El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), i el Síndrome d’Asperger (SA) en concret, són trastorns que afecten el neurodesenvolupament, una variació del desenvolupament que ens acompanya durant tota la vida. Influeix en la forma en què donem sentit a tot allò que ens envolta, processem la informació i ens relacionem amb el nostre món.

Encara que es desconeix la causa del SA, existeix un fort consens en què el seu origen és d’ordre neurobiològic, descartant antigues teories que apuntaven a un trastorn generat per problemes afectius i de criança.

Cada persona amb SA és diferent, però totes tenen en comú deficiències en la comunicació i interacció social i en patrons de comportament restringit i repetitiu.

Àrea de la comunicació i interacció social:

• Les seves converses tendeixen a ser lacòniques, breus i literals.
• Tenen dificultats per a iniciar les converses, per a introduir un tema nou, per a diferenciar la informació “nova” de la ja “donada”.
• Presenten dificultats en els canvis de rols conversacionals.
• Presenten dificultats per a adaptar-se a les necessitats comunicatives del seu interlocutor.
• Tenen dificultats per a comprendre les regles complexes de relació social.
• Presenten dificultats per a compartir les seves emocions i preocupacions amb els qui els envolten.
• Mostren ganes de relacionar-se amb els seus companys, però fracassen en els seus intents per aconseguir-ho.
• Són parcialment conscients de la seva dificultat de comunicació i relació.

Àrea de les activitats i interessos:

• Els continguts del seu pensament solen ser obsessius i limitats, amb preocupacions “estranyes”.
• Presenten interessos poc funcionals i no relacionats amb el món social.
• Fan preguntes repetitives sobre els seus propis interessos.
• Es mostren molt rígids en la realització de les tasques.
• Tenen dificultats per a integrar informació procedent de diverses modalitats sensorials (per exemple, visual i auditiva).
• Tenen problemes en la planificació i control cognitiu de la conducta.

Les persones amb SA posseeixen poca capacitat per a comprendre regles socials, la qual cosa els dificulta enormement a l’hora de participar en jocs o activitats en grup.

A més d’això, el to de veu inusual i un contacte ocular i no verbal inapropiat pot complicar la relació social amb els seus iguals. Per això, és important protegir al màxim a la persona amb SA davant possibles burles i educar a la resta de companys sobre les seves peculiars característiques.

És important poder entrenar les seves habilitats socials: iniciar, mantenir i finalitzar converses, rebre i respondre consignes socials, reconèixer les seves emocions i les dels altres, regular el seu comportament, ajudar els altres, realitzar eleccions, compartir, etc. S’intentarà fomentar al màxim la socialització de la persona amb SA realitzant activitats que augmentin la quantitat i qualitat de les seves relacions socials, com: tallers d’habilitats socials, ludoteques, esports no competitius, etc.

Les persones amb SA es mostren angoixades i amenaçades davant un possible imprevist i amb canvis en el seu ambient pel que necessiten adherir-se a rutines o rituals específics. Convé proporcionar un ambient estable i predictible, estructurant les activitats que es realitzin en la seva jornada. També, minimitzar al màxim els canvis, i anticipar-los, sempre que es pugui, perquè es puguin anar preparant-se. Els horaris i agendes visuals poden ajudar a estructurar i preparar els canvis, com poden ser: excursions, visites mèdiques,etc.

Les persones amb SA solen tenir àrees d’interessos restringits i mostren preocupació per aquestes. D’aquí, observem comportaments repetitius i converses restringides a les seves àrees d’interès. Resulta necessari establir un temps limitat al qual la persona amb SA pugui dedicar al seu tema d’interès i acabat aquest temps no deixar que faci preguntes o que insisteixi més en el tema. A més reforçar positivament les seves conductes adaptatives. D’altra banda, és important assenyalar-li què és el que esperem d’ells en cada moment, això ajudarà a regular la seva conducta.

En relació a la parla i llenguatge, observem converses unidireccionals centrades en els seus temes d’interès, una interpretació literal del llenguatge amb dificultats per a entendre i fer ús de metàfores, dobles sentits i bromes. El seu llenguatge és peculiar, amb alteracions en la prosòdia (ritme, to i modulació) i grans dificultats per a adequar el llenguatge al context social pertinent. És important utilitzar un llenguatge clar, concret i concís que no porti lloc a males interpretacions ni confusions. Pot ser útil comprovar si ha comprès o no lo explicat, demanant-li que ens ho repeteixi o preguntant-li sobre el tema. A més, intentarem evitar un llenguatge metafòric, irònic o amb frases fetes i, en cas d’utilitzar-ho, facilitarem la seva comprensió (amb dibuixos,pictogrames,etc.).

Les persones amb SA presenten dificultats a l’hora de reconèixer les seves emocions, així́ com en el coneixement d’estratègies que els ajuden a manejar-les. Per a ajudar podem treballar un llistat d’emocions i relacionar-les amb situacions que ens generin aquesta emoció. Si l’emoció és poc adaptativa o inadequada, treballarem l’ensenyament de conductes alternatives.

Avui dia es compta amb un diagnòstic cada vegada més primerenc sobre el TEA, i en concret el SA, així com una intervenció primerenca especialitzada que garanteix un millor pronòstic. És de gran importància que, tant el diagnòstic com els suports, arribin de manera més ràpida i específica, perquè, juntament amb el suport familiar i de tots els agents implicats, les persones tinguin la possibilitat de desenvolupar al màxim les seves potencialitats i millorar la seva qualitat de vida.
No obstant, encara queda molt camí per recórrer en la sensibilització i inclusió social de les persones amb TEA. Totes les persones necessitem sentir-nos acceptades, compreses i estimades en la nostra particularitat.

No voldríem acabar aquest escrit sense recomanar “ATYPICAL”, sèrie produïda per Netflix on es reflecteixen les dificultats que viu el seu protagonista, Sam, un jove amb síndrome d’Asperger, i la dinàmica familiar desplegada entorn de la condició d’aquest. Molt il·lustratiu i representatiu!!!

Cristina Andújar Casas

Psicóloga general sanitaria

Colegiada núm 21800

Especializada en trastornos del neurodesarrollo 

y trastornos de conducta.