Un conte que pot ser realitat
La dutxa calenta ha deixat tot el mirall entelat. Així i tot, la Neus s’està mirant al mirall.
–No Berta, prefereixo quedar-me i anar a la biblioteca amb en Lluc. Si, és clar, i que més!… a mi m’agrada estar amb en Lluc perquè així em poso al dia de tot el que s’ha explicat a classe i no tenir tanta feina al capvespre.
La silueta, tot just abans intuïda, ara es mostra amb força claredat. Pendent de la seva mirada reflectida on la Neus hi veu la Berta.
–No entenc que et costi tant d’entendre!
Una contracció del llavi dóna pas a un somriure.
– Neus, m’acompanyes a la biblio? Haig de tornar el llibre i veure si pillo la segona part.
En Lluc ha esperat el moment que ha cregut oportú. Recorda que aquest matí ha pogut sentir com la Berta li clavava una altra llambregada. Sospira posant els ulls en blanc.