La dutxa calenta ha deixat tot el mirall entelat. Així i tot, la Neus s’està mirant al mirall.
–No Berta, prefereixo quedar-me i anar a la biblioteca amb en Lluc. Si, és clar, i que més!… a mi m’agrada estar amb en Lluc perquè així em poso al dia de tot el que s’ha explicat a classe i no tenir tanta feina al capvespre.
La silueta, tot just abans intuïda, ara es mostra amb força claredat. Pendent de la seva mirada reflectida on la Neus hi veu la Berta.
–No entenc que et costi tant d’entendre!
Una contracció del llavi dóna pas a un somriure.
– Neus, m’acompanyes a la biblio? Haig de tornar el llibre i veure si pillo la segona part.
En Lluc ha esperat el moment que ha cregut oportú. Recorda que aquest matí ha pogut sentir com la Berta li clavava una altra llambregada. Sospira posant els ulls en blanc.

La Neus s’apropa a ell i marxen plegats, caminant com un imant activat. La conversa és tan engrescadora, que s’aturen una bona estona davant la porta, competint amb les cotorres que han conquerit el paisatge dels voltants.
Sona l’alarma del mòbil i la Neus és conscient de l’hora que és i que en una estona arribarà la Berta. Li entra un calfred. Els llavis formen un somrís invertit i es queda amb el cap cot. En Lluc observa aquest canvi. De fet, en Lluc ho observa tot. S’adona d’aquesta relació contradictòria que últimament tenen les dues amigues. No ho acaba d’entendre, ell d’ançà que té ús de raó, practica el “viu i deixa viure” des de l’alegria i el respecte. Amb un posat de director d’orquestra, dibuixa amb l’índex un somriure i es posa a tocar una melodia alegre, dient un seguit de paraules, usant uns tons de veu i gesticulant la cara com a instruments de la seva orquestra. La riallada de la Neus finalitza l’espectacle.
Altre cop es mira al mirall, escoltant per boca de la imatge reflectida les paraules fàcils a la seva oïda. Va cap a la cuina. La mare està preparant el sopar. La Neus té dos ferms propòsits, el primer és aconseguir ajudar a la mare en alguna de les tasques, però es posen a parlar i acaba per no fer-ho, i l’altre, parlar de la sortida que vol fer amb els de la universitat. Però la Neus no troba les paraules abans assajades. S’escolen avall com els granets del rellotge de sorra. Sí que troba paraules per explicar-li l’incomoda que últimament se sent amb la Berta i que s’adona que intenta evitar passar estones amb ella, sembla com si, de sobte, ho estigués fent tot malament i que a ella li agradaria que la Berta vingués a la sortida del cap de setmana amb ganes i alegria. El sopar està fet i van cap al menjador. La Neus abaixa les espatlles estirant els braços, de sobte pesen com el ferro.
– Jolines, avui tampoc he ajudat la mare.- Es lamenta.
La Neus torna a la cuina un cop recollit el sopar. Li està donant voltes a com parlar del tema de la sortida. És la primera que fa i no sap com s’ho agafaran els pares. A vegades li agradaria poder ser un petit gnom i ficar-se dins del cervell dels altres.
[La Neus és una noia de 20 anys. No li agraden els conflictes i tendeix a satisfer les necessitats dels altres i deixar les seves de banda. Ara es troba en una cruïlla:

• Si balla el ball de la Berta, no és el ball que ella vol.
• Si es deixa portar per la por a proposar una situació nova als pares i per l’angoixa de no saber quina serà la seva resposta, es quedarà sense cap de setmana.

Quan tinc por i  em pressiono, és més fàcil que aparegui el bloqueig. Quan no trobo el camí per comunicar les meves il·lusions ni la capacitat per lluitar per elles, acabo abandonant i la frustració i desesperança formen part del meu paisatge habitual.]
Capficada, li costa donar espai a les paraules que diu la mare. No ho entén. La mare parla de fer una sortida el cap de setmana?
Les paraules ara ja li arriben altes i clares. Ara ho entén. La mare li està demanant que li expliqui més coses del cap de setmana. Qui més hi anirà a part de la Berta? La Neus està rentant els estris de cuina.
Sona el despertador i el pare s’aixeca. Entre bambolines, la Neus va escoltant els sorolls familiars. Un especial estat d’ànim fa que l’univers s’aliï i la faci arribar abans a la facultat. La Berta també hi és. Va directe cap a ella. Obre la boca i les paraules formen una melodia eclèctica original sense que el compositor estigui qüestionant-les constantment. Sent una pau al seu interior. La Berta l’abraça.
Amb la tovallola, la Neus eixuga el vidre entelat. Entre moviments habituals, hi ha pensaments diferents. Es posa a cantar a ple pulmó.
La Neus surt al carrer. L’aire fa olor de primavera. Els ocells no esperen el seu torn per parlar. El “riure” de les gavines pren protagonisme i s’escola entre les pors, com l’olor del cuinat és present a tota la casa. Avui hi ha dansa en el seu caminar.
Veiem com la Neus ha resolt de forma espontània la seva conflictiva. Ha madurat el suficient per afrontar i gestionar de forma adequada. Al parlar amb la mare, sense adonar-se va comentar el tema del cap de setmana. El que no ha sigut capaç de fer de forma directa, si ho ha fet de forma col·lateral. I aquest assoliment ha permès que tingui més confiança en ella mateixa i disminuir la por i apostar per satisfer les seves necessitats i no la dels altres.
La vida no és com un relat escrit on jo puc decidir així de fàcil i ràpid el final que més m’agrada. La vida és per viure-la, per aprendre a aixecar-se de les travetes que la vida em posa. A vegades creiem i sentim que no tenim recursos ni estratègies per fer-ho. Vine al CIM i les construirem!
T’esperem.

Anna Viñals Sala
Psicòloga sanitaria (Col. 7361)

CIM Centre de Piscologia i Logopèdia: Tel. 933876050 - contacta@cim-psicologia.com