És important triar el moment oportú per parlar amb els nostres fills. Moltes vegades ens precipitem moguts per la nostra preocupació, perdent així l’eficàcia que haguéssim obtingut si comptar fins a 60 i fer respiracions profundes fos un hàbit instaurat. Com t’ha anat el dia?, amb qui has jugat al pati?, amb qui faràs el treball de grup?, ja saps amb qui seuràs en l’autocar?, algú s’ha ficat amb tu?

Són preguntes habituals que es fan als nens tot just quan surten de l’escola.
No estem dient que si hi ha un conflicte o una situació per resoldre hàgim de romandre al marge, però el que està clar és que realitzar aquestes preguntes de forma indiscriminada transmetem al nen la nostra pròpia angoixa. A vegades, aquest fet pot fer que incrementi la preocupació del mateix nen i que augmenti la presa de consciència de “problema”, quan en moltes ocasions el menor no ho tenia registrat ni el sentia com a tal.
Si estem preocupats perquè pensem que el nostre fill està patint, és molt millor que, en un moment distès, anem traient diferents temàtiques per anar apropant-nos de mica en mica a la qüestió que ens angoixa. Realitzant preguntes obertes i relacionades obtindrem una informació més real i ens ajudarà a posicionar-nos de forma calmada i actuar de forma estratègica en el cas que decidim intervenir per ajudar-lo.
Mercè Soler Soriano
Psicòloga infanto-juvenil i de família