La professional del CIM, Gemma Virgili Moreno, va intervenir en el programa d’ahir de Badalona Matí de Radio Ciutat de Badalona parlant de l’autisme.

L’autisme és un trastorn generalitzat del desenvolupament que afecta a les següents àrees:

–          Alteració de la interacció social: no manifesten conductes afectives vers les persones més properes (pares, germans,…), i en general mostren poc interès vers els altres.

–          Problemes en la comunicació verbal i no-verbal: Hi ha una alteració en el desenvolupament del llenguatge. Tenen dificultat en duu a terme una conversa: apareixen ecolàlies (repeticions continues d’una paraula i/o frase), inversió pronominals (tu per jo) i molts d’ells no desenvolupen cap mena de llenguatge. Pel que fa a la comunicació no-verbal, són nens que no fan gestos(dir adeu amb la mà,  assenyalar coses que volen, manca de contacte visual, no entenen les expressions facials,…)

–          Tenen un repertori restringit d’interessos, conductes i activitats: L’activitat imaginativa es troba afectada; són nens que no poden jugar a jocs d’imitació o fantasia. Això també fa que els costi entendre les emocions dels altres. Tenen poca empatia perque no són capaços de posar-se (imaginar-se) al lloc de l’altre i per això no poden anticipar esdeveniment o treballar els esdeveniments passats. Els patrons de conducta solen ser ritualistes i repetitius

Tractament:

El tractament va enfocat a disminuir tota aquesta simptomatologia: que aprengui a relacionar-se, dins les seves capacitats, amb els altres, que aprengui a expressar sentiments, que millori en el llenguatge, en la conducta… Tot això es duu a terme mitjançant reforços positius, teràpia emocional i pautes conductuals on els límits estiguin ben establerts.

Les famílies són un puntal molt important en aquests nens i les que pateixen tota aquesta simptomatologia. És per això que necessiten:

-Una evolució positiva del trastorn del seu fill,és a dir, serveis d’atenció directa cap al nen,centres educatius especialitzats i un program de pautes educatives i consells per duu a terme a casa.

– Incrementar els seus recursos d’afrontament de l’estrés: és important treure el sentiment de culpabilitat dels pares ja que és un trastorn d’origen biologic. També se’ls dóna estratègies per afrontar l’estrés i modificar la seva conducta i la del seu fill,de forma indirecta.

– Recolzament social tant de serveis i entitats especialitzades en aquest trastorn que donin recursos i serveis per ajudar a les families: servei de col·lonies, casals de cap de setmana, grups de pares, …. També és important el recolzament social no tant formal de les persones de l’entorn més proper a la família pel que fa a entendre i fer-se càrrec del problema i fins i tot poder ajudar en certs moments determinats.