Durant molts anys, hem entès la nostra capacitat intel·lectual com la única variable directament proporcional de la nostra felicitat, i ens hem oblidat del nostre món intern, de les emocions. Cal que invertim aquesta jerarquia i que aprenguem a viure les emocions.
Les emocions com l’alegria, la tristesa, la por, la ràbia…..són expressions del nostre estat afectiu intern (les nostres motivacions, desigs, necessitats, etc.), i per tant cal que les tinguem molt en compte per sentir-nos bé amb nosaltres mateixos. Cada persona viu una emoció de forma individual, segons la situació en la que es trobi, el bagatge que tingui i el caràcter. Per tant, cada un de nosaltres haurà d’aprendre a interactuar amb elles, saber-les distingir, descriure i atendre. Com més connectats estiguem amb les nostres emocions més empatitzarem amb els altres.

Recomanem unes pautes per reconèixer les emocions i per viure-les de manera adequada:
– Estar atents a les senyals emocionals (físiques o psicològiques), perquè així aprendrem a reconèixer quines emocions tenim. No hem de negar o rebutjar el que sentim, les emocions són informatives del nostre estat emocional, no són ni bones ni dolentes.
– Integrar el que sentim en el nostre pensament. Si pensem en com ens sentim i perquè, prendrem millors decisions i pensarem de forma més intel·ligent. D’aquesta manera aprendrem a regular les emocions, a saber-les dirigir segons els nostres valors i objectius.
– Expressar el que estem sentint, especificant tant com puguem el que ens agrada o desagrada. Quan expressem el que sentim és molt important que ho fem de forma assertiva, sense tenir una actitud agressiva.
Si estem atents a les nostres emocions i les reconeixem, podrem racionalitzar-les i conseqüentment viure-les d’una manera adequada, estarem preparats per controlar-les i viurem d’una manera més madura.