Avui parlarem d’un dels temes que més tractem logopedicament al CIM, es tracta de les DISLALIES, (una afectació coneguda per tots, com “El meu fill no sap dir la R, o no li surt correctament la S, Z…”)
Les dislàlies són alteracions en l’articulació d’algun o alguns fonemes bé per l’absència o l’alteració d’alguns sons concrets de la parla o per la substitució d’aquests fonemes per uns altres, de forma improcedent en persones que no mostren patologies del sistema nerviós central, ni en els òrgans fono- articulatoris a nivell anatòmic.

Pares, no patiu: Si preguntem a qualsevol professor pels problemes de llenguatge dels seus alumnes, en un gran percentatge, proposen els errors articulatoris com els més habituals -i moltes vegades els únics- que podem trobar. S’ha considerat que al voltant del 2,5% dels nens en edat escolar, entre 4 i 6 anys, presenten algun tipus d’alteració de la parla moderada o severa (Shiberg i cols., 1986).
Per tant es tracta d’una patologia que adquireix una gran importància en edats primerenques i que s’ha de tenir en compte i detectada com més aviat millor perquè les repercussions negatives siguin nul·les o les menors.
Hi ha diferents tipus de dislàlies, així que aquí posem la classificació de dislàlies que  va realitzar Pascual (1988).

Dislàlia evolutiva o fisiològica:

Hi ha una fase en el desenvolupament del llenguatge en què el nen no articula o bé distorsiona alguns dels fonemes i aquests van desapareixent amb el temps, sobretot / r / i sinfons (br,dr,tr,fr…). Per articular correctament els fonemes d’una llengua cal una maduresa cerebral i de l’aparell fonoarticulador.
– Solen produir certa angoixa en alguns pares que creuen veure en elles un símptoma de retard i se’ls ha d’aconsellar que parlin clar al seu fill, abandonant els patrons de persistència del llenguatge infantil (dir les coses per noms inventats com fa el fill (el guauguau, la pitota, la tabata..) . La millor intervenció és convèncer la família perquè deixin aquests hàbits de repetició de llenguatge infantil, ja que el fill els entendrà igualment i aprendran més ràpid.

Dislàlia Audiogènica:

La seva causa és una deficiència auditiva. Si el nen no sent bé, no articula correctament i confondrà fonemes que ofereixin alguna semblança en no posseir una correcta discriminació auditiva. Per això, és molt important una visita amb el otorinolaringòleg abans de les sessions de logopèdia. El dèficit auditiu presenta altres alteracions de llenguatge, en la veu, i fent un estudi audiomètric ens donarà les pautes sobre la possible adaptació o col·locació de pròtesis.
L’intervenció anirà encaminada bàsicament a augmentar la seva discriminació auditiva, millorar la seva veu o corregir els fonemes alterats i implantar els inexistents.

Dislàlia orgànica:

Es venen donades quan el nen té algun tipus de lesió anatòmica en els òrgans que intervenen en la pronunciació, l’impedeix aconseguir el punt i el mode d’articulació adequat.
Trobem dos tipus:

• Si es troben afectats els centres neuronals cerebrals (SNC), reben el nom de disàrtries i formen part de les alteracions del llenguatge dels òrgans motors.
• Si ens referim a anomalies o malformacions dels òrgans de la parla -llavis, llengua, paladar, etc.- se’ls anomena disglòssies.

Dislàlia funcional:

Es la dislàlia més freqüent. Es tracta d’alteracions de l’articulació produïda per un mal funcionament dels òrgans articulatoris. Aquest tipus de dislàlia no tenen alteracions orgàniques, ni auditives, ni del sistema nerviós central.El nen amb dislàlia funcional no fa servir correctament aquests òrgans a l’hora d’articular un fonema, Les seves causes poden ser:

• Manca de control de psicomotricitat fina, la qual requereix una gran habilitat motora. Aquells fonemes que necessiten un major control dels òrgans articulatoris, especialment de la llengua, són els últims que apareixen (/ l /, / r / / r / i sifons).

• Dèficit en la discriminació auditiva: el nen no descodifica els fonemes del seu idioma i no diferència si són de tipus sord / sonor, dental / oclusiu/ fricatiu, etc.Produint així errors en la imitació oral.

• Errors perceptius i impossibilitat d’imitació de moviments.

• Estimulació lingüística deficitària, això explica la freqüència de dislàlies en nens d’ambients socioculturals baix, abandonats. O també produït en situacions de bilingüisme, trilingüisime, etc.

• De tipus psicològic: traumes infantils, sobreprotecció, traumes, etc, que fan persistir models articulatoris infantils.

• Deficiència intel·lectual: Les dislàlies són un problema afegit als del llenguatge del nen o la nena deficient. La seva correcció cal plantejar-la a més llarg termini, és més lenta i estarà condicionada per la seva capacitat de discriminació auditiva i la seva habilitat motora.

Quan ens referim a la dislàlia habitualment es refereix a la dislàlia funcional i els tipus d’errors més habituals són: substitució, distorsió, omissió, inversió o addició.

• Pel que fa a la substitució, el que fa és substituir un so per uns altres, per exemple, diu «tasa», en lloc de dir «casa»
• A la distorsió, el nen emet un so semblant al que correspon però incorrecte, per exemple, «cardo» en lloc de “carro”.
• Omissió, En el cas de l’omissió, com ho diu la seva denominació, el nen sol ometre els fonemes que li resulten difícils, com per exemple, diu «Lapi», en lloc de dir «llapis».
• Addició: el nen sol intercalar conjuntament amb el so que no pot articular, un altre que no correspon amb la paraula, per exemple, diu «palato», en lloc de dir «plat»
• i inversió, el que es produeix és un canvi en l’ordre dels sons, com per exemple, en lloc de dir «juego», diu «jugeo».

Es per tot això que cal un bon diagnòstic, i unes pautes a seguir en cada cas. Per això des de el CIM recomanem, que  si creieu que veieu quelcom d’aquests aspectes en el vostre fill, sería recomanable que el portéssiu a fer sessions logopèdiques per tal de tractar correctament aquestes alteracions i així no l’afectin notablement o negativament quan el nen sigui major. Podeu trucar-nos i demanar cita per concretar una visita amb nosaltres.
Carla Pequín
Logopeda col. 08-4127

CIM Centre de Piscologia i Logopèdia: Tel. 933876050 - contacta@cim-psicologia.com