Trastorn de l’atenció i la hiperactivitat
El TDAH és un dels trastorns amb més prevalença dels darrers anys.
Als espais de reeducació psicològica de CIM utilitzem estratègies concretes per treballar i millorar els seus 3 principals símptomes (Inatenció, Hiperactivitat i Impulsivitat). Es fa un treball en relació amb:
⏰ Els hàbits i els temps dels nens per fomentar un bon ambient d’estudi i aprenentatge. Es fomenta l’ús d’horaris de treball i planificació mensual, setmanal i diària de l’agenda segons les activitats acadèmiques.
📚 S’ensenyen tècniques i estratègies d’estudis: cercar un espai il·luminat, amb cadira còmoda, sense distractors. Es treballa amb la realització de resums, esquemes, identificar idees principals, utilització de diversos colors segons l’estil d’aprenentatge més bo per al nen/a. També s’usen fitxes d’autoinstruccions individualitzades per guiar l’activitat/tasca/examen que ha de fer el nen/a.
🌟 Reduir conductes desafiadores i inadequades, conversant sobre elles i lliurant reforços positius: mantenir-se asseguts a la cadira, pensar abans de parlar i respondre, finalitzar les seves tasques, respectar torns, aprendre a demanar les coses, seguir instruccions, entre d’altres.
Es reforcen les conductes apropiades que faciliten l’adaptació del nen en el context i el mateix procés d’aprenentatge, identificant-ne les capacitats i habilitats, per així lliurar-los reforç positiu, reforçar-les, potenciar-les i anar desenvolupant més seguretat al moment de treballar. El que alhora sol millorar el concepte que tenen de si mateixos i la seva autoestima.
La discalcúlia
De què tracta la discalcúlia?
🔍 És un trastorn específic de l’aprenentatge caracteritzat per les dificultats per fer càlculs matemàtics i comprendre’ls. Aquesta àrea es veu afectada de manera significativa al rendiment escolar ia les activitats de la vida quotidiana que requereixen capacitat per al càlcul.
🔍 També conegut com a Trastorn específic del càlcul, que en simples paraules, és la dificultat per comprendre conceptes matemàtics i seqüències de fets o informació. A més de dificultat a reconèixer símbols matemàtics i numèrics, alinear números o inserir decimals, aprendre les taules de multiplicar o manejar regles aritmètiques.
⚠️A què estar atents amb els nostres nens i nenes?⚠️
🚸 Senyals dins de l’escola:
– Dificultats per reconèixer números.
– Trigar més a aprendre a comptar.
– Tenir dificultat per connectar els símbols numèrics (5) amb les paraules corresponents (cinc).
– Tenir dificultats per fer càlculs mentals.
– Confondre els números i signes matemàtics.
🏡 Senyals fora de l’escola:
– Dificultats per recordar números (codis postals, números de telèfon o el marcador als jocs).
– Experimenten desafiaments amb qüestions de diners, com calcular quant és el canvi, comptar bitllets, calcular una propina, dividir el compte o estimar quant costarà alguna cosa.
– Dificultats per comprendre la longitud de les distàncies i quant de temps prendrà arribar d’un lloc a l’altre.
– Dificultat per llegir els rellotges i dir lhora.
💡Quines estratègies podem utilitzar?
– Ensenyar des del més concret al més abstracte.
– Dissenyar adequacions de l’aprenentatge que convidin el nen o la nena a comprendre mitjançant l’experimentació i l’ús dels sentits.
– Prioritzar la comprensió de conceptes abans que els processos de mecanització.
– Ensenyar les regles logicomatemàtiques des d’una perspectiva pràctica.
– Reconèixer i reforçar les moltes altres habilitats i destreses dels infants. Si tens algun dubte ens pots consultar, t’ajudarem💪🏼👏
La dislèxia
· Alguns MITES sobre la dislèxia:
«Si jo tinc dislèxia la meva filla/o tindrà dislèxia»
«És una malaltia i per tant es pot curar amb el temps o amb un tractament adequat»
«Tenir dislèxia significa ser menys intel·ligent»
«La dislèxia no es manifesta fins que el nen/a comença la primària»
«Si llegís més, no tindria dislèxia»
Aquests són alguns dels molts mites que s’associen a la dislèxia. Però no deixen de ser això, mites.
⠀
· Cap d’aquestes afirmacions són certes, per això comencem a desmitificar…
⠀
🔹 NO, si tu tens dislèxia, el teu fill o filla no ha de tenir dislèxia. Els antecedents familiars no asseguren que un/a nen/a tingui dislèxia, però sí que ho fan vulnerable.
