Hi ha moments a la vida que sentim que hem arribat a un camí sense sortida. Moments en què, quan creiem que hi hauríem de trobar portes, ens topem amb mur ben alt davant nostre. Però el que hem de saber és que les portes realment hi són.
És la cortina de fum que hi ha entre les portes i jo la que no em deixa veure aquestes sortides, i el que he de fer és trobar la forma de dissipar aquest fum. Només així tindré clara consciència de què hi ha tantes portes com les que sóc capaç de generar. Puc obrir totes les portes que em proposi i puc traspassar les que més em convencin, sabent que sempre tinc l’opció de tancar «la porta d’aquest moment» i traspassar-ne una altra. I per descomptat, ningú millor que jo sabrà quina és la porta que he d’escollir. Ningú millor que jo sabrà quin és el camí pel què vull caminar.
Això només ho sabré fer quan la tríada de el que jo vull, el que jo tinc i el que jo em permeto estiguin equilibrades.
Et ve de gust fer un viatge meravellós a la recerca de l’equilibri intern? Si necessites un guia per pujar la teva pròpia muntanya, aquí estem nosaltres. Ens permets ser el teus «sherpes»?
Anna Viñals Sala
Psicòloga sanitaria (Col. 7361)