurrido y mensajes de esperanza y de salida de la situación. Los niños y niñas, los adolescentes nos ven inquietos, preocupados, quizás llorando, es norma. Esto les dará una sensación de seguridad. Trate de responder a todas sus preguntas con sinceridad.
• Una forma de afrontar la situación es hacerles sentir útiles, que sientan que los necesitamos que son importantes para nosotros y para la sociedad y que forman parte de la solución. Ya hemos visto cómo los jóvenes y adolescentes han actuado de forma rápida , empática y responsable.
• Valida las emociones de toda la familia, explica que es normal que aparezcan diferentes emociones y que en ciertos momentos estemos más inquietos, enojados y/o en otros quizás lloramos un poco.
• Los más pequeños necesitarán mucha compañía y proximidad física, abrazos, dormir juntos.
• Busca momentos, aunque sean muy cortos para desconectar del mundo y estar con ellos dando espacios de conexión y expresión y escucha, espacios para jugar, dibujar (si se puede), cantar, contar cuentos lo posible.
• Practica sencillos ejercicios de respiración y relajación «La estrella o el cuadrado». Si dispones de conexión a internet puedes buscar una meditación guiada.
• Trate de que se encuentren con otros amigos, vecinos. Puede que se pueda organizar para cuidar a algunos niños y niñas por turnos hasta que puedan volver a la escuela.
• Dentro de lo posible les va muy bien establecer una rutina, aunque sea el momento de acostarse.
• Evita la sobre información, intenta mantenerlos al margen de más informaciones que puedan ser traumáticas, muertes, enfermedades, problemas económicos, sentimientos de desprotección.

Esperamos que muy pronto pueda reanudar sus vidas y que Dana se convierta en un recuerdo. El recuerdo de una experiencia intensa, pero que lleva el calor de los cientos y miles de personas que se han volcado para ayudar a los necesitados.

Mercedes Soler Soriano

Psicóloga Infanto-Juvenil

✏️Els nens i nenes aprendran:
✴️ Què és l’assetjament escolar?

✴️ Tipologies

✴️ Personatges implicats (víctima, agressor i observadors)

✴️ Com actuar si ets la víctima?

✴️ Com actuar si ets observador?

✴️ Intel·ligència Emocional

✴️ Empatia

✴️ Acceptació i Humilitat

✴️ Les Pors

✴️ Estratègies de prevenció

📜 Metodologia
– Explicació teòrica interactiva
– Visionat vídeo
– Debat
– Dinàmiques experiencials

Si t’interessa que a l’escola dels teus fills/es se’n faci una, pregunta a: contacta@cim-psicologia.com

☎️Truca’ns al 933876050

⏰El nostre horari d’atenció és de dilluns a divendres de 16:00 a 20:00

🔸L’Ansietat social és una por desproporcionada a les situacions d’interacció social. Es creu que allò que es faci en públic serà considerat pels altres inadequat, ridícul o fins i tot, humiliant.

🔸Tot això genera una activació fisiològica intensa que comporta l’evitació d’aquestes situacions.
🔸L’edat mitjana d’inici se situa sobre els 14-16 anys.
🔸Per al tractament d’aquest trastorn es poden fer diferents intervencions com entrenament en habilitats socials, teràpia d’exposició, aprendre tècniques de relaxació i/o teràpia cognitiva-conductual.

⚠️Factors influents

Hi ha diversos factors que poden influir en aquest trastorn com el temperament de la persona, els models d’habilitats socials que es té, la vivència de situacions traumàtiques, l’aprenentatge de creences disfuncionals, la falta d’autoestima, canvis en el context social…

✨ Si en vols més informació, consulta’ns!

Igual que els adults, els nens i nenes presenten molta ansietat, de fet s’estima que entre un 15 i un 20% de nens, nenes i adolescents tenen un trastorn d’ansietat.

Què és l’ansietat?
🌱L’ansietat és una reacció normal i bàsica que s’activa quan sentim que estem davant d’una situació en la qual ens veiem amenaçats o davant d’un perill. Sense ansietat no podríem identificar allò que ens fa por i, per tant, el nostre cos no es podria preparar per afrontar-lo, de manera que té una funció adaptativa.

