25 febr.
DIA INTERNACIONAL DE L’IMPLANT COCLEAR
El primer implant coclear es va instal·lar el 25 de febrer de 1957, es per aquest motiu que se celebra cada 25 de febrer el seu Dia Internacional, del que ja fa 61 anys, (a Espanya en fa 33) es va instal·lar pels doctors francesos Djourno i Eyres, un fil de cobra dins de l’oïda interna del pacient, fent així que pogués ser capaç de percebre el ritme del llenguatge.
L’implant es el dispositiu que a dia d’avui fa possible l’audició en tot el món a més de 325.000 persones amb sordeses profundes neurosensorials bilaterals (a prop dels 13.500 son al nostre país, gairebé la meitat són nens).
Amb els resultats que ens han donat aquests anys els implants, podem veure que el implant ja no és una cosa de futur, sinó un gran present que ajuda a moltes persones a viure en una vida plena de sons i paraules.
El implant coclear es tracta d’un producte sanitari implantable, d’alta tecnologia i precisió, encaminat a restablir l’audició d’aquelles persones que pateixin una sordesa causada per la destrucció de les cèl·lules ciliades de la còclea, estimulant directament les cèl·lules ganglionars (nervi auditiu) mitjançant senyals elèctriques, les quals són encarregades de transmetre la informació codificada al cervell. Cal recordar que, al ser una pròtesi, no cura definitivament la sordesa.
Quan parlem de pèrdua d’audició o sordesa és important conèixer la diferència entre audiòfons i implant coclear
Els audiòfons són aparells auditius i la millor solució per a les persones amb pèrdua auditiva. En canvi, el implant coclear és un dispositiu electrònic pensat per a les persones amb sordesa molt profunda. A diferència de l’audiòfon, el implant coclear es col·loca a l’orella quan es tracta d’una lesió en l’oïda interna i s’implanta mitjançant cirurgia.
Per saber una mica més sobre el tema….
L’oïda humana és un conjunt d’òrgans que tenen la missió de captar, codificar i transferir al cervell la informació sonora.
El sistema auditiu està format per la unió de tres parts diferents especialitzades: l’orella externa, l’orella mitjana i l’orella interna. És en aquest últim on es col·loca el implant coclear, ja que és el que desxifra en paraules, música o soroll, i on també trobem l’òrgan de l’equilibri.
Segons ha detallat Arauz, el procediment es realitza amb anestèsia general en una incisió de cinc centímetres al nas, per a col·locar en forma interna un dispositiu amb un cable d’elèctrodes dins de l’oïda interna o còclea, el lloc on es perceben els diferents tipus de tons, aguts, mitjans i greus.
Hi ha un rigorós protocol de selecció de candidats a un implant coclear, consensuat entre tots els metges especialistes. Cal complir amb una sèrie de requisits per optar a tenir-ne un.
Patir sordesa total o profunda amb un grau de comprensió pobra i que totes les tecnologies, com els audiòfons, hagin fracassat.
S’aplica a nens amb hipoacusia greu o sordeses menors de 5 anys per la seva plasticitat neural. També s’aplica a adults amb llenguatge oral funcional o que tinguin memòria auditiva per haver sentit abans amb audiòfons.
En la Logopèdia també tractem amb nens amb sordesa mitjana o profunda, hem de tenir en compte la pèrdua auditiva té grans repercussions en el desenvolupament global del nen, com dificultats en l’adquisició de la llengua oral que pot provocar dificultats en la comunicació, interacció social, pensament… aprenentatges en general, ja que les experiències extrasensorials són les que van modificant el cervell del nen contínuament.
El desenvolupament de la parla ve molt lligada també a la percepció auditiva, per això és important saber de les restes auditives que tenen els nens amb sordesa mitjana, amb l’objectiu de desenvolupar noves habilitats de reconeixement auditiu mitjançant experiències auditives que despertin el desig i motivació per l’audició.
Els exercicis passen per diferents modes, primer detectar absència o presència de so, després anar identificant patrons de so ( durades, ritmes, volums…) , també passem per la discriminació de fonemes, reconeixement de sons fins acabar amb la comprensió i descodificació del llenguatge oral per via auditiva.
Per a una completa estimulació lingüística, la intervenció logopèdica ha de treballar també en totes les àrees que componen el llenguatge, a nivell fonètic i fonològic, treballant també el lèxic i morfosintaxis i pragmàtica del llenguatge.
El que volem és aconseguir que el nen amb hipoacusia accedeixi a la parla oral, i així pugui obtenir una bona comunicació i relacions socials com a tots els altres companys.
Si creieu que el vostre fill, alumne o pacient, pot patir algunes d’aquestes característiques, des de el Centre Cim us invitem a que ens pugueu trucar per fer una primera visita, les sessions son individuals de 45 minuts cadascuna, amb materials diversos per tal de poder treballar la hipoacusia, i poder millorar el llenguatge oral. Podeu trucar-nos i demanar cita per concretar una visita.
Carla Pequín
Logopeda col. 08-4127