No puc deixar de pensar el que m’ha dit el meu cap. M’enfada tant quan em posa en evidencia davant dels altres. A més, no te raó en dir-m’ho només a mi!!
Som tres els qui ens fem càrrec d’aquestes tasques i és només a mi a qui li ha caigut el marró.
Per postres, la meva mare no s’ha agafat gens be que aquest diumenge no anem a dinar a casa seva. El que semblava una tria opcional, s’està convertint en un “mal son”…
S’ha fet fosc. No se quanta estona fa que estic escarxofada al sofà. Un pensament negatiu es solapa a l’anterior, creant una piràmide de dubtosa estabilitat. Sento com un puny m’oprimeix la boca de l’estómac. Necessito aire, sembla que m’ofego. M’intento aixecar i les cames em fan figa.
-Mama…mama….que et passa?- entreobro els ulls i la cara d’en Gerard ocupa tot l’espai.

Quan ens sentim al límit, quan creiem que el camí que veiem no te sortida, quan sempre he tingut la necessitat d’agradar als altres i de no generar conflictes; en realitat soc jo qui no m’acabo agradant i, ni tan sols, acabo de saber qui soc!

Perdre el mon de vista és complicat. Perdre’s a un mateix és molt pitjor. Aprèn a posar límits a les situacions i als altres i a estimar-te sense límits.
Vina al CIM i t’ajudarem a trobar-te, estimar-te i valorar-te.

T’espero!
Anna Vinyals, psicòloga clínica de l’Equip CIM

Si t’ha agradat l’article o consideres que pot ajudar a algú, pots reenviar-lo.
Gràcies!!
#psicologobadalona
#psicologainfantil, #terapeutafamiliar – #forense – #logopeda en CIM Badalona. https://cim-psicologia.com/es/inicio
https://ohana.cat/ #psicologiacooperativa