La dislèxia
· Alguns MITES sobre la dislèxia:
«Si jo tinc dislèxia la meva filla/o tindrà dislèxia»
«És una malaltia i per tant es pot curar amb el temps o amb un tractament adequat»
«Tenir dislèxia significa ser menys intel·ligent»
«La dislèxia no es manifesta fins que el nen/a comença la primària»
«Si llegís més, no tindria dislèxia»
Aquests són alguns dels molts mites que s’associen a la dislèxia. Però no deixen de ser això, mites.
⠀
· Cap d’aquestes afirmacions són certes, per això comencem a desmitificar…
⠀
🔹 NO, si tu tens dislèxia, el teu fill o filla no ha de tenir dislèxia. Els antecedents familiars no asseguren que un/a nen/a tingui dislèxia, però sí que ho fan vulnerable.
⠀
🔹 La dislèxia no és una malaltia i per tant no es pot curar. Tot i així, si intervenim de manera precoç i realitzem un tractament adequat, el grau de millora serà més gran.
⠀
🔹 Un dels criteris per poder establir un diagnòstic de dislèxia és el següent: «Les dificultats d’aprenentatge no s’expliquen millor per altres causes: deficiències intel·lectuals (Coeficient Intel·lectual > 70)». Per tant, NO. Tenir dislèxia no té relació amb ser més o menys intel·ligent.
⠀
🔹 És important no esperar fins que el nen tingui una certa edat, així doncs, si detectes possibles signes de dislèxia, acudeix a un professional, LA DETECCIÓ PRECOÇ ÉS FONAMENTAL.
⠀
🔹 Tenir un bon hàbit de lectura ajudarà que el pronòstic sigui favorable per al nen o nena però haver llegit més no hauria suposat la no aparició daquest trastorn.
⠀
💭 Aleshores, què és la dislèxia?
⠀
La dislèxia és una dificultat específica de l’aprenentatge del llenguatge escrit d’origen neurobiològic, que es caracteritza per problemes en el reconeixement fluid de les paraules, l’ortografia i la descodificació. És una dificultat inesperada que es dóna a l’hora d’aprendre a llegir que presenten alguns nens i nenes amb intel·ligència, motivació i escolarització adequades.
⠀
⚠️ Són molts els factors que afecten els nivells d’autoestima i ansietat d’aquests nens i nenes, però un d’ells parteix d’aquestes creences falses que s’han anat difonent i estenent amb el temps. Per això és important comptar amb la informació adequada, així podrem ajudar a millorar el seu rendiment escolar i benestar general.
Trastorns de l’aprenentatge
Al Post d’avui us parlarem dels trastorns d’aprenentatge.⠀
❓Els trastorns de l’aprenentatge són trastorns del neurodesenvolupament que dificulten l’adquisició de l’aprenentatge acadèmic i/o social. Hi ha diferents tipus de trastorns i la seva afectació pot variar segons els recursos de la persona, el nivell cognitiu i el suport i tractament que rebi.
📌 Dins dels trastorns de l’aprenentatge amb els que es pot intervenir són la Dislèxia, TEL, Discalculia, TDAH, entre d’altres.
🛠️ Una de les eines per treballar els TA és la reeducació psicològica, que és una intervenció psicoeducativa realitzada per psicòlegs o professionals de l’educació. Principalment, es treballa entorn del desenvolupament i la millora de les capacitats emocionals i intel·lectuals que es veuen implicades durant el procés d’aprenentatge Van dirigides a nens/es que presenten un trastorn que en dificulta el rendiment acadèmic i l’aprenentatge.
👀 En els propers post, parlarem detalladament sobre els tipus de trastorns de l’aprenentatge, com treballar-los, com es realitza el seu diagnòstic i alguns consells!
Com ajudar als nostres fills i filles amb la tristesa?
Tal com expliquem a l’anterior post, la tristesa, igual que les altres emocions, té la seva funció i per tant, és molt important que escoltem què ens vol dir.
⠀
Com a pares és molt difícil veure els nostres fills o filles tristos i podem sentir que no sabem com actuar amb ells. Per això us donem unes estratègies que us poden ajudar:
⠀
💫 Normalitzar la tristesa: és normal que no vulguis veure el teu fill/a trist però la millor solució no és intentar evitar-la sinó normalitzar-la com una emoció més.
