Mantenir-los al marge de segons quina informació i interaccions ja no és possible per als pares. Els nens i joves tenen durant moltes hores al dia -si no totes- una porta oberta a l’exterior on surten a passejar, a córrer i inclús a conviure amb “altres”. En aquestes sortides poden interaccionar i trobar tot tipus de sensacions i relacions. Segons com es belluguin per la xarxa, segons com el seu pensament els faci anar prenent decisions, com interpretin les informacions que es van presentant a la pantalla, s’anirà establint un tipus de relació amb el món d’Internet.

Com la majoria de les vegades, el risc està en el moment que el nen s’enfronta a una situació on ha de prendre la decisió de dir “NO”. El moment on la curiositat, l’impuls, el desig de transgredir no ha d’anar més enllà de conèixer. A la xarxa tenen “les mil i una nits”… persones o grups amb música d’encanteri que esperen que l’abella acabi a la teranyina.

A la nostra consulta hem tingut adolescents en situació de risc o que han patit assetjament i abús. Com a pares hem d’estar alerta a través d’una comunicació fluida amb els nostres fills. La xarxa simplement incrementa les possibilitats que hi ha al món real. El mecanisme de protecció és el mateix: tenir una bona autoestima i saber dir “NO”.

Assegurem-nos que els nostres fills es respectin i siguin capaços de valorar-se.

Mercè Soler Soriano
Psicòloga Cínica i Forense
Especialitzada en Psicopatologia Infanto-juvenil
Logopeda
Europsy