Les famílies afectades per DANA han viscut una situació traumàtica de caràcter greu i la majoria de la població està en “manera” supervivència. Algunes persones han perdut éssers estimats i totes les possessions que conformaven la seva vida: la casa, la roba, el cotxe, els negocis…

Què fer en una situació catastròfica per intentar preservar la nostra salut mental i la dels nostres fills i filles?

Què podem fer com a adults com a autoajuda?

• Segurament encara estàs en “estat de xoc”, respecta les emocions que tinguis, fes el que puguis i sigues compassiu amb tu mateix/mateixa.
• Connectat amb altres persones, si pots amb la comunitat. La companyia i el compartir t’ajudarà emocionalment a seguir endavant.
• Demana ajuda si la necessites en família, amics, a la comunitat…
• Intentar mantenir un mínim la rutina d’higiene, alimentació i són. Si no tens gana menja poc i sovint.
• Si estàs ajudant els altres respecta moments de descans i desconnexió per no esgotar-te.
• Si tens fills/filles passa temps amb ells/ellles , necessiten la teva companyia per comprendre la situació i sentir-se segurs.
• Planteja que fer dia a dia, intenta ara no anar més enllà, tot arribarà. Si pensem en tot alhora ens col·lapsem.
• Per controlar l’ansietat pren conciència en com respires i intentar respirar profundament mantenint algun mantra mental com: “tot anirà bé”, “sortirem”, “pas a pas”.
•  Informa’t del que passa al teu voltant, però també desconnecta si veus que encara et trobes pitjor.
• Escriur un petit diari (al mòbil…)
• Generalment, si estàs fent durant els dies tasques d’ajuda i neteja per una banda et sentiràs millor, però potser el que vas veient et va carregant i necessites moments per plorar o desfogar-te escrivint, llegint, fent exercici…
• Intenta mantenir el pensament en positiu, és normal que et sentis indignada i que tinguis molta ràbia pel que ha passat, però si pots, descansa de la queixa i de la crítica i centrat en els aspectes positius que puguis rescatar del teu dia. La solidaritat de la gent, el somriure del teu fill…
• No us demaneu més del que podeu fer.

Orientacions per ajudar nens, nenes i adolescents:

Fem el que podem, siguem compassius amb nosaltres mateixos.

• Hem de tenir en compte que els adults oferim un model, així que va la pena intentar gestionar les emocions tan bé com puguem. També estar amb els nostres fills pot ajudar a calmar-nos, asserenar-nos i sentir un  moment de pau i  tranquil·litat.
• Serà normal que els nens i nenes i adolescents experimentin un desbordament emocional. Sentiments com la inseguretat incertesa, la por, la ràbia, l’enuig, la tristesa, i la impotència poden ser presents de forma intensa i de forma simultània. Aquestes emocions es manifestaran a través d’una desregulació de la gana, la son, poden aparèixer malsons, també  amb canvis en la conducta (irritabilitat, agressivitat…)

Els nens i adolescents també han perdut molts casa seva, la seva escola. A més, alguns poden haver perdut un ésser estimat.

Molts adolescents han perdut la cova, les pertinences que els donaven estructura i seguretat.

També han perdut la rutina, la trobada diària amb els seus companys i amics; en alguns llocs no hi ha connexió a internet.