‼️El problema comença quan aquesta reacció és exagerada i desproporcionada tant a nivell d’intensitat com de freqüència i durada. Així mateix, és signe d’alerta quan es presenta sense haver-hi cap motiu que la desencadeni, a través del pensament i la imaginació.!!

Són diversos els trastorns d’ansietat que es coneixen i, per tant, moltes maneres en què es poden expressar. Per identificar que el nostre fill/a pateix ansietat és important estar atents als CANVIS que mostra.

Els símptomes són diversos, tot i això n’hi ha alguns que es repeteixen, aquests són alguns d’ells:
▪️Problemes en el somni.😴
▪️Somatització (nàusees, vòmits, mal de budell, mals de cap). 😖
▪️Canvis a la gana.😋
▪️Preocupacions constants.
▪️Inquietud, nerviosisme, excessiva necessitat de moure’s. 😵‍💫
▪️Aparició de pors que anteriorment no es tenien. 😰
▪️Problemes de concentració.
▪️Canvis en l’humor manifestats en forma de rebequeries, plor, tristesa…
▪️Respiració agitada, dificultat per respirar, tensió.

🌟Com ajudem a transitar aquesta sensació d’angoixa?🌟
RECORDA que els adults no som més que el mirall on es miren els nostres fills i filles. És primordial començar per servir com a models de conducta, hem de ser-ne un bon exemple.
A més…
🔸Crea un ambient de confiança.
🔸Ajuda’l a entendre què li passa i anima a afrontar la seva por.
🔸Enforteix la seva autoestima: reconeix els seus èxits i esforços. 💪🏼
🔸Fes-li saber que pot confiar en tu.

🔆Què és l’autoestima?🔆
L’autoestima és la valoració que fem d’un mateix en relació amb diverses variables que configuren la nostra personalitat. Aquesta valoració pot variar amb l’edat i segons les característiques de cada persona. Aquesta fluctua amb els esdeveniments de la vida i depèn del context.

Què incideix a la nostra autoestima?
🪞Aspecte Físic.
🤝Fortaleses i debilitats personals.
📚Competències acadèmiques.
💬Opinió dels altres sobre un mateix.
👩🏻‍🤝‍👨🏽Habilitats socials.

Característiques d’una autoestima alta:
🔸Afronta nous desafiaments.
🔸Seguretat en si mateixos.
🔸Toleren el fracàs.
🔸Reconeix tant les seves fortaleses com debilitats.

🔸Autosuficients.
🔸Establir relacions sanes.
Característiques d’una autoestima baixa:
🔹Por al desconegut.
🔹Inseguretat.
🔹Baixa tolerància a la frustració.
🔹No aprecien les seves fortaleses.
🔹Influenciables.
🔹Establir relacions dependents.

Com ajudar els nostres fills i filles a construir una bona autoestima?
⭐Reconéixer les seues fortaleses i debilitats.
⭐Corregir l’error, no la persona: Centrar-se en la conducta i no emetre judicis de valor sobre el nen o la nena.
⭐Permetre equivocar-se: Hem de fomentar que els nostres fills i filles experimentin amb nous reptes i donar-los suport fins i tot quan s’equivoquen.
⭐Valorar l’esforç, no el resultat: és fonamental que valorem l’esforç dels nens, fins i tot en cas que l’objectiu no l’hagi pogut realitzar amb èxit.
⭐Demostrar el nostre amor i suport incondicional.

❓Les altes capacitats són un conjunt de característiques que impliquen utilitzar la intel·ligència d’una manera diferent. A diferència de fa uns anys, quan les altes capacitats se centraven només en les habilitats cognitives, actualment també es dóna importància a les emocions i la creativitat.

🔸Els nens amb altes capacitats comparteixen una sèrie de característiques:
-Alt potencial intel·lectual i creatiu.
– Alta sensibilitat emocional i perceptiva.
– Són curiosos i observadors.
– Aprenentatge ràpid d’allò que els interessa.
– Pensament crític i profund (temes abstractes o transcendentals).
– Reaccions emocionals intenses davant de fets quotidians.
– Alta exigència amb ells mateixos i/o amb els altres.
– Dificultats per acceptar l’autoritat.
– Empatia i/o elevat sentit de la justícia.

