Mare, en Manel no em fa cas! No vol jugar amb mi…. I estic sol I aburrit…
Carles, el teu germà està creixent i va veient món amb la seva pròpia mirada. És com si aprengués a caminar per primera vegada, com fan els bebitos, que a vegades demanen que un adult els doni la mà, en altres ocasions ho fan sols i es queden aturats sense saber on anar i altres vegades s’entrebanquen i cauen perquè tenien massa pressa o perquè estaven insegurs… però al final tots acaben arribant a l’objectiu final. En Manel acabarà caminant per si sol. De bebè havíem d’escoltar els seus plors quan queia i ara hem d’escoltar les seves queixes o el seu silenci…

Però, mare, està enfadat amb mi? Es tanca a la seva habitació i no compartiex el que està mirant a l’ordinador… Quan li explico coses no m’escolta!!! A vegades s’enfada amb mi i no m’agrada. No ho entenc!!!
Encara que ho sembli, ni està enfadat amb tu ni està enfadat amb el pare o amb mi. Més aviat està desorientat, espantat alhora que intrigat i il·lusionat per aquest moment que està ara vivint. I l’atrau tant, que s’aïlla en aquest nou món seu. A nosaltres, que formem part del seu antic món, ens deixa una mica «aparcats» i quan se senti segur d’aquesta nova realitat, ens tornarà a tenir en compte i podrà ajuntar aquests dos espais.
Jo no li faria mai això a ningú!!! El trobo molt a faltar! Trigarà molt a estar normal?
Normal!?!? Jajaja. Ai Carles…. quan en Manel estigui «normal» el que estaràs superadolescent seràs tu. I ja et dic jo que també estaràs pendent dels teus amics i de les teves noves històries. És el normal i així és com ha de ser… Entenc que el trobis a faltar: ja no pots fer amb ell totes les coses que fèieu abans. Jo puc intentar aprendre a fer-ne algunes i d’altres vegades, et tocarà jugar sol. També et dic que haurem de fer-li saber a Manel que nosaltres tenim ganes d’aprendre i compartir tot allò nou que ell vulgui. A poc a poc…
L’adolescència, temps «tempestuós» de la persona que es troba en aquesta època i dels qui conviuen amb ell o amb ella… Però com sempre, després de la tempesta arriba la calma i al CIM som especialistes a fer que les tempestes siguin el més suaus possibles i que la calma arribi abans.
Anna Viñals Sala