• Necessiten entendre els fets i missatges d’esperança i de sortida de la situació. Els nens i les nenes, els adolescents ens veuen inquiets, preocupats, potser plorant, és norma. Això els donarà una sensació de seguretat. Intenta respondre totes les preguntes amb sinceritat.
• Una manera de fer front a la situació és fer-los sentir útils, que sentin que els necessitem que són importants per a nosaltres i per a la societat i que formen part de la solució. Ja hem vist com els joves i adolescents han actuat de forma ràpida, empàtica i responsable.
• Valida les emocions de tota la família, explica que és normal que apareguin diferents emocions i que en certs moments estiguem més inquiets, enutjats i/o en altres potser plorem una mica.
• Els més petits necessitaran molta companyia i proximitat física, abraçades, dormir plegats.
• Busca moments, encara que siguin molt curts per desconnectar del món i estar amb ells donant espais de connexió i expressió i escolta, espais per jugar, dibuixar (si es pot), cantar, explicar contes tant com sigui possible.
• Practica senzills exercicis de respiració i relaxació “L’estrella o el quadrat”. Si disposes de connexió a internet pots cercar una meditació guiada.
• Intenta que es trobin amb altres amics, veïns. Pot ser que es pugui organitzar per cuidar alguns nens i nenes per torns fins que puguin tornar a escola.
• Dins del possible els va molt bé establir una rutina, encara que sigui el moment de ficar-se al llit.
• Evita la sobre informació, intenta mantenir-los al marge de més informacions que puguin ser traumàtiques, morts, malalties, problemes econòmics, sentiments de desprotecció

Esperem que ben aviat pugui reprendre les seves vides i que la Dana es converteixi en un record. El record d’una experiència intensa, però que porta l’escalfor dels centenars i milers de persones que s’han bolcat per ajudar i que segueixen…

Mercedes Soler Soriano

Psicòloga Infanto-Juvenil

Directora de CIM Psicologia Badalona

Com sempre, els nervis se li posen a la panxa i no la deixen estar còmoda. Per altra banda, el seu cap està ple de pensaments repetitius que no la deixen ni escoltar el que s’està comentant a la reunió setmanal de l’empresa. A les nits o bé li costa agafar el son o bé es desvetlla quasi cada dia a la mateixa hora, al voltant de les quatre de la matinada. Intenta no bellugar-se gaire per a no “esverar el galliner”, però li costa tornar a dormir.

Llegir entrada

Tradicions, família, amics, dinars, sopars, regals, sorpreses, balls i cançons. Inici i final, propòsits, alegria, tristesa, buidor o record. No saber i saber-ho tot. Donar i rebre. Són tantes coses les que es posen en joc al Nadal…

S’apropa una època de viure i compartir molts sentiments, però sobretot, un moment perfecte per aturar-nos i pensar. Reflexionar sobre qui sóc, on vull ser, amb qui vull estar… Atrevir-nos a mirar el nostre interior i anar a buscar el nen més rialler que hi ha a l’interior. Contactar amb la il·lusió i la curiositat; les ganes de compartir i les ganes de fer un treball d’equip amb els nostres, per així suportar amb més facilitat les pors i la buidor que -a vegades- deixa el Nadal. El millor és poder-ho transmutar, per així sentir-se ple de tot el positivisme que la vida ens proposa constantment i sobretot, ple de totes aquestes persones que han format i formen part de la vida i la història d’un mateix. I així fer-les presents.
Anna Viñals Sala

Hi ha moments a la vida que sentim que hem arribat a un camí sense sortida. Moments en què, quan creiem que hi hauríem de trobar portes, ens topem amb mur ben alt davant nostre. Però el que hem de saber és que les portes realment hi són.
És la cortina de fum que hi ha entre les portes i jo la que no em deixa veure aquestes sortides, i el que he de fer és trobar la forma de dissipar aquest fum. Només així tindré clara consciència de què hi ha tantes portes com les que sóc capaç de generar. Puc obrir totes les portes que em proposi i puc traspassar les que més em convencin, sabent que sempre tinc l’opció de tancar “la porta d’aquest moment” i traspassar-ne una altra. I per descomptat, ningú millor que jo sabrà quina és la porta que he d’escollir. Ningú millor que jo sabrà quin és el camí pel què vull caminar.
Això només ho sabré fer quan la tríada de el que jo vull, el que jo tinc i el que jo em permeto estiguin equilibrades.
Et ve de gust fer un viatge meravellós a la recerca de l’equilibri intern? Si necessites un guia per pujar la teva pròpia muntanya, aquí estem nosaltres. Ens permets ser el teus “sherpes”?
Anna Viñals Sala
Psicòloga sanitaria (Col. 7361)