De repente no nos atrevemos a decir las cosas claras y con firmeza a nuestros hijos adolescentes. ¿Qué es lo que pasa? No sabemos cómo situarnos y dudamos del rol que ejercemos, de la posición que tomamos. Una vez más las emociones chocan con la mente racionalizadora. Quiero ser amigo de mi hijo pero tengo que hacer de padre.

Llegir entrada

Mare, en Manel no em fa cas! No vol jugar amb mi…. I estic sol I aburrit…
Carles, el teu germà està creixent i va veient món amb la seva pròpia mirada. És com si aprengués a caminar per primera vegada, com fan els bebitos, que a vegades demanen que un adult els doni la mà, en altres ocasions ho fan sols i es queden aturats sense saber on anar i altres vegades s’entrebanquen i cauen perquè tenien massa pressa o perquè estaven insegurs… però al final tots acaben arribant a l’objectiu final. En Manel acabarà caminant per si sol. De bebè havíem d’escoltar els seus plors quan queia i ara hem d’escoltar les seves queixes o el seu silenci…

Llegir entrada