– De què tens por?
– Em fa por el llop que hi ha dins l’armari.
– No hi ha cap llop a l’armari.
Començo a treure tota la roba del nen, m’acabo ficant a dins de l’armari i repeteixo una nit més allò de “ho veus? no hi ha ningú aquí dins!» I en tancar les portes de l’armari sé que el meu fill tornarà a pensar: «els papes diuen que no, però el llop està a l’armari”.

Sembla una situació absurda o de poca importancia, però hem de tenir en compte que les pors són molt viscerals, estan molt arrelades a l’interior de la persona i no entren en raó a partir de la lògica. Aquesta història i moltes altres diferents són una petita part de cadascú i si no es tracten de la forma correcta quan un és petit, amb els anys i quan menys s’ho espera un mateix, es troba amb reptes que costa saber afrontar o fins i tot que fan por, com per exemple començar una feina nova o marxar fora de la ciutat on un ha nascut.
Les pors les hem d’atendre des de la vessant emocional i acceptar que són una part de “l’equipatge” que utilitzem al llarg de la vida. No hem de voler apartar el món de la por de nosaltres, ja que per exemple, no seríem capaços de girar la cantonada de casa sense mirar a banda i banda del carrer, on passen cotxes, abans de creuar.
Per fer front a aquestes situacions, bastant habituals a les famílies amb nens, es necessita conèixer el llenguatge de les pors així com el llenguatge dels més petits de la casa.
Aquí, al CIM, parlem aquest idioma.
Anna Viñals Sala
Psicòloga sanitaria

CIM Centre de Piscologia i Logopèdia: Tel. 933876050 - contacta@cim-psicologia.com