🔎Es poden començar a detectar a partir dels 4 anys, abans dels 11 anys parlem d’un perfil precoç. Posteriorment, ens podem trobar davant de nens talentosos que poden ser talents simples o complexos segons les aptituds que hi dominin, o de nens superdotats, que tenen un potencial elevat a totes les àrees cognitives i creatives.

👨‍👧Com acompanyar les Altes Capacitats?
Cal comprendre com se sent el nen, validar allò que sent i ajudar-lo a canalitzar les seves emocions, en comptes de minimitzar-lo, ja que així és com farem que confiï en allò que sent i que se senti acompanyat. Si creus que el teu fill/a té altes capacitats pots consultar amb els nostres especialistes especialitzats,
Una abraçada🥰.

El TDAH és un dels trastorns amb més prevalença dels darrers anys.

Als espais de reeducació psicològica de CIM utilitzem estratègies concretes per treballar i millorar els seus 3 principals símptomes (Inatenció, Hiperactivitat i Impulsivitat). Es fa un treball en relació amb:

⏰ Els hàbits i els temps dels nens per fomentar un bon ambient d’estudi i aprenentatge. Es fomenta l’ús d’horaris de treball i planificació mensual, setmanal i diària de l’agenda segons les activitats acadèmiques.

📚 S’ensenyen tècniques i estratègies d’estudis: cercar un espai il·luminat, amb cadira còmoda, sense distractors. Es treballa amb la realització de resums, esquemes, identificar idees principals, utilització de diversos colors segons l’estil d’aprenentatge més bo per al nen/a. També s’usen fitxes d’autoinstruccions individualitzades per guiar l’activitat/tasca/examen que ha de fer el nen/a.

🌟 Reduir conductes desafiadores i inadequades, conversant sobre elles i lliurant reforços positius: mantenir-se asseguts a la cadira, pensar abans de parlar i respondre, finalitzar les seves tasques, respectar torns, aprendre a demanar les coses, seguir instruccions, entre d’altres.

Es reforcen les conductes apropiades que faciliten l’adaptació del nen en el context i el mateix procés d’aprenentatge, identificant-ne les capacitats i habilitats, per així lliurar-los reforç positiu, reforçar-les, potenciar-les i anar desenvolupant més seguretat al moment de treballar. El que alhora sol millorar el concepte que tenen de si mateixos i la seva autoestima.

De què tracta la discalcúlia?
🔍 És un trastorn específic de l’aprenentatge caracteritzat per les dificultats per fer càlculs matemàtics i comprendre’ls. Aquesta àrea es veu afectada de manera significativa al rendiment escolar ia les activitats de la vida quotidiana que requereixen capacitat per al càlcul.
🔍 També conegut com a Trastorn específic del càlcul, que en simples paraules, és la dificultat per comprendre conceptes matemàtics i seqüències de fets o informació. A més de dificultat a reconèixer símbols matemàtics i numèrics, alinear números o inserir decimals, aprendre les taules de multiplicar o manejar regles aritmètiques.
⚠️A què estar atents amb els nostres nens i nenes?⚠️
🚸 Senyals dins de l’escola:
– Dificultats per reconèixer números.
– Trigar més a aprendre a comptar.
– Tenir dificultat per connectar els símbols numèrics (5) amb les paraules corresponents (cinc).
– Tenir dificultats per fer càlculs mentals.
– Confondre els números i signes matemàtics.
🏡 Senyals fora de l’escola:
– Dificultats per recordar números (codis postals, números de telèfon o el marcador als jocs).
– Experimenten desafiaments amb qüestions de diners, com calcular quant és el canvi, comptar bitllets, calcular una propina, dividir el compte o estimar quant costarà alguna cosa.
– Dificultats per comprendre la longitud de les distàncies i quant de temps prendrà arribar d’un lloc a l’altre.
– Dificultat per llegir els rellotges i dir lhora.
💡Quines estratègies podem utilitzar?
– Ensenyar des del més concret al més abstracte.
– Dissenyar adequacions de l’aprenentatge que convidin el nen o la nena a comprendre mitjançant l’experimentació i l’ús dels sentits.
– Prioritzar la comprensió de conceptes abans que els processos de mecanització.
– Ensenyar les regles logicomatemàtiques des d’una perspectiva pràctica.
– Reconèixer i reforçar les moltes altres habilitats i destreses dels infants. Si tens algun dubte ens pots consultar, t’ajudarem💪🏼👏

