De repente no nos atrevemos a decir las cosas claras y con firmeza a nuestros hijos adolescentes. ¿Qué es lo que pasa? No sabemos cómo situarnos y dudamos del rol que ejercemos, de la posición que tomamos. Una vez más las emociones chocan con la mente racionalizadora. Quiero ser amigo de mi hijo pero tengo que hacer de padre.

Llegir entrada

Me estoy encontrando cada vez más niños privados de experimentar las consecuencias naturales de sus actos. Los padres interceden para protegerlos de lo que en realidad sería una lección de vida. “No puedo permitir que a mi hijo…”, ¿Por qué? Es muy importante acompañar a nuestros hijos en la vida, pero no podemos interferir en ella intentado crearle un mundo en el que vaya actuando sin obtener un feedback real.

Llegir entrada

Mantenir-los al marge de segons quina informació i interaccions ja no és possible per als pares. Els nens i joves tenen durant moltes hores al dia -si no totes- una porta oberta a l’exterior on surten a passejar, a córrer i inclús a conviure amb “altres”. En aquestes sortides poden interaccionar i trobar tot tipus de sensacions i relacions. Segons com es belluguin per la xarxa, segons com el seu pensament els faci anar prenent decisions, com interpretin les informacions que es van presentant a la pantalla, s’anirà establint un tipus de relació amb el món d’Internet.

Llegir entrada

Responsabilitat!
Moltes vegades com a pares posem en els nostres fills una responsabilitat massa gran. Una responsabilitat que en moltes ocasions els desborden generant-los un sentiment d’inseguretat i d’angoixa que no saben com gestionar i que els fa enredar-se en un cercle viciós de conductes agressives, oposicionistes i transgressores. Com pot ser això?

Llegir entrada

Dedica 10′ al dia al teu fill, un temps exclusiu en el qual connectis al 100% amb ell. On res pugui trencar la màgia del moment i del fet de sentir-te connectat amb ell. Un temps en què entris en el seu món, en el seu llenguatge i en què puguis intuir els seus pensaments i sentiments. Aquests moments nodreixen la relació mútua i és un regal per la seva autoestima i també per la teva. Sense interrupcions per castics ni altres situacions. Prova-ho durant una setmana i diga‘m si has notat un canvi en la seva conducta.

Llegir entrada

La dutxa calenta ha deixat tot el mirall entelat. Així i tot, la Neus s’està mirant al mirall.
–No Berta, prefereixo quedar-me i anar a la biblioteca amb en Lluc. Si, és clar, i que més!… a mi m’agrada estar amb en Lluc perquè així em poso al dia de tot el que s’ha explicat a classe i no tenir tanta feina al capvespre.
La silueta, tot just abans intuïda, ara es mostra amb força claredat. Pendent de la seva mirada reflectida on la Neus hi veu la Berta.
–No entenc que et costi tant d’entendre!
Una contracció del llavi dóna pas a un somriure.
– Neus, m’acompanyes a la biblio? Haig de tornar el llibre i veure si pillo la segona part.
En Lluc ha esperat el moment que ha cregut oportú. Recorda que aquest matí ha pogut sentir com la Berta li clavava una altra llambregada. Sospira posant els ulls en blanc.

Llegir entrada

Com sempre, els nervis se li posen a la panxa i no la deixen estar còmoda. Per altra banda, el seu cap està ple de pensaments repetitius que no la deixen ni escoltar el que s’està comentant a la reunió setmanal de l’empresa. A les nits o bé li costa agafar el son o bé es desvetlla quasi cada dia a la mateixa hora, al voltant de les quatre de la matinada. Intenta no bellugar-se gaire per a no “esverar el galliner”, però li costa tornar a dormir.

Llegir entrada

Mare, en Manel no em fa cas! No vol jugar amb mi…. I estic sol I aburrit…
Carles, el teu germà està creixent i va veient món amb la seva pròpia mirada. És com si aprengués a caminar per primera vegada, com fan els bebitos, que a vegades demanen que un adult els doni la mà, en altres ocasions ho fan sols i es queden aturats sense saber on anar i altres vegades s’entrebanquen i cauen perquè tenien massa pressa o perquè estaven insegurs… però al final tots acaben arribant a l’objectiu final. En Manel acabarà caminant per si sol. De bebè havíem d’escoltar els seus plors quan queia i ara hem d’escoltar les seves queixes o el seu silenci…

Llegir entrada

– Avui és el nostre aniversari. Ja fa 11 anys! Em ve de gust celebrar-ho: faré un menú bo per sopar i em vestiré de forma especial. Potser fins i tot em compro alguna peça de roba.
L’altre component de la parella arriba tard a casa i amb presses. No està d’humor ni s’ha adonat de quin dia és. Diu que li fa una mica de mal la panxa i no li ve massa de gust el que hi ha per sopar.

Llegir entrada

Hi ha moments a la vida que sentim que hem arribat a un camí sense sortida. Moments en què, quan creiem que hi hauríem de trobar portes, ens topem amb mur ben alt davant nostre. Però el que hem de saber és que les portes realment hi són.
És la cortina de fum que hi ha entre les portes i jo la que no em deixa veure aquestes sortides, i el que he de fer és trobar la forma de dissipar aquest fum. Només així tindré clara consciència de què hi ha tantes portes com les que sóc capaç de generar. Puc obrir totes les portes que em proposi i puc traspassar les que més em convencin, sabent que sempre tinc l’opció de tancar “la porta d’aquest moment” i traspassar-ne una altra. I per descomptat, ningú millor que jo sabrà quina és la porta que he d’escollir. Ningú millor que jo sabrà quin és el camí pel què vull caminar.
Això només ho sabré fer quan la tríada de el que jo vull, el que jo tinc i el que jo em permeto estiguin equilibrades.
Et ve de gust fer un viatge meravellós a la recerca de l’equilibri intern? Si necessites un guia per pujar la teva pròpia muntanya, aquí estem nosaltres. Ens permets ser el teus “sherpes”?
Anna Viñals Sala
Psicòloga sanitaria (Col. 7361)