S’acosta la recta final del curs escolar i a primer de primària hi ha alumnes que encara no han pogut assolir alguns dels coneixements bàsics que s’han impartit aquests darrers mesos a les aules i que són necessaris per poder seguir amb els curosos vinents.
Els pares amb sorpresa es pregunten perquè els seus nens s’han quedat estancats en aquest punt, tenint en compte que en principi s’ha treballat bé durant el curs i seguint les indicacions del mestre, el seu àmbit familiar és l’adequat i el seu fill o filla està sa a nivell biològic.

Llavors, on està el problema?
El nostre Sistema Educatiu fixa una sèrie d’objectius per curs que es consideren bàsics per poder anar superant els aprenentatges de cara a un futur, però sembla que hi ha alumnes que no són capaços d’assolir-los ja en etapes molt tendres, com és el primer curs de primària. Dins del sistema educatiu es tenen presents alguns aspectes característics de l’alumne com l’edat en la qual s’ha incorporat al Sistema Educatiu, si procedeix d’altres cultures, si tenen algun tipus de patologia física o alguna deficiència per a dur a terme alguna adaptació com per exemple un Pla Individualitzat (PI). Però sembla que hi ha característiques de l’alumne molt més bàsiques que encara no es contemplen i que caldria tenir presents, ja que són indispensables perquè els nens puguin adquirir els nivells bàsics d’aprenentatges en la lecto-escriptura i les matemàtiques, com és el seu nivell de maduresa i d’organització neurofuncional.
I què és l’organització neurofuncional?
L’organització neurofuncional és la nostra organització lateral. Per tenir una lateralitat definida s’ha de tenir una maduresa a nivell neurofuncional. La lateralitat és la distribució ordenada de les funcions entre els dos hemisferis cerebrals que són sempre complementaris. Les persones tenim un predomini de la utilització d’un costat o un altre del cos (dret o esquerre) per determinades accions, això és a causa de la distribució de funcions que s’estableixen entre un hemisferi cerebral i l’altre. Aquest procés maduratiu s’activa entre els 3 i els 5 anys i s’acaba de desenvolupar als 12 -14 anys.
Sempre que hi ha una falta de definició lateral es produeix per un bloqueig durant les etapes primerenques del desenvolupament. Aquest fet produeix dificultats en l’adquisició dels aprenentatges, ja que hi ha confusió i desordre en el moment de l’entrada i posterior arxiu en el nostre cervell dels codis que conformen les lletres i números. Això és degut a que els hemisferis cerebrals encarregats de la coordinació de les activitats sensori-motrius i de la codificació, organització i emmagatzematge d’informació, entren en conflicte entre sí a l’hora de funcionar.

A conseqüència de tot aquest retard maduratiu, quan és l’inici de la lectura i l’escriptura, l’alumne té moltes dificultats per seguir el grup classe, quedant enrere, per tant és important que el nostre sistema nerviós estigui ordenat jeràrquicament i tingui unes coordenades ben establertes.
Per aquest motiu i partint sempre de la base de què cada alumne és únic i té un temps de desenvolupament i aprenentatge diferent, tindrem en compte dos tipus d’alumnes que podem detectar de forma precoç a les aules:

1. Els nens que necessitaran més temps per adquirir aprenentatges, ja que per edat han tingut menys temps, per adquirir el nivell de maduresa neurofuncional pel seu curs escolar (normalment nascuts de novembre a desembre). Aquests alumnes es posen posteriorment al nivell de classe o van “trampejant” però van seguint el grup classe.
2. Els nens que amb el temps no evolucionen perquè no tenen el nivell de maduresa neurofuncional i per tant no tenen una lateralització establerta. Aquests alumnes són els que al 3r trimestre de 1r de Primària mostren clares dificultats en els aprenentatges bàsics. (Alerta! En aquest punt podem trobar també pares que no veuen el cas fill tant greu i van passant de cursos, sense tenir assolits els coneixements bàsics.)

Quan no hi ha una lateralitat ben definida, els nens acostumen a passar-ho malament a classe i a casa, i en moltes ocasions es bloquegen o presenten aversió davant de moltes tasques, entre altres. Tot això acaba afectant la seva autoestima, confiança i abandonen davant de la frustració. Ho poden fer amb una conducta més de «passotisme», retraïment, hiperactiva o una conducta més disruptiva, per mitjà de l’oposició o l’enuig.
Per tot això, durant l’últim curs d’educació infantil, si es veuen indicis de nens amb alguna dificultat en els aprenentatges o en el desenvolupament psicomotor, es recomana fer un treball de prevenció i descartar que hi hagi un retard en la maduració neurofuncional o un problema de visió, que pot ser un dels altres motius pels quals un alumne no tingui una adquisició dels aprenentatges normoevolutiva. Al CIM diagnostiquem i tractem aquestes dificultats. 
Laia Alonso Gumà
Psicòloga especialitzada en Psicomotricitat. Col. 23.961

CIM Centre de Piscologia i Logopèdia: Tel. 933876050 - contacta@cim-psicologia.com