Tal com expliquem a l’anterior post, la tristesa, igual que les altres emocions, té la seva funció i per tant, és molt important que escoltem què ens vol dir.
⠀
Com a pares és molt difícil veure els nostres fills o filles tristos i podem sentir que no sabem com actuar amb ells. Per això us donem unes estratègies que us poden ajudar:
⠀
💫 Normalitzar la tristesa: és normal que no vulguis veure el teu fill/a trist però la millor solució no és intentar evitar-la sinó normalitzar-la com una emoció més.
⠀
💫 Escoltar: Si bé és cert que els adolescents poden tancar-se més, és important que sàpiguen que hi som per escoltar-los, encara que en aquell moment no volen obrir-se.
⠀
💫 Respectar el que necessitin: alguns nens i nenes necessiten abraçades o demanaran estar sols. Hem de respectar el que necessitin, indicant-los que hi sou.
⠀
💫 Ajudar a identificar la seva emoció: podem ajudar a expressar què està sentint i identificant les seves emocions mitjançant dibuixos, jocs, conversa amb ells…
⠀
💫 Validar la seva emoció: amb expressions com “entenc que et sentis així”.
⠀
💫 Ser un model per al teu fill o filla: si tu mostres la tristesa i parles sobre ella, ells també ho faran.
⠀
Us volem compartir també algunes coses que podem fer que no ajuden a poder gestionar de manera correcta la tristesa.
⠀
– No preguntar-los com se senten: encara que podem pensar que és una forma de respecte per les seves emocions, els nens i adolescents necessiten saber que ens preocupem i si no ho fem, es poden crear altres idees.
⠀
– Renyar-los o castigar-los: és important que el fet d’estar tristos no generi més tristesa pel fet d’una conseqüència negativa.
⠀
– Obligar-los a estar contents: els nens i nenes han de tenir el seu espai i moment per sentir la tristesa.
⠀
🚨Si després de posar en pràctica aquestes estratègies, el teu fill o filla segueix sentint-se molt trist i això afecta la seva vida diària, ens hem de plantejar visitar un/a psicòleg/a infantil perquè ens ajudi.

La tristesa és una de les emocions més evitades. Tant és així que, veieu normalment persones plorant pel carrer? Segurament la vostra resposta és no. Ara pensem, veiem pel carrer gent enfadada? Segurament sí. I és que l’emoció de la ràbia està molt més permesa que la tristesa.
⠀
📌Quina és la funció de la tristesa?
⠀
– Disminuir el nostre nivell funcional, cosa que fa que tinguem un estat més pausat per poder pensar sobre la situació.
⠀
-Facilitar la introspecció: ens permet analitzar la situació de manera reflexiva.
⠀
-Fomentar el suport social: la conducta que apareix amb la tristesa fa que els altres s’acostin a nosaltres brindant-nos ajuda.
⠀
En conclusió, la tristesa té una funció protectora que ens ajuda a readaptar-nos a les situacions que se’ns presenten.
⠀
Com a adults, segur que reconeixem aquesta emoció en nosaltres, i és important saber que els nens, també la senten, així com no intentar evitar-la, sinó enfrontar-nos-hi i intentar que també ho facin els més petits.
⠀
📌Com es manifesta en els nens? La tristesa en els nens es manifesta de diverses maneres, així podem trobar:
⠀
– Nens decaiguts, que no tenen ganes de fer res, que dormen molt, amb plors freqüents, els costa fer les coses, no volen menjar…
– Nens ansiosos, que mengen en excés, amb problemes de son, irascibles…
⠀
Com veiem, la tristesa en els nens es manifesta de diverses maneres, per això, el més important és que estiguem atents als canvis en els comportaments. Si l’Anna era una nena molt parladora i de sobte es torna introvertida, o si l’Albert a qui abans li encantava sortir amb els amics, ara prefereix quedar-se a casa.
⠀
📌Què posa trist els nens?
⠀
Hem de tenir en compte que allò que posa tristos els adults no és el mateix que allò que posa tristos els nens. Poden sentir-se tristos perquè no l’han deixat jugar a l’esbarjo, perquè ha tret una mala nota, perquè el seu amic s’hi ha enfadat… Hi ha moltes situacions possibles i les hem de validar, sense dir-los que són ximpleries o que no tenen importància.