⠀
💫 Escoltar: Si bé és cert que els adolescents poden tancar-se més, és important que sàpiguen que hi som per escoltar-los, encara que en aquell moment no volen obrir-se.
⠀
💫 Respectar el que necessitin: alguns nens i nenes necessiten abraçades o demanaran estar sols. Hem de respectar el que necessitin, indicant-los que hi sou.
⠀
💫 Ajudar a identificar la seva emoció: podem ajudar a expressar què està sentint i identificant les seves emocions mitjançant dibuixos, jocs, conversa amb ells…
⠀
💫 Validar la seva emoció: amb expressions com “entenc que et sentis així”.
⠀
💫 Ser un model per al teu fill o filla: si tu mostres la tristesa i parles sobre ella, ells també ho faran.
⠀
Us volem compartir també algunes coses que podem fer que no ajuden a poder gestionar de manera correcta la tristesa.
⠀
– No preguntar-los com se senten: encara que podem pensar que és una forma de respecte per les seves emocions, els nens i adolescents necessiten saber que ens preocupem i si no ho fem, es poden crear altres idees.
⠀
– Renyar-los o castigar-los: és important que el fet d’estar tristos no generi més tristesa pel fet d’una conseqüència negativa.
⠀
– Obligar-los a estar contents: els nens i nenes han de tenir el seu espai i moment per sentir la tristesa.
⠀
🚨Si després de posar en pràctica aquestes estratègies, el teu fill o filla segueix sentint-se molt trist i això afecta la seva vida diària, ens hem de plantejar visitar un/a psicòleg/a infantil perquè ens ajudi.
Com sé si el meu fill se sent trist?
La tristesa és una de les emocions més evitades. Tant és així que, veieu normalment persones plorant pel carrer? Segurament la vostra resposta és no. Ara pensem, veiem pel carrer gent enfadada? Segurament sí. I és que l’emoció de la ràbia està molt més permesa que la tristesa.
⠀
📌Quina és la funció de la tristesa?
⠀
– Disminuir el nostre nivell funcional, cosa que fa que tinguem un estat més pausat per poder pensar sobre la situació.
⠀
-Facilitar la introspecció: ens permet analitzar la situació de manera reflexiva.
⠀
-Fomentar el suport social: la conducta que apareix amb la tristesa fa que els altres s’acostin a nosaltres brindant-nos ajuda.
⠀
En conclusió, la tristesa té una funció protectora que ens ajuda a readaptar-nos a les situacions que se’ns presenten.
⠀
Com a adults, segur que reconeixem aquesta emoció en nosaltres, i és important saber que els nens, també la senten, així com no intentar evitar-la, sinó enfrontar-nos-hi i intentar que també ho facin els més petits.
⠀
📌Com es manifesta en els nens? La tristesa en els nens es manifesta de diverses maneres, així podem trobar:
⠀
– Nens decaiguts, que no tenen ganes de fer res, que dormen molt, amb plors freqüents, els costa fer les coses, no volen menjar…
– Nens ansiosos, que mengen en excés, amb problemes de son, irascibles…
⠀
Com veiem, la tristesa en els nens es manifesta de diverses maneres, per això, el més important és que estiguem atents als canvis en els comportaments. Si l’Anna era una nena molt parladora i de sobte es torna introvertida, o si l’Albert a qui abans li encantava sortir amb els amics, ara prefereix quedar-se a casa.
⠀
📌Què posa trist els nens?
⠀
Hem de tenir en compte que allò que posa tristos els adults no és el mateix que allò que posa tristos els nens. Poden sentir-se tristos perquè no l’han deixat jugar a l’esbarjo, perquè ha tret una mala nota, perquè el seu amic s’hi ha enfadat… Hi ha moltes situacions possibles i les hem de validar, sense dir-los que són ximpleries o que no tenen importància.
Com ajudar als nostres fills i filles amb la por
Ja sabem que la por te una funció i que existeixen unes pors evolutives que aniran desapareixen però, puc fer alguna cosa com a pare o mare, per ajudar a enfrontar aquestes pors al meu fill o filla? Et donem alguns consells que us ajudaran.