⠀
🔹 La dislèxia no és una malaltia i per tant no es pot curar. Tot i així, si intervenim de manera precoç i realitzem un tractament adequat, el grau de millora serà més gran.
⠀
🔹 Un dels criteris per poder establir un diagnòstic de dislèxia és el següent: «Les dificultats d’aprenentatge no s’expliquen millor per altres causes: deficiències intel·lectuals (Coeficient Intel·lectual > 70)». Per tant, NO. Tenir dislèxia no té relació amb ser més o menys intel·ligent.
⠀
🔹 És important no esperar fins que el nen tingui una certa edat, així doncs, si detectes possibles signes de dislèxia, acudeix a un professional, LA DETECCIÓ PRECOÇ ÉS FONAMENTAL.
⠀
🔹 Tenir un bon hàbit de lectura ajudarà que el pronòstic sigui favorable per al nen o nena però haver llegit més no hauria suposat la no aparició daquest trastorn.
⠀
💭 Aleshores, què és la dislèxia?
⠀
La dislèxia és una dificultat específica de l’aprenentatge del llenguatge escrit d’origen neurobiològic, que es caracteritza per problemes en el reconeixement fluid de les paraules, l’ortografia i la descodificació. És una dificultat inesperada que es dóna a l’hora d’aprendre a llegir que presenten alguns nens i nenes amb intel·ligència, motivació i escolarització adequades.
⠀
⚠️ Són molts els factors que afecten els nivells d’autoestima i ansietat d’aquests nens i nenes, però un d’ells parteix d’aquestes creences falses que s’han anat difonent i estenent amb el temps. Per això és important comptar amb la informació adequada, així podrem ajudar a millorar el seu rendiment escolar i benestar general.
Trastorns de l’aprenentatge
Al Post d’avui us parlarem dels trastorns d’aprenentatge.⠀
❓Els trastorns de l’aprenentatge són trastorns del neurodesenvolupament que dificulten l’adquisició de l’aprenentatge acadèmic i/o social. Hi ha diferents tipus de trastorns i la seva afectació pot variar segons els recursos de la persona, el nivell cognitiu i el suport i tractament que rebi.
📌 Dins dels trastorns de l’aprenentatge amb els que es pot intervenir són la Dislèxia, TEL, Discalculia, TDAH, entre d’altres.
🛠️ Una de les eines per treballar els TA és la reeducació psicològica, que és una intervenció psicoeducativa realitzada per psicòlegs o professionals de l’educació. Principalment, es treballa entorn del desenvolupament i la millora de les capacitats emocionals i intel·lectuals que es veuen implicades durant el procés d’aprenentatge Van dirigides a nens/es que presenten un trastorn que en dificulta el rendiment acadèmic i l’aprenentatge.
👀 En els propers post, parlarem detalladament sobre els tipus de trastorns de l’aprenentatge, com treballar-los, com es realitza el seu diagnòstic i alguns consells!
Com ajudar als nostres fills i filles amb la tristesa?
Tal com expliquem a l’anterior post, la tristesa, igual que les altres emocions, té la seva funció i per tant, és molt important que escoltem què ens vol dir.
⠀
Com a pares és molt difícil veure els nostres fills o filles tristos i podem sentir que no sabem com actuar amb ells. Per això us donem unes estratègies que us poden ajudar:
⠀
💫 Normalitzar la tristesa: és normal que no vulguis veure el teu fill/a trist però la millor solució no és intentar evitar-la sinó normalitzar-la com una emoció més.
⠀
💫 Escoltar: Si bé és cert que els adolescents poden tancar-se més, és important que sàpiguen que hi som per escoltar-los, encara que en aquell moment no volen obrir-se.
⠀
💫 Respectar el que necessitin: alguns nens i nenes necessiten abraçades o demanaran estar sols. Hem de respectar el que necessitin, indicant-los que hi sou.
⠀
💫 Ajudar a identificar la seva emoció: podem ajudar a expressar què està sentint i identificant les seves emocions mitjançant dibuixos, jocs, conversa amb ells…
⠀
💫 Validar la seva emoció: amb expressions com “entenc que et sentis així”.
⠀
💫 Ser un model per al teu fill o filla: si tu mostres la tristesa i parles sobre ella, ells també ho faran.
⠀
Us volem compartir també algunes coses que podem fer que no ajuden a poder gestionar de manera correcta la tristesa.
