“… Que Pol, estava bo l’entrepà que t’he preparat, oi? Segur que el meus no es queden podrint-se a la motxilla com els altres (com els que et fa la mare…)”
“… Aquest cap de setmana, com sempre, farem moltes coses. Oi que les nostres activitats són les més divertides? (Són millors que les que fas amb el pare).

Llegir entrada

“Em sento…” així haurien de començar moltes de les frases que dirigim als nostres fills. Com a pares, volem que els nostres nens ens expliquin les coses del seu dia a dia i que siguin capaços de confiar en nosaltres les seves angoixes i preocupacions. Per aquest motiu hem d’actuar primerament com a MODELS i mostrar les nostres emocions posant nom a aquell sentiment que experimentem, per així anar-los familiaritzant amb l’art de prendre consciència d’un mateix i de saber comunicar que em passa i sento per dintre.

Llegir entrada

Les paraules són capaces de crear la realitat que ens envolta. Ens arriben per la seva vibració i de mica en mica, des del moment que som capaços de sentir-les en el ventre matern, comencem a omplir-nos i a ressonar amb elles.
A la primera infància les paraules van entrant amb poc filtre i amb l’alegria que ens convida la vida, com un joc estimulant que ens permet descobrir i experimentar. I així ens anem omplint i creant un diccionari personalitzat que d’alguna forma serà el que utilitzarem quan siguem adolescents i adults.

Llegir entrada