• Parlar de les pors amb naturalitat: permetre’ls que s’expressin i que intentin comprendre el què és la por. En deixar-los parlar de les seves emocions els propis nens normalitzen la situació, se senten escoltats i això els ajuda a tranquil·litzar-se.
• Intentar comprendre-ho: com a adults hem de parar esment al que el nen ens explica, sense jutjar ni ridiculitzar la seva por, només així sabrem què és el que necessita i què podem fer per a fer-li sentir millor.
• Evitar utilitzar la por com a aprenentatge: utilitzant la por com amenaça pot fer que les pors que volem eliminar augmentin sense adonar-nos.
• Ajudar-los a desenvolupar la seva autonomia: quan el nen reforça la seva autoestima, comença a confiar més en si mateix i a tenir una certa autonomia, aquestes pors evolutives van desapareixent. Per això és important fomentar aquesta autonomia, evitant la sobreprotecció.
• Ser aquí per a ajudar-los i donar-los ànim: per als més petits, saber que l’entens i que li dónes suport és molt important. Donar-los ànims i parlar amb ells perquè comprenguin que és normal sentir por a vegades, o donar-los suport i valorar aquests petits assoliments relacionats amb les seves pors, els permetrà tenir un bon desenvolupament emocional.
• Tenir molta paciència: no hem de pressionar al nen perquè superi com més aviat millor les seves pors. Aquestes pors formen part del seu procés evolutiu i pot ser que algun trigui més que un altre. Per això és important donar-los el temps que cadascun necessiti per a superar la seva por i mostrar-nos disponibles per a ajudar-los a aconseguir-lo a poc a poc.
¿Què fem amb la ràbia?
Hem parlat de les funcions de les emocions, i de la importància de la ràbia, però que en fem d’ella quan apareix?
.
Sovint devant d’una injustícia que ens dispara la ràbia prenem una de dues opcions. O bé responem cridant o intervenint de manera agressiva🌋, o bé intentem tragar-nos l’emoció evitant l’expressió violenta de la mateixa i no fer mal a ninguna persona propera.
.
I si bé és molt millor la segona opció que la primera, el cert és que aguantar l’enuig i la ràbia a dins nostre s’assembla molt a inflar un globus 🎈.
Si devant el que ens va enfadant anem inflant el globus, no importa quan tardem, tard o d’hora tindrem el globus tan plè que petarem.
.
El que hem d’aconseguir, és trobar el camí del mig, en el qual no ens «traguem» la ràbia, si no que l’expressem, però sense explotar ni fer mal a ningú, i per fer-ho, hem de parlar i dir-li a qui ens faci sentir així com ens fa sentir.🌄
.
La comunicació no-violència i l’assertivitat són eines molt potents que ens ajudaran a aconseguir aquest equilibri tan necessari.
¿Què podem fer amb les enrabiades?
Segur que heu sentit parlar de les enrabiades i teniu una idea sobre el que són però… Com podem actuar davant d’elles?
Aquí us donem uns consells que ajudaran a augmentar o disminuir les enrabiades, tant en intensitat com en freqüència.
⠀
✅Com ajudar en una enrabiada:
⠀
– Entendre que és una etapa normal del desenvolupament, no ens està intentant fastiguejar, està aprenent a gestionar les seves emocions.
⠀
– Esperar i deixar que es relaxi, perquè pugui aprendre a gestionar els seus enuigs i guanyi autonomia: “t’espero carinyo, quan vulguis, en podem parlar”.
⠀
– Respectar el seu espai, no angoixar. Ni donant sermons ni corporalment, preguntar si vol que se li abraci en lloc de fer-ho directament.
⠀
– Validar la seva emoció: “entenc que sentis enuig” “és normal que sentis aquestes coses”.
⠀
– Després de l’enrabiada, parlar del que ha passat: “quina emoció has sentit, molta ràbia, potser tristesa?”
⠀
⚠️ Com augmentar les enrabiades.
⠀
– Cedir davant la demanda material. El nen o nena aprendrà que mitjançant l’enrabiada pot aconseguir premis “si deixes de plorar t’ho compro”. Això no vol dir no consolar, no abraçar o no fer-li cas, però és important fer això posant límits de manera afectuosa i respectuosa.
