Igual que els adults, els nens i nenes presenten molta ansietat, de fet s’estima que entre un 15 i un 20% de nens, nenes i adolescents tenen un trastorn d’ansietat.

Què és l’ansietat?
🌱L’ansietat és una reacció normal i bàsica que s’activa quan sentim que estem davant d’una situació en la qual ens veiem amenaçats o davant d’un perill. Sense ansietat no podríem identificar allò que ens fa por i, per tant, el nostre cos no es podria preparar per afrontar-lo, de manera que té una funció adaptativa.

‼️El problema comença quan aquesta reacció és exagerada i desproporcionada tant a nivell d’intensitat com de freqüència i durada. Així mateix, és signe d’alerta quan es presenta sense haver-hi cap motiu que la desencadeni, a través del pensament i la imaginació.!!

Són diversos els trastorns d’ansietat que es coneixen i, per tant, moltes maneres en què es poden expressar. Per identificar que el nostre fill/a pateix ansietat és important estar atents als CANVIS que mostra.

Els símptomes són diversos, tot i això n’hi ha alguns que es repeteixen, aquests són alguns d’ells:
▪️Problemes en el somni.😴
▪️Somatització (nàusees, vòmits, mal de budell, mals de cap). 😖
▪️Canvis a la gana.😋
▪️Preocupacions constants.
▪️Inquietud, nerviosisme, excessiva necessitat de moure’s. 😵‍💫
▪️Aparició de pors que anteriorment no es tenien. 😰
▪️Problemes de concentració.
▪️Canvis en l’humor manifestats en forma de rebequeries, plor, tristesa…
▪️Respiració agitada, dificultat per respirar, tensió.

🌟Com ajudem a transitar aquesta sensació d’angoixa?🌟
RECORDA que els adults no som més que el mirall on es miren els nostres fills i filles. És primordial començar per servir com a models de conducta, hem de ser-ne un bon exemple.
A més…
🔸Crea un ambient de confiança.
🔸Ajuda’l a entendre què li passa i anima a afrontar la seva por.
🔸Enforteix la seva autoestima: reconeix els seus èxits i esforços. 💪🏼
🔸Fes-li saber que pot confiar en tu.

Ja sabem que la por te una funció i que existeixen unes pors evolutives que aniran desapareixen però, puc fer alguna cosa com a pare o mare, per ajudar a enfrontar aquestes pors al meu fill o filla? Et donem alguns consells que us ajudaran.

• Parlar de les pors amb naturalitat: permetre’ls que s’expressin i que intentin comprendre el què és la por. En deixar-los parlar de les seves emocions els propis nens normalitzen la situació, se senten escoltats i això els ajuda a tranquil·litzar-se.

• Intentar comprendre-ho: com a adults hem de parar esment al que el nen ens explica, sense jutjar ni ridiculitzar la seva por, només així sabrem què és el que necessita i què podem fer per a fer-li sentir millor.

• Evitar utilitzar la por com a aprenentatge: utilitzant la por com amenaça pot fer que les pors que volem eliminar augmentin sense adonar-nos.

• Ajudar-los a desenvolupar la seva autonomia: quan el nen reforça la seva autoestima, comença a confiar més en si mateix i a tenir una certa autonomia, aquestes pors evolutives van desapareixent. Per això és important fomentar aquesta autonomia, evitant la sobreprotecció.

• Ser aquí per a ajudar-los i donar-los ànim: per als més petits, saber que l’entens i que li dónes suport és molt important. Donar-los ànims i parlar amb ells perquè comprenguin que és normal sentir por a vegades, o donar-los suport i valorar aquests petits assoliments relacionats amb les seves pors, els permetrà tenir un bon desenvolupament emocional.

• Tenir molta paciència: no hem de pressionar al nen perquè superi com més aviat millor les seves pors. Aquestes pors formen part del seu procés evolutiu i pot ser que algun trigui més que un altre. Per això és important donar-los el temps que cadascun necessiti per a superar la seva por i mostrar-nos disponibles per a ajudar-los a aconseguir-lo a poc a poc.

Són importantes sin duda y vamos a ver la estrategia de «la hora de los deberes». Tambien las reflexiones psicologicas del contexto actual del COVID-19  y sobre todo de las emociones.

Terapia Online

El pasado miércoles, Verònica Soler, mediadora de la Cumbre Psicología Badalona y la Cooperativa Ohana, va asistir al programa de actualidad Badalona 360 de Badalona Televisión para explicar qué es la mediación y destacar las principales características.
Si queréis ver el programa accedéis en el siguiente enlace y veáis a partir del Minuto 1:35:34 http://bdncom.alacarta.cat/badalona-tres60/capitol/22-de-gener-de-2020-tres60

Llega la Navidad y por tanto toca despedirnos hasta enero!

Proponemos, al igual que en nuestro grupo de TAEE del Jesús María de Badalona, ​​que os sentéis unos minutos al día con vuestros hijos y habléis de cómo os sentís y así escuchéis qué emociones y sentimientos están viviendo ellos. Con esta tarea creamos un vínculo especial, desarrollamos la identificación emocional y la empatía. Muy buenas fiestas!!!

Cristina Pérez – Psicóloga infanto-juvenil (Equipo CIM)

Mi padre

Hay padres permisivos y otros más restrictivos

Algunos pautan normas y otros son más asertivos.

Unos saben escuchar y otros son más de hablar.

Los hay coherentes, amorosos, juguetones, curiosos…

Los hay intelectuales y los emocionalmente inteligentes.

Todos tenemos un padre. Más de un estilo o de otro. Y no importa como sean ellos o como seamos nosotros. Lo verdaderamente importante es que nos han dado la vida.

Hoy es un gran día para agradecerles poder jugar en el gran juego de la vida.

MUCHAS GRACIAS PAPA!!!

Anna Vinyals

Desde el Centro CIM queremos celebrar el día de la Logopedia, celebrado por toda Europa, para mostrar la importancia de esta disciplina, aquí os dejamos tres apartados sobre el tema que tratamos hoy.

Qué es el Día Europeo de Terapia de la Parla y el Lenguaje?

Quién son los grupos destinatarios de este día?

Cuáles son los beneficios de la celebración del Día Europeo de la Logopedia?

Llegir entrada

El Trastorno del Espectro Autista (TEA), y el Síndrome de Asperger (SA) en concreto, son trastornos que afectan al neurodesarrollo, una variación del desarrollo que nos acompaña durante toda la vida. Influye en la forma en que damos sentido a aquello que nos rodea, procesamos la información y nos relacionamos con nuestro mundo.

Llegir entrada

El primer implante coclear se instaló el 25 de Febrero de 1957, es por este motivo que se celebra cada 25 de Febrero su Día Internacional, del que ya hace 61 años, (en España hace 33). Se instaló por los doctores franceses Djourno y Eyres. Consta de un hilo de cobre dentro del oído interno del paciente, haciendo así que pueda  ser capaz de percibir el ritmo del lenguaje.

El implante es el dispositivo que a día de hoy hace posible la audición en todo el mundo alrededor de 325.000 personas con sorderas profundas neurosensoriales bilaterales (cerca de los 13.500 son de nuestro país, casi la mitad son niños).

Llegir entrada

En las últimas sesiones del TAEE en la escula Lola Anglada de Tiana, hemos querido romper con la dinámica habitual i aprovechar para realizar pequeñas sesiones de cine con nuestros alumnos y alumnas.

Llegir entrada