⠀
– No preguntar-los com se senten: encara que podem pensar que és una forma de respecte per les seves emocions, els nens i adolescents necessiten saber que ens preocupem i si no ho fem, es poden crear altres idees.
⠀
– Renyar-los o castigar-los: és important que el fet d’estar tristos no generi més tristesa pel fet d’una conseqüència negativa.
⠀
– Obligar-los a estar contents: els nens i nenes han de tenir el seu espai i moment per sentir la tristesa.
⠀
🚨Si després de posar en pràctica aquestes estratègies, el teu fill o filla segueix sentint-se molt trist i això afecta la seva vida diària, ens hem de plantejar visitar un/a psicòleg/a infantil perquè ens ajudi.
Com sé si el meu fill se sent trist?
La tristesa és una de les emocions més evitades. Tant és així que, veieu normalment persones plorant pel carrer? Segurament la vostra resposta és no. Ara pensem, veiem pel carrer gent enfadada? Segurament sí. I és que l’emoció de la ràbia està molt més permesa que la tristesa.
⠀
📌Quina és la funció de la tristesa?
⠀
– Disminuir el nostre nivell funcional, cosa que fa que tinguem un estat més pausat per poder pensar sobre la situació.
⠀
-Facilitar la introspecció: ens permet analitzar la situació de manera reflexiva.
⠀
-Fomentar el suport social: la conducta que apareix amb la tristesa fa que els altres s’acostin a nosaltres brindant-nos ajuda.
⠀
En conclusió, la tristesa té una funció protectora que ens ajuda a readaptar-nos a les situacions que se’ns presenten.
⠀
Com a adults, segur que reconeixem aquesta emoció en nosaltres, i és important saber que els nens, també la senten, així com no intentar evitar-la, sinó enfrontar-nos-hi i intentar que també ho facin els més petits.
⠀
📌Com es manifesta en els nens? La tristesa en els nens es manifesta de diverses maneres, així podem trobar:
⠀
– Nens decaiguts, que no tenen ganes de fer res, que dormen molt, amb plors freqüents, els costa fer les coses, no volen menjar…
– Nens ansiosos, que mengen en excés, amb problemes de son, irascibles…
⠀
Com veiem, la tristesa en els nens es manifesta de diverses maneres, per això, el més important és que estiguem atents als canvis en els comportaments. Si l’Anna era una nena molt parladora i de sobte es torna introvertida, o si l’Albert a qui abans li encantava sortir amb els amics, ara prefereix quedar-se a casa.
⠀
📌Què posa trist els nens?
⠀
Hem de tenir en compte que allò que posa tristos els adults no és el mateix que allò que posa tristos els nens. Poden sentir-se tristos perquè no l’han deixat jugar a l’esbarjo, perquè ha tret una mala nota, perquè el seu amic s’hi ha enfadat… Hi ha moltes situacions possibles i les hem de validar, sense dir-los que són ximpleries o que no tenen importància.
Com ajudar als nostres fills i filles amb la por
Ja sabem que la por te una funció i que existeixen unes pors evolutives que aniran desapareixen però, puc fer alguna cosa com a pare o mare, per ajudar a enfrontar aquestes pors al meu fill o filla? Et donem alguns consells que us ajudaran.
• Parlar de les pors amb naturalitat: permetre’ls que s’expressin i que intentin comprendre el què és la por. En deixar-los parlar de les seves emocions els propis nens normalitzen la situació, se senten escoltats i això els ajuda a tranquil·litzar-se.
• Intentar comprendre-ho: com a adults hem de parar esment al que el nen ens explica, sense jutjar ni ridiculitzar la seva por, només així sabrem què és el que necessita i què podem fer per a fer-li sentir millor.
• Evitar utilitzar la por com a aprenentatge: utilitzant la por com amenaça pot fer que les pors que volem eliminar augmentin sense adonar-nos.
• Ajudar-los a desenvolupar la seva autonomia: quan el nen reforça la seva autoestima, comença a confiar més en si mateix i a tenir una certa autonomia, aquestes pors evolutives van desapareixent. Per això és important fomentar aquesta autonomia, evitant la sobreprotecció.
• Ser aquí per a ajudar-los i donar-los ànim: per als més petits, saber que l’entens i que li dónes suport és molt important. Donar-los ànims i parlar amb ells perquè comprenguin que és normal sentir por a vegades, o donar-los suport i valorar aquests petits assoliments relacionats amb les seves pors, els permetrà tenir un bon desenvolupament emocional.
