La disfonia, coneguda com “ Afonia o Ronquera “ , és una de les alteracions de la veu més freqüent, es podria dir que és la dificultat per produir sons a l’hora d’intentar parlar, existeix un canvi en el to o qualitat de la veu (com el to, el timbre, la intensitat…)

A causa de la disfonia la nostra veu pot sonar:

– Feble, amb molt d’aire, cridanera o ronca.
– Amb canvi de timbre (veu presa, vetllada, rasposa, nasal, tremolosa …)
– Pot ser també que es torni greu, forta o per contra, molt aguda, «de xiulet».
– Algunes vegades, la veu pot perdre el seu volum habitual, transformant-se en una veu sense intensitat omonòtona.
– Inclús pot passar que desaparegui la veu del tot sense cap tipus de so (afonia).

TIPUS

– Disfonia funcional:
Una disfonia funcional és l’alteració de la veu sense lesió anatòmica en els òrgans fonatoris, poden aparèixer per un comportament vocal inadequat. Són les disfonies més freqüents (65-75%).

És important corregir aquestes dificultats de veu ja que si hi ha hàbits vocals inadequats poden provocar alteracions de la mucosa de les cordes vocals, com ara nòduls i pòlips. Aquest tipus de disfonies també poden aparèixer per parlar en ambients sorollosos, amb molt de fum, com alteracions secundàries a al·lèrgies, etc.

Segons les causes que les produeixin les podem dividir com:

– Disfonies per abús vocal: Estan relacionades amb una higiene vocal pobre com ara parlar excessivament, cridar en excés, aclariment de la gola i tossir massa, vocalitzacions forçades o cantar amb una tècnica inadequada, inhalació de pols, fum i gasos nocius…

– Disfonies per mal ús vocal: Es tracta de quan es parla amb una intensitat i / o to més alt del que correspondría.

– Disfonies Professionals: Normalment aquesta la trobem en professions que es dediquen a parlar un llarg temps al día , amb itensitat alta o sense fer descans adequats de parla, aquests poden ser per exemple professors, comercials, etc. És fàcil diagnosticar-la quan el pacient, en gaudir de períodes de descans per vacances, caps de setmana, … nota una millora en la veu.

– Disfonies infantils: Són les que més tractem al centre CIM, al donar-se en nens. La causes principals solen ser el mal ús com l’abús vocal.Cada vegada són més freqüents i si no es tracten poden acabar en un mal més gran quan el pacient arriba a l’edat adulta (Nóduls, pòlips…)

Normalment els nens acostumen a cridar al pati, a parlar mentre juguen o corren, no saben respirar amb una respiració adequada al cantar i parlar, per això s’ha de tenir en compte fer proves i revisions al ORL, per poder controlar-nos la laringe i les cordes vocals i anar al Logopeda per poder fer tècniques vocals que baixin les inflamacions de les cordes, i ensenyar uns bons hàbits d’higiene vocal.

– Disfonia orgànica: Aquestes es un altre tipus de disfonia, que aquest SI estan provocades per causes orgàniques, com ara patologies congènites com quists, alteracions de la laringe com laringitis cròniques, alteracions post cirurgia, etc.

CAUSES
La disfonia, aquesta alteració de la veu, pot ser deguda a diferents causes.

– Refredat: La causa més comuna,un refredat comú, una grip o una infecció de les vies respiratòries altes generalment ocasionen una inflamació de les cordes vocals, amb la seva conseqüent disfonia o ronquera característica. (En aquest cas la disfonia acaba per resoldre sola després d’uns dies).

– Pubertat: També és freqüent,especialment en els homes. A causa dels canvis hormonals i els canvis que es produeixen a la laringe, es fa més gran en modificar els cartílags que la formen, fan que durant una temporada els nois pateixin canvis en la veu. (També acaben per resoldre’s sols quan acaben la pubertat).

– La tos crònica: sol desembocar en una disfonia i fins i tot a afonia, en forçar massa i de forma continuada les cordes vocals.

– Cridar excessivament: un altre tipus de sobrecàrrega de la veu,  o cantar de manera continuada, pot també inflamar les cordes vocals, a més de generar dolor a la gola.  ( si es un abús puntual, remetrà sol també).  A no ser que el patró d’intensitat de la veu sigui sempre molt elevat o si la veu es força habitualment, és possible que el problema de disfonia s’agreugi.

– Les al·lèrgies: També poden ocasionarla, ( com els refredats) no obstant això, si els símptomes de l’al·lèrgia són constants, les cordes vocals també podran ser danyades.

– La inhalació de substàncies irritants: són perjudicials per a les cordes vocals. Qualsevol tipus de gas o substància química, inclosa la contaminació ambiental, sol generar dolor i problemes de disfonia, en aquest cas també entra el tabac ( és especialment nociu per a la veu). És freqüent que la veu dels fumadors sigui ronca i seca, és a dir, que pateixin una disfonia crònica.

– Altres substàncies com l’alcohol empitjoren també els símptomes de la disfonia i el mal de coll.

Per últim, la presència de nòduls o pòlips a les cordes vocals, alteren també el seu funcionament ocasionant disfonia.

TRACTAMENT
El tractament a seguir serà diferent en funció de la causa que origini la disfonia. Algunes de les pautes recomanables a seguir, sigui la causa que sigui són:

– Beure molt líquid, mantenir hidratada la laringe.
– Evitar fumar i consumir alcohol.
– Evitar cantar, cridar o forçar la veu i parlar el menys possible, per deixar descansar les cordes vocals.
– No parlar durant molt de temps amb una intensitat elevada.
– Procurar respirar aire humit i evitar els ambients secs o contaminants.
– Evitar begudes, aliments o ambients molt freds.

A més d’aquestes pautes més casolanes, els especialistes seran els encarregats de determinar el tractament a seguir.

De forma molt freqüent, els pares dels nens amb problemes de veu no donen la prou importància a aquestes dificultats, i sense voler s’habituen a la veu del nen. Per això és important anar al pediatria i al logopeda per tractar aquestes dificultats.

En el tractament de la disfonia infantil es requereix un equip multidisciplinari, amb les figures del  / pediatre, el mestre, la família del nen i el logopeda.

A les sessions de logopèdia amb l’objectiu de millorar la qualitat de la veu, es treballa amb exercicis i materials, molt diversos per enfortir i potenciar la respiració, l’emissió vocal, la ressonància de la veu, etc.

Finalment, un aspecte molt important a treballar tant en les sessions de logopèdia com a casa, és la correcta higiene vocal del pacient (tenir cura de la veu en ambients normalitzats de la vida del pacient i una bona utilització de la veu en tots els casos en que la volguem utilitzar).

Si creieu que el vostre fill, alumne o pacient, pot patir algunes d’aquestes característiques en la seva veu, desde el Centre Cim us invitem a que ens pogueu trucar per fer una primera visita, les sessions son individuals de 45 minuts cadascuna, amb materials diversos per tal de poder treballar amb la veu, les intensitats i aconseguir una correcte respiració.

Podeu trucar-nos i demanar cita per concretar una visita.

Carla Pequín

Logopeda col. 08-4127