Com sempre, els nervis se li posen a la panxa i no la deixen estar còmoda. Per altra banda, el seu cap està ple de pensaments repetitius que no la deixen ni escoltar el que s’està comentant a la reunió setmanal de l’empresa. A les nits o bé li costa agafar el son o bé es desvetlla quasi cada dia a la mateixa hora, al voltant de les quatre de la matinada. Intenta no bellugar-se gaire per a no «esverar el galliner», però li costa tornar a dormir.

Llegir entrada

Tradicions, família, amics, dinars, sopars, regals, sorpreses, balls i cançons. Inici i final, propòsits, alegria, tristesa, buidor o record. No saber i saber-ho tot. Donar i rebre. Són tantes coses les que es posen en joc al Nadal…

S’apropa una època de viure i compartir molts sentiments, però sobretot, un moment perfecte per aturar-nos i pensar. Reflexionar sobre qui sóc, on vull ser, amb qui vull estar… Atrevir-nos a mirar el nostre interior i anar a buscar el nen més rialler que hi ha a l’interior. Contactar amb la il·lusió i la curiositat; les ganes de compartir i les ganes de fer un treball d’equip amb els nostres, per així suportar amb més facilitat les pors i la buidor que -a vegades- deixa el Nadal. El millor és poder-ho transmutar, per així sentir-se ple de tot el positivisme que la vida ens proposa constantment i sobretot, ple de totes aquestes persones que han format i formen part de la vida i la història d’un mateix. I així fer-les presents.
Anna Viñals Sala

Hi ha moments a la vida que sentim que hem arribat a un camí sense sortida. Moments en què, quan creiem que hi hauríem de trobar portes, ens topem amb mur ben alt davant nostre. Però el que hem de saber és que les portes realment hi són.
És la cortina de fum que hi ha entre les portes i jo la que no em deixa veure aquestes sortides, i el que he de fer és trobar la forma de dissipar aquest fum. Només així tindré clara consciència de què hi ha tantes portes com les que sóc capaç de generar. Puc obrir totes les portes que em proposi i puc traspassar les que més em convencin, sabent que sempre tinc l’opció de tancar «la porta d’aquest moment» i traspassar-ne una altra. I per descomptat, ningú millor que jo sabrà quina és la porta que he d’escollir. Ningú millor que jo sabrà quin és el camí pel què vull caminar.
Això només ho sabré fer quan la tríada de el que jo vull, el que jo tinc i el que jo em permeto estiguin equilibrades.
Et ve de gust fer un viatge meravellós a la recerca de l’equilibri intern? Si necessites un guia per pujar la teva pròpia muntanya, aquí estem nosaltres. Ens permets ser el teus «sherpes»?
Anna Viñals Sala
Psicòloga sanitaria (Col. 7361)