• Tenir molta paciència: no hem de pressionar al nen perquè superi com més aviat millor les seves pors. Aquestes pors formen part del seu procés evolutiu i pot ser que algun trigui més que un altre. Per això és important donar-los el temps que cadascun necessiti per a superar la seva por i mostrar-nos disponibles per a ajudar-los a aconseguir-lo a poc a poc.
La por
La por és una de les emocions que més ens preocupen i que intentem evitar. Però, és útil la por? Ens serveix d’alguna cosa?
⠀
📌 Doncs si, la por té un paper molt important en les nostres vides i es que, és fonamental per la nostra supervivència. Si els humans no sentíssim mai por ens posaríem en perill constantment i acabaríem morint. La reacció de por que tenim davant una amenaça imminent és el que ens fa retirar-nos d’aquesta situació.
⠀
🐺Imaginem que no tinguéssim por a un llop. En el cas que ens trobéssim davant d’aquest, no intentaríem posar-nos fora de perill.
⠀
Davant d’aquest llop, en canvi, el nostre cos es prepara per sortir de la situació. Se’ns dilaten les pupil·les per poder veure millor, la sang es dirigeix cap a les extremitats inferiors perquè puguem córrer, el cor comença a bategar més fort per poder enviar sang més ràpid a les cames… Com veiem, totes aquestes sensacions tenen la seva funció.
⠀
La por, per tant, ens és de gran utilitat com a mecanisme adaptatiu. Fonamentalment, ens serveix per a reaccionar i escapar de qualsevol situació que simbolitzi un perill per a nosaltres, sigui real o imaginari. És com si pitgéssim un botó i tot el nostre cos es posés en estat d’alerta, preparat per a actuar, ja sigui per a fugir, per a enfrontar-nos o per a quedar-nos immòbils davant l’amenaça.
⠀
Una gran sensació de malestar ens pot abordar, però malgrat ser una emoció desagradable, sense ella no podríem viure.
¿Què fem amb la ràbia?
Hem parlat de les funcions de les emocions, i de la importància de la ràbia, però que en fem d’ella quan apareix?
.
Sovint devant d’una injustícia que ens dispara la ràbia prenem una de dues opcions. O bé responem cridant o intervenint de manera agressiva🌋, o bé intentem tragar-nos l’emoció evitant l’expressió violenta de la mateixa i no fer mal a ninguna persona propera.
.
I si bé és molt millor la segona opció que la primera, el cert és que aguantar l’enuig i la ràbia a dins nostre s’assembla molt a inflar un globus 🎈.
Si devant el que ens va enfadant anem inflant el globus, no importa quan tardem, tard o d’hora tindrem el globus tan plè que petarem.
.
El que hem d’aconseguir, és trobar el camí del mig, en el qual no ens «traguem» la ràbia, si no que l’expressem, però sense explotar ni fer mal a ningú, i per fer-ho, hem de parlar i dir-li a qui ens faci sentir així com ens fa sentir.🌄
.
La comunicació no-violència i l’assertivitat són eines molt potents que ens ajudaran a aconseguir aquest equilibri tan necessari.
Emocions i sentiments
Tots i totes hem sentit a parlar de les emocions i els sentiments. Hi pensem com si fossin iguals, però en realitat no és així. Sabeu que és cadascuna? Coneixeu quina és la diferència entre elles? Continua llegint per saber-ho:
🎉L’emoció és la reacció psicofísica davant de determinats estímuls externs o interns. És la reacció immediata que sentim al cos. Per exemple, la sorpresa inicial davant d’un regal inesperat.
💭El sentiment, en canvi, és la suma de l’emoció i el pensament. L’emoció es transforma en sentiment a mesura que hi pensem. Quan pensem en el regal que ens han fet sentim satisfacció, alegria.
Emocions i sentiments es diferencien en diversos aspectes:
🕒 Les emocions són transitòries, duren poc, a diferència dels sentiments, que són més duradors en el temps.
.
📶 Les emocions són més intenses que els sentiments.
.
🧠 Les emocions sorgeixen de manera molt ràpida i inconscientment; en canvi, els sentiments sorgeixen de la interpretació de les emocions, després d’un procés conscient.
.
↪️ Els sentiments sempre apareixen després de l’emoció; podem dir que no hi ha sentiment sense emoció.
.
No totes les persones som capaces de reconèixer i gestionar les emocions. Encara que a la pràctica són difícils de diferenciar, comprendre-les pot ajudar a entendre millor les nostres primeres reaccions emocionals.
. ⠀
Us animeu a estar pendents de les vostres emocions i sentiments al llarg del vostre dia?