Què és?

🔹La fòbia escolar és la incapacitat total o parcial d’un infant per anar a l’escola com a conseqüència d’una por irracional a algun aspecte relacionat amb la situació escolar.

Què passa?
🔹Normalment es presenta com una ansietat anticipatòria i l’infant experimenta símptomes com mal de cap o de panxa, vòmits, tremolors, etc. Aquest malestar fa que l’infant es quedi a casa i així eviti la situació que l’angoixa, però com a conseqüència, es reforça la fòbia.

Per què passa?

🔹Aquesta por irracional a anar a l’escola està relacionada amb factors psicosocials relacionats amb la vida acadèmica com: els canvis d’escola, la repetició de curs, el fracàs acadèmic, la falta d’habilitats socials, la por a fer el ridícul, a ser rebutjat, una mala experiència, la fòbia social o el bullying.

Què podem fer? 
🔹Si ens trobem en aquesta situació amb els nostres fills, hem de mostrar una actitud comprensiva i d’acceptació respecte el seu malestar, però no s’ha de permetre l’evitació d’anar a l’escola.
🔹Amb l’ajuda d’un professional es poden dur a terme diverses estratègies d’intervenció, les que han demostrat ser més efectives són aquelles de caire cognitiu-conductual, com pot ser la teràpia d’exposició progressiva.

✨Si et trobes en aquesta situació, demana ajuda!

✏️Els nens i nenes aprendran:
✴️ Què és l’assetjament escolar?

✴️ Tipologies

✴️ Personatges implicats (víctima, agressor i observadors)

✴️ Com actuar si ets la víctima?

✴️ Com actuar si ets observador?

✴️ Intel·ligència Emocional

✴️ Empatia

✴️ Acceptació i Humilitat

✴️ Les Pors

✴️ Estratègies de prevenció

📜 Metodologia
– Explicació teòrica interactiva
– Visionat vídeo
– Debat
– Dinàmiques experiencials

Si t’interessa que a l’escola dels teus fills/es se’n faci una, pregunta a: contacta@cim-psicologia.com

☎️Truca’ns al 933876050

⏰El nostre horari d’atenció és de dilluns a divendres de 16:00 a 20:00

🔸L’Ansietat social és una por desproporcionada a les situacions d’interacció social. Es creu que allò que es faci en públic serà considerat pels altres inadequat, ridícul o fins i tot, humiliant.

🔸Tot això genera una activació fisiològica intensa que comporta l’evitació d’aquestes situacions.
🔸L’edat mitjana d’inici se situa sobre els 14-16 anys.
🔸Per al tractament d’aquest trastorn es poden fer diferents intervencions com entrenament en habilitats socials, teràpia d’exposició, aprendre tècniques de relaxació i/o teràpia cognitiva-conductual.

⚠️Factors influents

Hi ha diversos factors que poden influir en aquest trastorn com el temperament de la persona, els models d’habilitats socials que es té, la vivència de situacions traumàtiques, l’aprenentatge de creences disfuncionals, la falta d’autoestima, canvis en el context social…

✨ Si en vols més informació, consulta’ns!

· Alguns MITES sobre la dislèxia:

«Si jo tinc dislèxia la meva filla/o tindrà dislèxia»

«És una malaltia i per tant es pot curar amb el temps o amb un tractament adequat»

«Tenir dislèxia significa ser menys intel·ligent»

«La dislèxia no es manifesta fins que el nen/a comença la primària»

«Si llegís més, no tindria dislèxia»

Aquests són alguns dels molts mites que s’associen a la dislèxia. Però no deixen de ser això, mites.
⠀
· Cap d’aquestes afirmacions són certes, per això comencem a desmitificar…
⠀
🔹 NO, si tu tens dislèxia, el teu fill o filla no ha de tenir dislèxia. Els antecedents familiars no asseguren que un/a nen/a tingui dislèxia, però sí que ho fan vulnerable.
⠀
🔹 La ​​dislèxia no és una malaltia i per tant no es pot curar. Tot i així, si intervenim de manera precoç i realitzem un tractament adequat, el grau de millora serà més gran.
⠀
🔹 Un dels criteris per poder establir un diagnòstic de dislèxia és el següent: «Les dificultats d’aprenentatge no s’expliquen millor per altres causes: deficiències intel·lectuals (Coeficient Intel·lectual > 70)». Per tant, NO. Tenir dislèxia no té relació amb ser més o menys intel·ligent.
⠀
🔹 És important no esperar fins que el nen tingui una certa edat, així doncs, si detectes possibles signes de dislèxia, acudeix a un professional, LA DETECCIÓ PRECOÇ ÉS FONAMENTAL.
⠀
🔹 Tenir un bon hàbit de lectura ajudarà que el pronòstic sigui favorable per al nen o nena però haver llegit més no hauria suposat la no aparició daquest trastorn.
⠀
💭 Aleshores, què és la dislèxia?
⠀
La dislèxia és una dificultat específica de l’aprenentatge del llenguatge escrit d’origen neurobiològic, que es caracteritza per problemes en el reconeixement fluid de les paraules, l’ortografia i la descodificació. És una dificultat inesperada que es dóna a l’hora d’aprendre a llegir que presenten alguns nens i nenes amb intel·ligència, motivació i escolarització adequades.
⠀
⚠️ Són molts els factors que afecten els nivells d’autoestima i ansietat d’aquests nens i nenes, però un d’ells parteix d’aquestes creences falses que s’han anat difonent i estenent amb el temps. Per això és important comptar amb la informació adequada, així podrem ajudar a millorar el seu rendiment escolar i benestar general.

La por és una de les emocions que més ens preocupen i que intentem evitar. Però, és útil la por? Ens serveix d’alguna cosa?
⠀
📌 Doncs si, la por té un paper molt important en les nostres vides i es que, és fonamental per la nostra supervivència. Si els humans no sentíssim mai por ens posaríem en perill constantment i acabaríem morint. La reacció de por que tenim davant una amenaça imminent és el que ens fa retirar-nos d’aquesta situació.
⠀
🐺Imaginem que no tinguéssim por a un llop. En el cas que ens trobéssim davant d’aquest, no intentaríem posar-nos fora de perill.
⠀
Davant d’aquest llop, en canvi, el nostre cos es prepara per sortir de la situació. Se’ns dilaten les pupil·les per poder veure millor, la sang es dirigeix cap a les extremitats inferiors perquè puguem córrer, el cor comença a bategar més fort per poder enviar sang més ràpid a les cames… Com veiem, totes aquestes sensacions tenen la seva funció.
⠀
La por, per tant, ens és de gran utilitat com a mecanisme adaptatiu. Fonamentalment, ens serveix per a reaccionar i escapar de qualsevol situació que simbolitzi un perill per a nosaltres, sigui real o imaginari. És com si pitgéssim un botó i tot el nostre cos es posés en estat d’alerta, preparat per a actuar, ja sigui per a fugir, per a enfrontar-nos o per a quedar-nos immòbils davant l’amenaça.
⠀
Una gran sensació de malestar ens pot abordar, però malgrat ser una emoció desagradable, sense ella no podríem viure.