⠀
– Dir-li que deixi de plorar. A la llarga aprendrà que no ha d’expressar les seves emocions i sortiran en forma de ràbia: “plorar és de nens petits/es”.
⠀
– Donar sermons i explicacions, ja que, en el moment àlgid de la rebequeria, el nen o nena no ens escoltarà.
⠀
– Cridar o enfadar-se: el nen o nena entendrà que som el model a seguir i que «qui s’enfada més té la raó», facilitant l’aparició de més enrabiades(i més intenses).
⠀
💚 Cada nen i cada nena és diferent i és important adaptar-nos a les vostres necessitats.
Emocions i sentiments
Tots i totes hem sentit a parlar de les emocions i els sentiments. Hi pensem com si fossin iguals, però en realitat no és així. Sabeu que és cadascuna? Coneixeu quina és la diferència entre elles? Continua llegint per saber-ho:
🎉L’emoció és la reacció psicofísica davant de determinats estímuls externs o interns. És la reacció immediata que sentim al cos. Per exemple, la sorpresa inicial davant d’un regal inesperat.
💭El sentiment, en canvi, és la suma de l’emoció i el pensament. L’emoció es transforma en sentiment a mesura que hi pensem. Quan pensem en el regal que ens han fet sentim satisfacció, alegria.
Emocions i sentiments es diferencien en diversos aspectes:
🕒 Les emocions són transitòries, duren poc, a diferència dels sentiments, que són més duradors en el temps.
.
📶 Les emocions són més intenses que els sentiments.
.
🧠 Les emocions sorgeixen de manera molt ràpida i inconscientment; en canvi, els sentiments sorgeixen de la interpretació de les emocions, després d’un procés conscient.
.
↪️ Els sentiments sempre apareixen després de l’emoció; podem dir que no hi ha sentiment sense emoció.
.
No totes les persones som capaces de reconèixer i gestionar les emocions. Encara que a la pràctica són difícils de diferenciar, comprendre-les pot ajudar a entendre millor les nostres primeres reaccions emocionals.
. ⠀
Us animeu a estar pendents de les vostres emocions i sentiments al llarg del vostre dia?
La gestió emocional
Us heu preguntat mai que són les emocions? 🧐
Per a què serveixen i quina funció tenen?
Són el mateix les emocions i els sentiments?
És el mateix l’emoció que la reacció o la ràbia que la violència?
Aquests són temes transversals i cabdals a qualsevol de les intervencions que realitzem a CIM, tant sigui amb infants i joves com amb persones adultes, des de la psicologia, la logopèdia i la mediació, i és per això que volem iniciar les publicacions d’aquest espai durant els pròxims dies amb reflexions, consells, llibres i altres informació sobre les emocions i el treball amb les mateixes per part dels i les diferents professionals del centre.
En les següents publicacions podreu trobar informació sobre com gestionar diferents emocions com, per exemple, la ràbia, la por, la tristesa… 😄😔😖
La ràbia
Una de les emocions que més ens activen i més ens impulsen, és sens dubte, la ràbia. Però, és útil la ràbia? És positiu enfadar-se?
Imagineu que teniu un hort, i que hi dediqueu hores durant setmanes per preparar la terra, comprar i plantar les llavors, regar les plantes, vigilar plagues, podar quan és necessari, posar canyes perquè aquestes creixin, netejar les plantes, aconseguir que apareguin tomàquets, que a aquests els hi doni el sol perquè es posin vermells; I, imagineu que després de tot aquest esforç, de mesos de dur treball, un diumenge al matí, arribeu a l’hort amb tot preparat per recollir els vostres tomàquets… I veieu que no n’hi ha cap, que algú ha passat abans que vosaltres i se’ls ha emportat.
.
Això que ha passat és injust, i és davant la sensació d’injustícia que apareix la ràbia, i la ràbia ens ajuda a posar límits, a protegir el camp perquè no ens puguin robar els tomàquets, a lluitar pels nostres drets.
L’important aquí és, també, aprendre a expressar la ràbia de forma sana i sense fer mal a ningú.
.
I vosaltres? Us heu sentit mai amb molta ràbia, però no ho heu sabut expressar? A vegades heu expressat de formes que no han ajudat a resoldre el conflicte?